En ple segle XXI l'esclavitud com a tal, encara no ha estat abolida. L'esclavitud actual és aparentment invisible i s'alimenta constantment de la desigualtat, la pobresa, la impunitat i la injustícia, en definitiva, un Monstre latent a la nostra societat. El tràfic d'Éssers Humans és un delicte que vulnera els drets humans i que continua a tots els països, ja que 142 països que representen el 94% de la població mundial estan afectats per aquesta xacra, ja sigui com a país d'origen, trànsit o destinació. Els executors d'aquest tràfic aprofiten les situacions de vulnerabilitat que envolten les víctimes per obtenir un benefici econòmic o en espècie, com a conseqüència d'aquesta explotació.
Una de les finalitats del Tràfic és l'explotació sexual, incloent-hi la pornografia. El tràfic de dones i nines per l'explotació sexual és una de les formes més cruels de violència de gènere. Cada any entre 600.000 i 800.000 persones travessen les fronteres internacionals com a víctimes de tràfic de blanques, el 80% de les quals són dones i si ens referim a tracta amb finalitat d'explotació sexual, parlam d’un 98% de dones i nines. Hi ha diversos factors que expliquen la vulnerabilitat més gran en les dones per ser reclamades per a l'explotació sexual, motivada entre altres, pels següents factors: el sistema patriarcal, els conflictes armats, la feminització de la pobresa, la desigualtat en l'educació, en formació i àmbit laboral... situacions que les porten a emigrar cercant un present i un futur millor.
Com passa en altres violències de gènere comptam amb víctimes de perfils diferents. Les primeres són aquelles que denuncien i serveix el seu testimoni per a escorcolls policials. Cal tenir en compte que solen ser dones immigrants que donen aquest pas encara sense saber quin serà el seu destí. Les segones podem dir que són aquelles que no s'identifiquen com a víctimes de tracta, essent-ho, perquè creuen que han estat lliures i han triat elles el seu futur... dones addictes a les drogues, alcohol... al seu mateix tractant, perquè no tenen res en la vida i perquè no veuen la diferència entre cadenes reals i cadenes no visibles.
La pobresa és la marca de totes aquelles dones que són objecte de tràfic. La majoria són enganyades fàcilment amb promeses d'una feina i d’una vida digna en un país ric. A la UE la majoria de les víctimes procedeixen de Bulgària, Romania, Holanda, Polònia i Hongria. Les que no pertanyen a la UE són principalment de Nigèria, Brasil, la Xina, Vietnam i Rússia. En aquest context no hem d'oblidar i recriminar a Espanya, que és un dels principals països de destinació del tràfic de dones amb objecte d'explotació sexual, la majoria joves d'entre 18 i 25 anys que provenen principalment de Nigèria, Romania, Xina, Brasil i Bolívia. És complicat detectar el tràfic de persones a causa de l'alta mobilitat dins i fora d'Espanya (Amelia Tiganus, Romania, va ser violada amb 13 anys i a 17 la van raptar al seu país d'origen per portar-la a Espanya. La van explotar durant cinc anys en més de quaranta prostíbuls. Són diversos els factors que compliquen una actuació efectiva en alguns casos ja que són dones i nines amb manca de recursos, desconeixement de l'idioma, por, angoixa psicològica i manca d'oportunitats un cop alliberades.
Aquí podem llegir dos breus testimonis de dones que van ser enganyades amb finalitat d'explotació sexual:
Carla, Brasil: «Et diuen que vens per ser treballadora domèstica, però després et porten a un club i a un altre i t’amenacen a tu i a la teva família».
Norma Bastidas, mexicana víctima de tràfic sexual al Japó, creia anar com a model: «Evoco la desesperació, la solitud de saber que no li importes a ningú, que no parles l'idioma, que no pots demanar ajuda, que estàs atrapada».
A l'actualitat, a causa de la gran facilitat d'accés a la pornografia a través d'Internet, el consum per part de majors i menors ha augmentat considerablement. La cosificació de la dona, la humiliació i la submissió a la pornografia està creant en la ment de molts homes i adolescents falses expectatives de les relacions sexuals i alhora comportaments sexistes.
Dos testimonis de milers que hi ha relacionats amb tràfic de dones i pornografia:
Linda Boreman va començar la seva activitat en la indústria pornogràfica el 1972 a causa de la imposició del seu marit. Va aparèixer en diverses pel·lícules obligada i anys més tard es va convertir en defensora del moviment contra la pornografia. Va compartir el seu testimoni dient que es va iniciar en la indústria pornogràfica amb una violació en grup i que havia estat menaçada amb una pistola.
A Miami un expolicia captava dones models per Internet. Els prometia feina i quedava amb elles. En arribar aquestes, les drogava i després les portava a un lloc on un altre home abusava d'elles i les enregistrava. El material era emprat per pornografia per Internet.
Acabar totalment amb el tràfic i explotació sexual de dones i nines és una tasca dura i complicada, com a dones ho reconeixem, però demanam a les autoritats pertinents, als i a les governants d'aquest món tan injust, que posin de la seva part, que inverteixin més en erradicar aquesta xacra, que usin tots els mitjans necessaris perquè les dones no continuem essent l'objectiu senzill d'aquells que no tenen qualitat humana.
SI ELLS NO ES CONCIENCIEN
AQUÍ, ALLÀ I A TOTES LES PARTS DEL MÓN
HI SEREM NOSALTRES I LA NOSTRA LLUITA
