El dia 26 d'Abril seguim reivindicant un any més, el dia de visibilitat Lèsbica, és una data per continuar avançant en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats, acceptació social i seguretat a tot el món per a les dones lesbianes.

Parlar de visibilitat és parlar de llibertat, és fonamental com a eina en la lluita dels drets de les dones lesbianes i la diversitat sexual de les dones, per a gaudir del seu desenvolupament personal i social, contribuint a la seva normalització, sobretot en espais públics.

El col·lectiu LGTBI+ remarca la importància d'eliminar la doble discriminació que sofreixen les dones lesbianes, primer pel seu gènere i segon per la seva orientació sexual, segons denúncia la pròpia Organització de les Nacions Unides (ONU), actualment les lesbianes suporten els prejudicis i estereotips discriminatoris ocasionats per una societat que fomenta comportaments violents contra elles.  

A la societat heteropatriarcal en la qual vivim, la vida sexe-afectiva de la gent només és pública quan ets heterosexual, mentre les persones del col·lectiu LGTBI+ amb orientacions sexuals o identitats de gènere diferents han d’amagar-se. Això implica una discriminació, amagar el que ets, el que sents, el que estimes..., és violència, I implica un missatge implícit, “No ets normal”. 

El Dia de la Visibilitat Lèsbica és un dia molt rellevant, tant per al moviment LGTBI+ com per al moviment feminista. Posa de manifest la necessitat de comptar amb dones lesbianes referents en tots els àmbits de la vida. És imprescindible normalitzar la seva presència en la societat, la política, la cultura o el món laboral de cara les noves generacions.

A l'àmbit educatiu demanam a les Administracions Públiques que es duguin a terme mesures orientades a l'educació en la diversitat sexual i de gènere. Es fa necessari tallar des de l'arrel els prejudicis culturals que des de la infància es venen transmetent, any rere any, provocant greus casos d'atacs i assetjament a les aules, que han portat a molts menors fins i tot al límit del suïcidi. No podem consentir que aquests fets continuïn ocorrent davant la indiferència de les institucions públiques i la societat.

Finalment, no podem oblidar la situació de les dones lesbianes que viuen en països on l'homosexualitat continua sent un delicte, i on les dones sofreixen especialment una doble discriminació, per ser dona i per ser dona lesbiana. Països on encara a una dona se la pot empresonar per la seva orientació sexual, se la pot maltractar i violar. Des de països on hem aconseguit seguretat jurídica estam obligades a reclamar als nostres polítics i a les institucions internacionals que prenguin les mesures necessàries per a defensar la integritat física i moral de totes aquestes dones.

Un dels temes més importants a tractar en aquest dia és el dret que han de tenir totes les dones a ser mares, posar fi a la discriminació en l'accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. L'accés a la salut i als seus drets reproductius. A molts llocs, encara se'ls hi nega l'accés a tractaments de fertilitat, atenció obstètrica i altres serveis de salut específics per a dones.

Per tot això, un any més, des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, volem insistir en la necessitat de polítiques actives que afavoreixin la integració; fomentin l'educació en la diversitat, i eradiquin tota discriminació, com a ciutadanes de ple , en una societat democràtica i moderna com és la nostra, sense pors, sense excuses, amb Visibilitat pel seu dret a ser feliç.

El 25 d'abril se celebra el Dia Internacional de les Nines a les TIC. Aquesta data va ser instaurada en el 2010 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), amb l'objectiu de trencar la bretxa digital de gènere.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) exerceixen un paper fonamental en el nostre món en constant avanç. No obstant això, la bretxa de gènere també es manifesta a l'àmbit digital, especialment per a generacions de dones que estan més allunyades de l'actualitat. Factors com la ubicació geogràfica, els recursos econòmics, l'educació i l'idioma influeixen directament en aquesta bretxa.

Per abordar aquesta desigualtat, és crucial educar les nostres nines en les TIC des d'una edat primerenca. Aquí hi ha algunes solucions per implementar:

Eliminar estereotips: Hem de desafiar la idea que les tecnologies són només per a nins i fomentar referents femenins en aquests camps.

Alfabetització digital: Els governs han de proporcionar alfabetització digital a dones que no han tengut accés a les TIC a causa de la seva edat o circumstàncies socials i de gènere.

Empoderament des de les aules: Les nines d'avui són les dones del futur. Per tant, hem de fomentar el seu empoderament a través de l'educació en tecnologia.

I és que per a mostra un botó, en un món on els noms de Mark Zuckerberg i Larry Page ressonen com a campanes d'església, la història de Hedy Lamarr s'esvaeix en el soroll digital. És la història de Hedy Lamarr un exemple impactant de com les contribucions de les dones en el camp de la tecnologia sovint es passen per alt o minimitzen? Per què no veiem a Hedy Lamarr en els llibres d'història de la tecnologia al costat de Steve Jobs o Bill Gates? La resposta és tan simple com trista: la misogínia i el sexisme persisteixen fins i tot en els camps més avançats.

Lamarr va ser la dona que va revolucionar la comunicació sense fil i va ser relegada a l'oblit. La seva història és un recordatori dolorós que el patriarcat no sols es manifesta a les sales de juntes i els parlaments, sinó també en els llibres de text i les pantalles de cinema.

