L’STEI Intersindical ha aconseguit que la Conselleria d’Educació apliqui la sentència del Tribunal Constitucional que amplia amb 10 setmanes el permís per naixement per a famílies monoparentals. Les persones afectades podran començar a gaudir de l’ampliació a partir del pròxim dilluns, 25 de novembre.

El sindicat ha registrat un ofici davant l’Administració en què sol·licita el reconeixement immediat i l’aplicació immediata d’aquest dret per a les famílies monoparentals, que en més d’un 80% estan formades per dones i acabar així amb la discriminació que pateixen aquests infants, abans que es publiqui en el BOE.

Mentre un infant que neix a una família biparental pot gaudir de cada un dels seus progenitors durant 16 setmanes, si ha nascut a una família monoparental només pot gaudir del seu progenitor durant 16 setmanes.

Gràcies a l’aplicació de la sentència, les famílies monoparentals gaudiran d’un permís de 26 setmanes.

La campanya de l’STEI Intersindical “Els drets dels infants han de ser iguals”, iniciada el 2021, reivindicava l’augment dels dies de permís per a les famílies monoparentals. Des del començament s’aconseguiren millores. Guanyàrem una sentència en el Jutjat Contenciós Administratiu número 1  el 27 d'abril de 2022 que reconeixia les 16 setmanes addicionals a una docent.

Des d'aquell moment la Conselleria d'Educació va reconèixer el dret al permís del segon progenitor a les famílies monoparentals amb 10 setmanes més,  fins que la Sentència 169/2023 del Tribunal Suprem, de 2 de març de 2023, que va determinar que una mare soltera no pot ampliar el seu permís per naixement, va suposar que tot quedàs aturat.

Fins que a mitjan octubre la Sala 4 del Contenciós del Tribunal Suprem reconegué el dret de les famílies monoparentals a doblar aquest permís, per a evitar la discriminació dels infants acabats de néixer, en reconèixer el dret d’una professora. I dins el novembre la Sentència del Tribunal Constitucional amplià aquest dret a la resta de persones treballadores. Els tribunals han donat la raó al sindicat en el sentit que, per damunt de tot, ha de prevaler sempre el dret de l’infant.

L’STEI Intersindical seguirà fent feina per defensar els drets dels menors i perquè la conciliació familiar sigui una realitat a l’abast de totes les treballadores i treballadors de les Illes

La menopausa representa una etapa més de la vida de les dones i marca el final dels seus anys reproductius. La majoria de les dones experimenten la menopausa entre els 45 i els 55 anys com un episodi natural fruit de l'envelliment biològic, que no d'esperit i mentalitat. Ve causada per la pèrdua de la funció fol·licular dels ovaris i la disminució dels nivells d'estrògens en la sang.

La transició menopàusica pot ser un fenomen gradual i sol començar amb canvis en el cicle menstrual. El terme “perimenopausa” es refereix al període que transcorre des de la primera vegada que s'observen aquests signes fins a un any després de l'últim període menstrual. La perimenopausa pot durar uns anys i afectar el benestar físic, emocional, mental i social.

Els símptomes que s'experimenten durant i després de la transició menopàusica varien notablement d'una persona a una altra. Mentre que algunes dones sofreixen pocs símptomes, o fins i tot cap, unes altres poden patir símptomes greus que arribin a condicionar les seves activitats diàries i minvar la seva qualitat de vida.

Aquests són alguns dels símptomes associats a la menopausa:

- Fogots i suors nocturnes.
- Canvis en la regularitat i el flux del cicle menstrual.
- Sequedat vaginal, dolor durant les relacions sexuals i incontinència.
- Dificultat per a dormir/insomni.
- Canvis en l'estat d'ànim, depressió i/o ansietat.

La menopausa també pot alterar la composició corporal i el risc cardiovascular. A més pot provocar l'afebliment de les estructures de suport de la pelvis, la qual cosa incrementa el risc de prolapse dels òrgans pelvians. La pèrdua de densitat òssia que té lloc en la menopausa contribueix de manera important a incrementar les taxes d'osteoporosis i fractures.

Els símptomes de la menopausa es poden alleujar aplicant diversos tipus d'intervencions, tant hormonals com no hormonals.

Sumat als canvis biològics, la menopausa pot implicar canvis importants des del punt de vista social. L'experiència de les dones amb la menopausa en l'àmbit social pot veure's condicionada per normes de gènere i factors familiars i socioculturals, per exemple, la percepció que existeixi en el seu entorn cultural d'envelliment femení i la transició menopàusica.

Les dones amb perimenopausa necessiten tenir accés a serveis sanitaris de qualitat i a comunitats i sistemes que els puguin donar suport. Desgraciadament, en la majoria dels països la conscienciació sobre la menopausa i l'accés a la informació i els serveis relacionats amb ella continuen presentant deficiències importants. Sovint la menopausa és un tema que queda silenciat en les famílies, el grup d'amigues, les companyes de treball o els centres de salut.

L'OMS considera que el suport a la salut social, psicològica i física durant la transició menopàusica i després de la menopausa hauria de ser una part integral de l'atenció sanitària.

Amiga, germana, mare, companya, veïna…no estàs sola. No visquis aquest procés com la fi de tot si no com el començament d'una nova etapa, dura sí, però plena d'oportunitats per a aconseguir els teus somnis. No t'avergonyeixis ni la tractis com a tabú; per aquí hi passarem totes i hem de compartir-ho i ajudar-nos les unes a les altres.

Per tot això, en aquest dia, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem mostrar tot el nostre suport i ajuda a totes les dones que han viscut, viuen o viuran aquest procés.

