Celebrat anualment el 5 d'octubre des del 1994, el Dia mundial de les i els docents commemora l'aniversari de la subscripció de la Recomanació de l'OIT i la UNESCO relativa a la Situació del Personal Docent (1966). Aquesta Recomanació estableix criteris de referència quant als drets i les responsabilitats del personal docent i normes per a la seva formació inicial i perfeccionament, la contractació, l'ocupació, i les condicions d'ensenyament i aprenentatge.

La UNESCO xifra en 69 milions el dèficit de docents a nivell mundial. L'escassetat és més aguda a l'Àfrica i al sud d'Àsia, on les xifres de matriculació s'estan disparant com a conseqüència del canvi demogràfic i dels esforços per promoure una igualtat més gran, cosa que significa que més nines i dones cursen estudis i, cada més en nivells superiors. A més, la professió té dificultats per atraure, reclutar i retenir nous talents, ja que pateix un estatus força baix i una posició social que no es correspon amb la importància que se li ha de donar. En resum, a nivell mundial el nombre de docents és insuficient, les aules estan superpoblades i el personal està sobrecarregat de treball, desmotivat i sense suport.

A l'Estat espanyol, segons un article recent d'eldiario.es (2 d'octubre del 2022), l'educació no ha aconseguit recuperar-se de les retallades que el PP va imposar mitjançant l'aprovació del Reial Decret 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu que va afavorir l’exministre José Ignacio Wert i va signar Mariano Rajoy. Van pujar les ràtios alumnat/aula, es va augmentar les hores lectives del professorat -cosa que va implicar la reducció de contractacions-, es van congelar els sous, es van deixar de cobrir les jubilacions, es va imposar un període de 10 dies per poder substituir les baixes; es van paralitzar oposicions i es va esquilmar la xarxa de formació, tancant centres de professorat i recursos; i va emergir la necessitat imperiosa d'innovar. Citant Rosa Cañadell (Cañadell, Corominas i Hirtt, 2020, p.121) “No deixa de ser curiós que en un moment en què la despesa destinada a educació va disminuir de manera exponencial fins a situar-nos a la cua de la Unió Europea, es promocionàs la idea que no cal invertir més, sinó canviar les metodologies per millorar l'educació, i que si al nostre país l'educació no funciona com seria desitjable és per culpa de la manca de formació del professorat (la xarxa de la qual van esquilmar) i metodologies no apropiades per a la societat del segle XXI. I així fer callar les possibles protestes contra les retallades en els pressupostos educatius”.

Es va assumir el 28 de setembre com el dia per la despenalització de l'avortament, en el marc de la V Trobada Feminista de Llatinoamèrica i el Carib, realitzat en Sant Bernardo, l'Argentina, l'any de 1990. Aquesta proposta va ser feta per la delegació brasilera, per a rescatar el 28 de setembre de 1888, quan al Brasil es va declarar la llibertat de ventres, assegurant la llibertat a totes les filles i els fills nascuts de dones esclaves.

Tots els avanços aconseguits en salut sexual i reproductiva fins ara es deuen a les lluites feministes i la seva capacitat de transformació de les societats. Però és sabut que els drets tarden molt a aconseguir-se i un sospir a perdre'ls, especialment, tots aquells drets humans que tenen a veure amb les dones. Als Estats Units, enguany, l'avortament ha deixat de ser un dret constitucional després de 50 anys en què sí que ho ha estat. A Espanya veim els intents de les dretes de frenar molts dels avanços aconseguits.

Les lleis sobre avortament varien dràsticament a tot el món: en alguns països és una decisió personal (la Xina, Puerto Rico, Espanya…), en uns altres és completament il·legal (Nicaragua, Hondures, Andorra…) i en molts països els avortaments només s'accepten en unes certes situacions, com a malformacions fetals, risc per a la salut o en casos de violació (Síria, Mònaco, el Brasil…).

A Espanya la reforma de la Llei de l'Avortament segueix en tràmit parlamentari, amb ella es persegueix retornar-li la capacitat de decisió a les menors de 16 i 17 anys com en la Llei del 2010, s'exigeix que l'educació afectiva sexual sigui obligatòria en totes les etapes de l'ensenyament obligatori o que siguin els centres sanitaris públics més pròxims al domicili els qui practiquin els avortaments.

El 23 de setembre és el dia Internacional contra l'explotació sexual, la tracta i el tràfic de dones, nines i nins.

D'acord amb la definició de tràfic d'éssers humans elaborat amb motiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Delinqüència Organitzada Transnacional al desembre de l'any 2000, més conegut com el Protocol de Palerm la tracta és:

"Reclutament, transport, embarcament o recepció de persones, mitjançant l'amenaça, l’ús de la força, la coacció, el frau, l’engany, l’abús de poder o de situacions de vulnerabilitat, o mediant pagament o benefici econòmic en l'obtenció del consentiment d'una persona perquè cedeixi el control sobre una altra amb el propòsit de la seva explotació. L'explotació inclou, com a mínim, la derivada de la prostitució i d'altres formes d'explotació sexual, treballs o serveis forçats, esclavitud o pràctiques similars, servitud i extracció d'òrgans"

La tracta amb finalitats d'explotació sexual és un acte menyspreable, a més d'una forma d'esclavitud, perquè obliga les persones en aquesta situació a treure beneficis per a uns altres, fa que es consideri els éssers humans com a mercaderia que es pot comprar i vendre. Les dades demostren que majoritàriament els qui sofreixen aquest tipus d'esclavitud són dones i nines. Segons l'Informe Mundial sobre el Tràfic de Persones 2020, publicat per l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), un 50% de les víctimes de tràfic de persones al món són sotmeses a explotació sexual. El 65% de les víctimes del tràfic en el món són dones i nines.

Al juny de 2015, l'Assemblea General de l'ONU va proclamar el 19 de juny Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes amb l'objectiu de denunciar totes les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nenes i nens, honrar a les víctimes i els supervivents de la violència sexual de tot el món i retre homenatge a tots els qui han dedicat la seva vida amb valentia a la lluita per a erradicar aquests delictes i han perdut la vida.

Fa més de tres mesos va acabar d'esclatar el conflicte latent entre Rússia i Ucraïna i la violència sexual torna a ser una arma de guerra. Es multipliquen els testimoniatges i els relats de violacions i violències sofertes per la població ucraïnesa, especialment per les dones.

Però hi ha molts altres conflictes que romanen invisibilitzats pels mitjans de comunicació o que eventualment acaparen titulars efímers:

A l'Afganistan, les dones afganeses estan sent reprimides pels talibans fins a nivells que es remunten segles enrere.

Al Sàhara, les dones sahrauís estan sent perseguides, vexades i violades per part de les autoritats marroquines en un intent d'anul·lar les seves reivindicacions, incomplint totes les resolucions sobre el dret d'autodeterminació del poble sahrauí.

A Colòmbia, les dones colombianes, que van lluitar pels acords de pau, continuen sofrint persecució i tot tipus de vexacions per part de paramilitars i el mateix govern colombià.

En Palestina, les dones viuen en estat de setge permanent en el seu propi territori.