Recuperem la visibilitat de les nostres dones rurals
El Dia Internacional de les Dones Rurals és una jornada que se celebra anualment el 15 d’octubre de l’any 1997 ençà, i que guanya més rellevància des que s’establí per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2007. Des de la Secretaria de Feminismes de l'STEI i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem, un any més, donar visibilitat i el lloc tan necessari a aquestes dones que, durant molts anys, foren el suport de l’economia de totes les zones rurals de l’Estat espanyol.
Les Dones Rurals són una figura fonamental a la societat. La seva tasca i dedicació en el camp i en les zones rurals són imprescindibles per al desenvolupament de les nostres comunitats. En el Dia de les Dones Rurals és important reconèixer la seva valuosa contribució i celebrar la seva força, resiliència i la seva determinació.
La seva tasca en l’agricultura, ramaderia i en la conservació del medi ambient és fonamental per a garantir la seguretat alimentària i el benestar de totes i tots. Sense la seva feina incansable, moltes comunitats no podrien subsistir. Aquestes dones són agents de canvi en les seves comunitats, amb la promoció de la igualtat de gènere, l’educació i el desenvolupament sostenible. La seva veu i presència són vitals per a la construcció d’un món més just i equitatiu.
Cal tenir present que moltes dones que fan feina en l’agricultura i la ramaderia no queden recollides en cap categoria d'activitat formal. No consten com a treballadores autònomes (amb o sense empleats) ni com assalariades, però duen a terme tasques indistingibles de les unes i de les altres. Són en molts casos dones que contribueixen a l’explotació agrària familiar, ja sigui de manera habitual, amb una dedicació d’unes hores cada dia; o segons ho reclamin les moltes vicissituds a què està sotmesa l’activitat en el camp. Intercalen aquestes activitats laborals sota sol i pluja, que escapen a la comptabilitat estatal i a les estadístiques de l’ocupació, amb la seva tasca principal: la cura de la casa i de les persones dependents a la llar (criatures i/o persones majors).
Com observa Maria Sánchez a Tierra de mujeres: “Hem normalitzat que les nostres mares assumissin totes aquestes tasques domèstiques, aquesta motxilla tan gran i pesada. En el món rural, feien feina sense ser titulars. Ja n'hi ha prou d’anomenar-les tot-terreny i superheroïnes quan el que hi ha és una situació brutal de masclisme i desigualtat.
Si analitzam tot això, cal que no oblidem que mai les dones en el món rural foren i seguiran sent les grans matriarques oblidades i silenciades, que realitzaven les tasques més dures atenent, com no de manera paral·lela, les labors en les tasques de la llar com a mares, padrines o filles.
Quant a aquest matriarcat oblidat hem de tenir en compte, com diu María Sánchez: “a nom de qui estaven les terres, la casa, el compte bancari. Estaven a nom de la teva padrina? De la teva tia? De quin matriarcat parlam? Crec que a la fi la qüestió de com escriu el que no es valora i el que no es coneix té a veure amb el fet que aquestes dones que fan feina en el camp i que no cotitzen no existeixen en les estadístiques. A la fi s’està canviant el relat i la forma de mirar”
Cal tenir present també la triple jornada a què estan sotmeses:
* En el treball productiu.
* En el de les cures.
* Com a dinamitzadores en xarxes veïnals, associacions culturals, en la preservació del patrimoni, de la memòria i un llarg etcètera.
Per tant, lluitarem per la visibilització i el reconeixement que mereixen aquestes dones que durant segles i segles els fou robada.
“Hem normalitzat que les nostres mares assumissin totes aquestes tasques domèstiques, aquesta motxilla tan gran i pesada. En el món rural, feien feina sense ser titulars. Ja n'hi ha prou d’anomenar-les tot-terreny i superheroïnes quan el que hi ha és una situació brutal de masclisme i desigualtat.
Darrerament em trob un missatge que em fa bastanta ràbia, encara molt inserit, i és curiós, perquè solen ser homes els que em diuen que a ca seva hi havia un matriarcat. Que a Galícia hi ha un matriarcat, o que a Euskadi hi ha un matriarcat. I és un fals matriarcat, perquè si les dones “manassin” o prenguessin decisions, entre cometes, no significa que fos un matriarcat.
Crec que això es contesta molt ràpidament amb la pregunta de a nom de qui estaven les terres, la casa, el compte bancari. Estaven a nom de la teva padrina? De la teva tia? De quin matriarcat parlam? Crec que a la fi la qüestió de com escriu el que no es valora i el que no es coneix té a veure amb el fet que aquestes dones que fan feina en el camp i que no cotitzen no existeixen en les estadístiques. A la fi s’està canviant el relat i la forma de mirar (María Sánchez, Tierra de mujeres)
