Des de fa ja més de tres dècades es va establir el 28 de maig com el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones. Aquest dia té com a propòsit reivindicar el dret a la salut de les dones, sense restriccions ideològiques o de gènere, i al llarg de tot el seu cicle de vida, posant l'accent principalment en la part més oblidada de la salut femenina, la salut sexual, reproductiva i afectiva.

Alguns dels grans reptes de la medicina són la Salut Mental, a Espanya el consum de substàncies psicoactives, especialment els antidepressius, està disparat. Encara s'estan avaluant els efectes a llarg termini que ha tingut la pandèmia en la població, però els psiquiatres porten mesos advertint de l'augment exagerat de patologia mental en tots els sectors socials, especialment en la franja de l'adolescència.

Segons el darrer informe de les Nacions Unides, la salut de les dones i les nines està influenciada per la biologia, relacionada amb el sexe, el gènere i altres determinants socials. No obstant això, la ciència que sosté aquesta salut, no posseeix una visió feminista, és més, avui dia encara hi ha múltiples estudis farmacològics, en els que no està present la perspectiva de gènere, tenint greus conseqüències en la vida de les dones, perquè les recerques farmacològiques i mèdiques tenen com a objecte un home de raça blanca, de 80 quilos de pes, sense tenir en compte les variables físic-psíquiques de les dones. Això provoca que hi hagi malalties en auge com els Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) en el que les nines estan infradiagnosticades, al no tenir tests o protocols per a elles.

Aquesta falta de visió feminista es tradueix en professionals sanitaris i sociosanitaris amb una visió androcèntrica de la salut, la qual cosa fa que les malalties que afecten en exclusiva o en grau més alt les dones estiguin infradiagnosticades o fins i tot desmerescudes com a patologies, com en el cas de la fibromiàlgia, l'endometriosi incapacitant o l'auge dels trastorns psicològics i la dependència farmacològica d'antidepressius en la població femenina.

Tot això sense oblidar l'auge de la violència obstètrica, els problemes per a interrompre l'embaràs de manera voluntària, l'auge de les malalties de transmissió sexual, la importació de costums arcaics i destructors de la identitat sexual femenina com són les mutilacions genitals.

La salut de les dones no només no està sent protegida, sinó que està sent atacada des dels sectors més retrògrads de la societat atacant drets que pensàvem que estaven plenament afermats com són el dret a l'avortament i el dret a l'educació sexe-afectiva (pin parental). És per això que des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical fem una crida pública a totes les administracions perquè compleixin el mandat constitucional de protegir la salut de les dones en tot el seu cicle vital: infància, adolescència, joventut, adultesa i ancianitat.

Al començament de la dècada de 1980, un grup de feministes es van unir per a protestar per l'increment en despeses militars i armament nuclear. Des de llavors, el 24 de maig es celebra el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. És un recordatori important per al moviment feminista de la necessitat de treballar per la pacificació mundial. També és un bon dia per a recordar algunes de les raons per les quals el moviment feminista continua donant suport al desarmament i la desmilitarització a escala mundial.

És necessari trencar la perniciosa relació entre militarisme i violència de gènere. Tant en les zones en guerra com en els territoris amb presència de tropes suposadament pacificadores es perpetua l'horrible cicle de la violència de gènere: dones, nines i persones LGTBQ+ sofreixen violència sexual en major grau que la resta de la població a les mans de les forces militars. Al mateix temps, el fàcil accés a les armes per part de la població civil facilita i normalitza la violència exercida contra les dones. En integrar el desarmament i la desmilitarització com a element fonamental del moviment feminista, contribuïm a afeblir les estructures patriarcals que vertebren totes les organitzacions militars i empoderam als qui tradicionalment són víctimes dins del model patriarco-militar.

Els fons i recursos vitals que haurien de ser destinats a serveis com ara salut, educació en igualtat i programes de reducció de pobresa i exclusió són sovint desviats a partides militars de manera que s'agreugen les desigualtats socials i de gènere.

La guerra posa en perill la pervivència de la vida en el planeta. A causa del consum d'immenses quantitats de combustible i l'emissió de gasos nocius, la indústria armamentística és una de les majors contaminants. Per tant, reduir la producció d'armes suposa reduir les emissions de carboni a gran escala. No podem oblidar que, juntament amb la infància, les dones i en particular les racialitzades i les pauperitzades, són les que majoritàriament sofreixen les conseqüències de la degradació del nostre hàbitat.

A més, la lluita pel desarmament i l'eliminació de l'armament nuclear són catalitzadors dels processos de pau perquè la menor disponibilitat d'armes i el desmantellament de la cultura de la por que nodreix la violència redueix la probabilitat que sorgeixin conflictes armats i marca la senda cap a l'adopció de solucions diplomàtiques com a via preferent per a la resolució de conflictes. A través del desarmament podem pavimentar el camí cap a un món en el qual el diàleg, l'enteniment i la col·laboració prevalguin sobre l'hostilitat i la bel·ligerància.

El feminisme també subratlla la manera en què el discurs militarista està dominat per la normativa de gènere, en particular per les masculinitats nocives que imaginen la violència com una fortalesa i les armes com a sinònim de seguretat. El feminisme presenta perspectives alternatives, discursos inclusius i enfocaments que mostren la potencial vitalitat de les polítiques de diàleg i negociació per al desarmament i la pau, en oposició a la lògica de la destrucció i el vessament de sang. Les feministes hem de continuar defensant un imaginari col·lectiu propi i allunyat del marc de referència patriarco-capitalista i continuar construint espais per al diàleg i l'empatia.

