El pròxim 26 d'abril és el Dia de la Visibilitat lèsbica, una efemèride que a Espanya i diversos països del món se celebra des de l'any 2008. Aquesta data té com a objectiu visibilitzar aquest col·lectiu i manifestar la importància que les dones lesbianes tenguin espai i siguin visibles en els espais públics, exigir la plena igualtat de drets i reclamar que es tenguin referents de dones lesbianes a tots els àmbits, i no només dins de l'activisme pels drets LGTB. Una gesta gens fàcil, des que fa uns anys l'extrema dreta ha entrat a governar en coalició en els governs autonòmics i locals, com és el cas de Múrcia, Andalusia, Castella i Lleó…, on les reculades en matèria d'igualtat i la retallada de pressupost destinat a polítiques d'igualtat clamen al cel.

Les dones lesbianes, durant tota la història, han lluitat pels drets de les dones i han estat presents a les mobilitzacions i reivindicacions a favor de la llibertat i la igualtat. I malgrat que el Marc legal empara la igualtat des de fa prop de 20 anys, la lesbofòbia segueix molt present en la nostra societat:

- El 19 de maig de 2020 el mitjà digital eldiario.es denunciava el tercer atac a un mural que representava dues dones besant-se (“el Mural de la Diversitat” de Gandia).

- Al gener de 2021, Sonia Vivas, regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l'Ajuntament de Palma (Mallorca), per fi va tenir la confirmació per part del Tribunal Suprem de les condemnes als dos policies responsables de l'assetjament que va sofrir durant 12 anys en la Policia Local de Palma per lesbiana.

- Des de fa deu anys, una parella de lesbianes a Xile sofreix violència verbal en el seu veïnat a causa de la seva orientació sexual i el passat 8 de març va passar a majors quan van ser atacades amb violència física.

Aquests exemples són només una mostra del que passa cada dia en ple segle XXI.

Per tot això, des del sindicat STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical exigim a les institucions fermesa en l'aplicació de les lleis perquè no existeixi possibilitat de cap discriminació per motiu d'orientació sexual i no es permeti cap reculada en els drets aconseguits per totes les dones per a aconseguir una societat més lliure, justa i igualitària.

Fa ja 34 anys que el primer Congrés de la Confederació Llatinoamericana i del Carib de Treballadores de la Llar va proclamar el 30 de març com el “Dia Internacional de les Treballadores de la Llar”. Per primera vegada, es van posar sobre la taula les discriminacions vinculades a aquest treball, que és realitzat en la seva immensa majoria per dones. Més de tres dècades després, contínua sent una data poc coneguda per a la societat en general i poc reconeguda per les institucions, fins al punt que l'ONU global no el commemora encara o que no va ser fins al 2011 que la OIT va publicar el conveni 189, que pretén assegurar el “Treball Decent per als Treballadors/es Domèstics/es”. I afirmem que pretén però no aconsegueix, ja que no s'ha vist una millora suficient en la regularització d'aquestes treballadores i només 35 països ho han ratificat, i entre ells no es troba l'estat espanyol.

Les treballadores de la llar i les cures sofreixen un altíssim grau de precarietat. El seu nivell de contractació és escàs, amb xifres oficials que no mostren la situació real; les seves condicions laborals són dolentes, amb horaris canviants, considerables càrregues físiques i mentals, i amb centres de treball que són domicilis particulars on la inspecció de treball no pot arribar; els seus salaris són baixos, a causa de l'alt grau de parcialitat i eventualitat; les seves malalties professionals no estan reconegudes, com passa amb tantes professions feminitzades.

Es dona la circumstància, a més, que la immensa majoria són dones migrants, que han deixat a les seves famílies a milers de quilòmetres per a cuidar de les nostres, i per a fugir de la pobresa o dels conflictes. Com a persones, com a dones, com a treballadores essencials, mereixen un reconeixement de la societat que es tradueixi en la garantia dels seus drets laborals.

Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical denunciem la situació que viuen les empleades de la llar en l'estat espanyol, que no ha portat a terme cap mesura per a dignificar i regularitzar el treball que realitzen aquestes dones.

En aquest sentit, exigim que es ratifiqui immediatament el conveni 189 de la OIT, que demana la dignificació de les treballadores de la llar i les cures; que s'elimini l'esmena 6777, que retarda la seva plena incorporació a la seguretat social al 2024; i que es derogui sense més demora la llei d'estrangeria, que constitueix un obstacle insalvable i injustificable per a totes les persones migrants. Volem la regularització ja!

Deia Alexandra Kollontai (1872-1952) que “el saber de les avantpassades de les nostres mares els era aliè als seus companys que sortien sovint de caça o a la guerra o es consagraven a altres activitats que exigeixen forces musculars particulars. No tenien temps per a dedicar-se a la reflexió o a l'observació atenta”. Probablement era per això que les dones van ser les primeres científiques de la humanitat en dedicar-se a l'observació i el raonament.

Avui dia vivim amb la imperiosa necessitat de protegir aquest planeta en què vivim i assegurar un futur cada vegada més fosc quant a pobresa i crisi mediambiental es refereix. En aquest punt estem implicades totes i cadascuna de les persones que l'habitem, sense cap excepció. Sí, també la dona, nina o adulta. Perquè per a aconseguir aquest objectiu, la igualtat de gènere i la Ciència van de la mà i són vitals per a aquest fi.

L’STEI Intersindical dona tot el suport a la treballadora acomiadada per motius discriminatoris per l'Empresa Municipal de Serveis de l’Ajuntament de Pollença (Emser).

L'única operària en la plantilla de 30 homes ha denunciat l’Ajuntament i l’empresa concessionària per presumpta discriminació masclista després que li rescindissin el contracte durant el període de prova al·legant no tenir força suficient per a moure els contenidors. En el procés selectiu havia superat amb èxit les proves físiques per formar part del borsí de contractació.

L’empresa municipal Emser demostra una vegada més el seu masclisme: fa mig any que l’Ajuntament va haver de readmetre la primera camionera que treballava en Emser (també acomiadada per discriminació masclista), que els havia denunciat per les precàries condicions del seu dia a dia en el treball.

A més, aquests acomiadaments van en contra del principi d’igualtat entre homes i dones present a la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes.

L’STEI Intersindical no admet cap tipus de discriminació per raó de sexe i confia que l’Ajuntament posi solució a aquesta injustícia molt aviat.

#PROUDISCRIMINACIÓ #IGUALTATEFECTIVA