Adreça web d'interès: https://aeem.es associació espanyola per a l'estudi de la menopausa.

“Per a la major part de la Història, Anònim era una dona”
Virginia Wolf

La Biblioteca Nacional d'Espanya, en col·laboració amb la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i amb l'Associació Clàssiques i Modernes, celebren cada any, el Dia de les Escriptores, per reivindicar la tasca i el llegat literari de les dones, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història. La primera edició es va dur a terme en el 2016, i des d'aquell moment, la data triada és sempre el dilluns més pròxim al 15 d'octubre, aniversari de la defunció de Teresa de Jesús. Enguany se celebra el dilluns 14.

Durant molts segles, la dona, no podia dedicar-se a disciplines culturals, entre elles l'escriptura. Van ser moltes les que van escriure sota pseudònim. Aquí tenim un exemple d'algunes escriptores espanyoles que sabem que així ho van fer ( i les que no sabem):

- Cecilia Böhl de Faber e Larrea (1796-1877)
Amb la finalitat de fer-se un lloc en un món d'homes, signava les seves obres sota el pseudònim de Fernán Caballero. Estam parlant de l'Espanya del segle XIX, una Espanya en la qual havia de ser molt complicat ser dona i tenir aspiracions més enllà de casar-se i tenir una família.
És molt curiós que fos el seu pare qui li donàs la idea, quan el que pretenia en realitat era dissuadir-la del seu desig de dedicar-se a l'escriptura.
- Carmen de Burgos ( 1867- 1932)
També coneguda amb el pseudònim de “Colombine”, “Gabriel de Luna”, “Perico el de los Palotes”, etc., va ser una periodista, escriptora i activista dels drets de la dona espanyola.
- Matilde Cherner (1833-1880)
Va néixer a la ciutat de Salamanca i sota el pseudònim de Rafael Luna va publicar les seves primeres obra narratives.

Això no només ocorria al nostre país, cal esmentar a Mary Shelley, que va signar el seu llibre Frankenstein o El modern Prometeu sota el pseudònim de Percy Shelley.

Principalment són autores anteriors al segle XX, però és sorprenent, per exemple, el cas de J.K Rowling (la famosa escriptora d'Harry Potter).
Tristament, el món editorial, encara distingeix entre literatura d'homes i literatura de dones.

Un altre assumpte a abordar és la representació femenina que tenim en els organismes oficials de les diverses llengües d'Espanya i des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical posarem dos exemples:


- RAE (Reial Acadèmia Espanyola) : Actualment, de les 41 butaques de la RAE, 33 estan ocupades per homes i 8 ocupades per dones.
- RAG (Reial Acadèmia Galega): dels membres de ple dret, que són un total de 29 persones, només hi ha 9 dones, la resta són homes.

No és difícil reflexionar sobre aquesta qüestió. Les dades són evidents. Però ara ens ficarem en un tema no menys profund amb un exemple:

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció cultural instituïda en 1969 per l'entitat Òmnium Cultural, amb la qual, segons les seves bases, guardona a una persona que, per la seva obra, literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat del seu treball intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de Catalunya

Avui dia, dels 55 premis, només van ser premiades 8 dones enfront de 48 homes premiats.

És evident, que tenim un problema i aquí alguna cosa no quadra. És evident, que avui dia, el sostre de vidre és una realitat, per molt que li costi reconèixer a l'entramat editorial i a l'oficial, que decideix qui són els membres de les Reials Acadèmies i els que reben premis o distincions. Les dades són com a poc sagnants i evidencien una clara discriminació cap a les dones escriptores.

Enguany en el Dia de les Nines es vol fer èmfasi en l'esperança d'un futur de ple dret per a elles. Equiparar els seus drets i oportunitats i donar a conèixer els desafiaments únics als quals s'enfronten.

Des de Nacions Unides aporten dades que ens situen en un present que continua discriminant les nines especialment a tota mena d'àmbits: sanitaris, educatius, familiars, econòmics o culturals, entre altres:

• 1 de cada 5 nines no acaben el primer cicle de secundària i gairebé 4 de cada 10 nines no acaben el segon cicle de secundària en l'actualitat, havent-se calculat que per cada any addicional d'educació secundària que rep una nina, els seus ingressos potencials augmenten al voltant d'un 10-20%.

• Un 90% de les adolescents i dones joves no utilitzen Internet als països de renda baixa, mentre que els seus companys homes tenen el doble de probabilitats de connectar-se.

• A tot el món, les nines d'entre 5 i 14 anys dediquen 160 milions d'hores diàries més al treball domèstic i de cures no remunerat que els nins de la mateixa edat.

• Les adolescents continuen representant 3 de cada 4 noves infeccions per VIH entre els joves.

• 1 de cada 4 adolescents casades o en parella d'entre 15 i 19 anys ha sofert violència física o sexual per part de la seva parella almenys una vegada en la seva vida.

• S'estima que més de 100 milions de nines corren el risc de contreure matrimoni infantil en els pròxims 10 anys.

• 1 de cada 3 adolescents sofreix d'anèmia a causa de la malnutrició.

• Gairebé el doble de nines que de nins no rep cap mena de formació o educació.

• Més de 4,4 milions de nines estan en risc de patir la mutilació genital femenina en el 2024, principalment a Àfrica.

• La pobresa té gènere: 1 de cada 5 nines viu en situació d'extrema pobresa.

• L'avortament selectiu es continua practicant en diferents parts del món quan se sap que naixerà una nina.

Tenim l'obligació de promoure l'empoderament de les nines i assegurar el compliment dels seus drets humans, secundant-les perquè puguin desenvolupar-se sense limitacions i convertir-se en agents de canvi a les seves comunitats.