El dia 26 d'Abril seguim reivindicant un any més, el dia de visibilitat Lèsbica, és una data per continuar avançant en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats, acceptació social i seguretat a tot el món per a les dones lesbianes.

Parlar de visibilitat és parlar de llibertat, és fonamental com a eina en la lluita dels drets de les dones lesbianes i la diversitat sexual de les dones, per a gaudir del seu desenvolupament personal i social, contribuint a la seva normalització, sobretot en espais públics.

El col·lectiu LGTBI+ remarca la importància d'eliminar la doble discriminació que sofreixen les dones lesbianes, primer pel seu gènere i segon per la seva orientació sexual, segons denúncia la pròpia Organització de les Nacions Unides (ONU), actualment les lesbianes suporten els prejudicis i estereotips discriminatoris ocasionats per una societat que fomenta comportaments violents contra elles.  

A la societat heteropatriarcal en la qual vivim, la vida sexe-afectiva de la gent només és pública quan ets heterosexual, mentre les persones del col·lectiu LGTBI+ amb orientacions sexuals o identitats de gènere diferents han d’amagar-se. Això implica una discriminació, amagar el que ets, el que sents, el que estimes..., és violència, I implica un missatge implícit, “No ets normal”. 

El Dia de la Visibilitat Lèsbica és un dia molt rellevant, tant per al moviment LGTBI+ com per al moviment feminista. Posa de manifest la necessitat de comptar amb dones lesbianes referents en tots els àmbits de la vida. És imprescindible normalitzar la seva presència en la societat, la política, la cultura o el món laboral de cara les noves generacions.

A l'àmbit educatiu demanam a les Administracions Públiques que es duguin a terme mesures orientades a l'educació en la diversitat sexual i de gènere. Es fa necessari tallar des de l'arrel els prejudicis culturals que des de la infància es venen transmetent, any rere any, provocant greus casos d'atacs i assetjament a les aules, que han portat a molts menors fins i tot al límit del suïcidi. No podem consentir que aquests fets continuïn ocorrent davant la indiferència de les institucions públiques i la societat.

Finalment, no podem oblidar la situació de les dones lesbianes que viuen en països on l'homosexualitat continua sent un delicte, i on les dones sofreixen especialment una doble discriminació, per ser dona i per ser dona lesbiana. Països on encara a una dona se la pot empresonar per la seva orientació sexual, se la pot maltractar i violar. Des de països on hem aconseguit seguretat jurídica estam obligades a reclamar als nostres polítics i a les institucions internacionals que prenguin les mesures necessàries per a defensar la integritat física i moral de totes aquestes dones.

Un dels temes més importants a tractar en aquest dia és el dret que han de tenir totes les dones a ser mares, posar fi a la discriminació en l'accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. L'accés a la salut i als seus drets reproductius. A molts llocs, encara se'ls hi nega l'accés a tractaments de fertilitat, atenció obstètrica i altres serveis de salut específics per a dones.

Per tot això, un any més, des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, volem insistir en la necessitat de polítiques actives que afavoreixin la integració; fomentin l'educació en la diversitat, i eradiquin tota discriminació, com a ciutadanes de ple , en una societat democràtica i moderna com és la nostra, sense pors, sense excuses, amb Visibilitat pel seu dret a ser feliç.

El 25 d'abril se celebra el Dia Internacional de les Nines a les TIC. Aquesta data va ser instaurada en el 2010 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), amb l'objectiu de trencar la bretxa digital de gènere.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) exerceixen un paper fonamental en el nostre món en constant avanç. No obstant això, la bretxa de gènere també es manifesta a l'àmbit digital, especialment per a generacions de dones que estan més allunyades de l'actualitat. Factors com la ubicació geogràfica, els recursos econòmics, l'educació i l'idioma influeixen directament en aquesta bretxa.

Per abordar aquesta desigualtat, és crucial educar les nostres nines en les TIC des d'una edat primerenca. Aquí hi ha algunes solucions per implementar:

Eliminar estereotips: Hem de desafiar la idea que les tecnologies són només per a nins i fomentar referents femenins en aquests camps.

Alfabetització digital: Els governs han de proporcionar alfabetització digital a dones que no han tengut accés a les TIC a causa de la seva edat o circumstàncies socials i de gènere.

Empoderament des de les aules: Les nines d'avui són les dones del futur. Per tant, hem de fomentar el seu empoderament a través de l'educació en tecnologia.

I és que per a mostra un botó, en un món on els noms de Mark Zuckerberg i Larry Page ressonen com a campanes d'església, la història de Hedy Lamarr s'esvaeix en el soroll digital. És la història de Hedy Lamarr un exemple impactant de com les contribucions de les dones en el camp de la tecnologia sovint es passen per alt o minimitzen? Per què no veiem a Hedy Lamarr en els llibres d'història de la tecnologia al costat de Steve Jobs o Bill Gates? La resposta és tan simple com trista: la misogínia i el sexisme persisteixen fins i tot en els camps més avançats.

Lamarr va ser la dona que va revolucionar la comunicació sense fil i va ser relegada a l'oblit. La seva història és un recordatori dolorós que el patriarcat no sols es manifesta a les sales de juntes i els parlaments, sinó també en els llibres de text i les pantalles de cinema.

Així que aquí estam, en un món on les ones invisibles ens connecten a través de Wi-Fi, mentre la memòria de Hedy Lamarr s'esvaeix en la boira del temps. És hora de reconèixer el seu llegat i donar-li el lloc que mereix en la història de la tecnologia.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, instam la societat en el seu conjunt (educadores i educadors, famílies, governs, empreses tecnològiques, mitjans de comunicació, etc.) a actuar per a reduir aquesta bretxa digital de gènere, que afecta no només les dones, sinó a tota la societat.