Us convidam a participar a la Cadena humana en defensa dels espais naturals de Mallorca, el diumenge 5 de juliol, a les 10 hores, a l’aparcament del Club Nàutic de Sa Ràpita

Des del GOB s’ha posat autocar des de Palma per anar a la Cadena Humana, a través d’aquest enllaç👇🏼

https://ticketib.com/events/bus-es-trenc-no-es-toca-cadena-humana-en-defensa-dels-espais-naturals-anada-i-tornada

Qui estima Mallorca no la destrueix

La literatura sempre és un espai privilegiat per entendre la diversitat humana, donar veu a experiències sovint silenciades i construir referents que contribueixen a una societat més lliure i inclusiva. En aquest sentit, la literatura LGTB ha esdevingut una eina fonamental per visibilitzar realitats, reivindicar drets i explorar noves maneres d'entendre les identitats, els afectes i les relacions.

A l'Arxipèlag, nombrosos autors han contribuït, des de perspectives molt diverses, a enriquir el nostre patrimoni literari i cultural. Algunes obres han abordat de manera explícita les experiències de lesbianes com la novel·la Natura d'anguila de Pau Janer, gais a la narració Cada dia que calles de Guillem Frontera, persones trans a la peça teatral Transbord de Sebastià Portell i altres identitats (bis)sexuals o dissidents; d'altres han incorporat personatges, temàtiques o mirades que qüestionen els models tradicionals de gènere i sexualitat en el poemari El bell país on els homes desitgen els homes de Biel Mesquida o el parèntesi de la SIDA a la novel·la Tallats de lluna de Maria-Antònia Oliver. Totes aquestes obres fan part d'una tradició literària que mereix ser (re)coneguda, estudiada i difosa a dins i fora de casa nostra. 

Aquest 28 de juny de 2026, Mallorca es tenyeix de colors, de lluita i de tradició combativa. L'STEI convocam, sota el lema "Als carrers amb orgull, disidència & resistència" a la Manifestació de l'Orgull LGTBIQ+  que s'iniciarà a les 19:00 h a la Plaça d'Espanya (Palma) i finalitzarà a la Plaça de Cort.

•  Data: Diumenge, 28 de juny de 2026
• Hora: 19:00 h
• Lloc d'inici: Plaça d'Espanya, Palma

Els motius principals pels quals enguany és més necessari que mai ocupar els carrers són:

1. La cancel·lació de la Verbena de l'Orgull: L'entitat organitzadora, Ben Amics, s'ha vist obligada a suspendre la tradicional festa i verbena posterior a causa dels constants obstacles burocràtics, la falta de voluntat política i la manca d'interès per part de l'Ajuntament de Palma. Davant d'això, s'ha decidit reconvertir el final de la marxa en una gran concentració històrica de protesta
2. Denúncia de la censura institucional: Es protesta directament a les portes de l'Ajuntament per fets com el vet a les declaracions institucionals de suport al col·lectiu LGTBI+ i la prohibició de penjar la bandera de l'Arc de Sant Martí tant a l'edifici de Cort com al Consell de Mallorca.
3. Resposta al desmantellament de serveis públics: Es vol assenyalar la paràlisi de polítiques essencials impulsades pel pacte de govern, com la congelació de la licitació del Servei d'Atenció Integral LGTBI (SAI), la supressió de les sessions d'educació afectivosexual i prevenció del bullying a les escoles a través de PalmaEduca, i l'asfíxia econòmica a les entitats històriques.

Canviar el recorregut per acabar a Cort és una forma de recuperar l'espai públic i plantar cara de manera directa i visible a les mateixes institucions que executen aquestes retallades.

Aquests dies he rellegit els llibres La guerra a casa i La història robada, ambdós d’Antoni Tugores, amb la intenció de conèixer una mica més la figura d’Antoni Amer, el batle Garanya, símbol de la repressió feixista a Manacor.
 
Quan jo era infant, Antoni Amer era només un nom, una mena d’espectre desconegut que voltava adesiara les converses de les persones interessades en la memòria històrica i els fets del 1936-39. Un dia aparegué una pintada amb la seva cara i una inscripció que deia 'Antoni Amer mort per la llibertat' a la paret del monument als caiguts, i allò va ser tot un daltabaix.
 
Record també que a l’inici dels vuitanta, concretament el 1984, un grup molt reduït de persones començà d’una manera gairebé furtiva els actes d’homenatge a Son Coletes, amb la col·locació posterior d’una placa al costat de la fossa comuna. La inscripció deia: 'Als republicans morts per la llibertat'.
 
De la fossa de l’oblit i una reunió minúscula gairebé secreta hem passat a fites tan extraordinàries com la declaració d’Antoni Amer, el batle Garanya, com a fill il·lustre de Manacor, entre moltes altres. No ha estat un camí fàcil. La persistència i la dignitat dels familiars de les víctimes ha estat en tot moment exemplar, sense cap empara o ajut de les institucions.