Així que aquí estam, en un món on les ones invisibles ens connecten a través de Wi-Fi, mentre la memòria de Hedy Lamarr s'esvaeix en la boira del temps. És hora de reconèixer el seu llegat i donar-li el lloc que mereix en la història de la tecnologia.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, instam la societat en el seu conjunt (educadores i educadors, famílies, governs, empreses tecnològiques, mitjans de comunicació, etc.) a actuar per a reduir aquesta bretxa digital de gènere, que afecta no només les dones, sinó a tota la societat.

L'any 2023 ha suposat una fita a Espanya quant a igualtat laboral entre homes i dones es refereix, per l'obligatorietat dels plans d'igualtat per a totes les empreses amb més de 50 persones en plantilla; una bona ocasió per a veure on estam en termes de bretxa salarial de gènere.

La bretxa salarial és un d'aquests temes que ha superat l'àmbit especialitzat i penetrat a fons en la societat. Un tema que ens fa mirar al voltant i demanar-nos, “Com és possible?”

La dada bruta és bastant fàcil d'aconseguir si anam a les dades oficials de l'INE. Aquesta enquesta anual d'estructura salarial, que va ser publicada a mitjans 2022, correspon a 2020, i inclou la sèrie 2008-2020. Hi destaquen dues coses:

- Un home guanya 27.642,52 €, i una dona 22.467,48 €; si els comptes no fallen, això són 5.175,04 € de diferència a l'any, cosa que significa un 18,72%. És a dir, per cada euro que guanya un home, una dona guanya 81,28 cèntims.
- Si atenem la sèrie 2008-2020, estam en el millor dels escenaris coneguts fins ara, ja que la bretxa solia rondar el 22%, la dècada passada (amb un terrible 23,99% en el 2013).

Existeix un conjunt complex i sovint interrelacionat de factors que originen diferències salarials d'homes i dones donant origen a la bretxa salarial de gènere. A la valoració de les competències laborals, cal unir la segregació del mercat de treball amb diferent representació d'homes i dones en els diferents sectors econòmics, les característiques de l'oferta d'ocupació femenina condicionada en molts casos per la conciliació de la vida familiar, la participació en el treball a temps parcial de les dones per la dedicació a activitats de cura de menors al seu càrrec o persones adultes dependents i, els mecanismes establerts de retribucions salarials. Conseqüentment la bretxa salarial està condicionada per una sèrie de factors socials, legals, econòmics, i constitueix un concepte que va més enllà de la premissa igual pagament per igual treball.

Aquests resultats suggereixen que, malgrat alguns avanços limitats, queda molta feina per fer per a aconseguir la igualtat de gènere també referent a la bretxa salarial. Es necessiten polítiques i accions concertades dels governs i empreses per a promoure la participació de les dones en la població activa, abordar la segregació de gènere i augmentar la participació de les dones en llocs de lideratge i STEM, així com per a abordar les pràctiques discriminatòries de l'ocupació i la remuneració, fins i tot respecte a la progressió professional (per exemple, a través de mesures de transparència salarial i principis i lleis d'igualtat salarial). Altres polítiques i pràctiques útils són la protecció de la seguretat i la salut de les dones i la prevenció de qualsevol forma de discriminació, violència i assetjament sexual o moral; la inversió en política de cures i el foment de les responsabilitats compartides en aquest àmbit; i la garantia que les dones tinguin accés a una protecció social adequada en totes les etapes de la seva vida, la qual cosa és fonamental per a mitigar les interrupcions de la seva carrera professional.

Històricament, les dones han trobat nombroses barreres per a participar a la ciència, incloent-hi l'accés limitat en l'educació formal, la discriminació institucionalitzada i la manca de reconeixement per les seves contribucions degut per exemple a la falta de visibilització: hem de treballar molt més que els nostres companys per a què se’ns reconegui el nostre treball i demostrar la nostra vàlua i sobretot perquè l'home està acostumat a dominar i no admet que ara arribem i li usurpem aquest dret que té per natura.

Es troben impotents quan la seva veu no s'escolta o no té el ressò que tenia abans, quan les seves argumentacions ja no es tenen en compte, quan es qüestiona cada aportació que es fa, i una llarga llista de menyspreus…

Hi ha molta gent jove que pensa que ja hem aconseguit la igualtat i que el moviment està derivant en un extremisme que no comparteixen. Aquesta desafecció cap al moviment feminista és preocupant ja que, si bé és cert que hem guanyat molt en drets i oportunitats, i que la reificació de la dona és una espècie de quimera que pertany al passat, també és cert que encara s'educa de manera diferent a les nostres nines i nins, i les expectatives socials que es creïn al seu voltant són limitadores i les aboquen, si volen seguir el seu propi camí, a trencar-les.

Les dones que facin aquest pas són dones iconoclastes, dones valentes que posen per damunt el seu somni, la seva vocació, però, no ens enganyem, la majoria d'elles cauen presoneres dels prejudicis i expectatives que la societat ha creat. Aquestes construccions socials i culturals són les que hem de canviar perquè són les responsables que moltes dones no trien la vida que veritablement somien i es queden limitades en una vida sense estímuls, en una vida unidimensional.

Per tot això, des de la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, continuarem lluitant per unes polítiques d'igualtat, oferint a les alumnes des d'una edat primerenca l'oportunitat de desenvolupar la seva curiositat per la ciència mitjançant materials didàctics que despertin i fomentin la participació activa així com l'interès per les qüestions més tècniques i científiques.
Cal visibilitzar més les dones notables que han aconseguit grans fites al llarg de la història, d'aquesta manera les nines tendran referents i models als quals seguir, models que són font d'inspiració i empoderament per a les nines en la seva persecució dels seus interessos en ciència i tecnologia.