Al·legacions de l’STEI a l’esborrany del Decret per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres
La conselleria d’Educació i Universitat ha convocat reunió extraordinària de la Mesa Sectorial d’educació demà dijous 11 de febrer a les 12,00 hores amb un únic punt a l’ordre del dia:
- Ratificació de l’esborrany de Decret de per al desenvolupament de la competència comunicativa en llengües estrangeres en els centres educatius sostinguts amb fons públics.
L’STEI va lliurar el dilluns, dia 8 de febrer, les seves al·legacions a l’esmentat Decret.
El primer que hem posat de manifest és que a l’Acord Marc de 30 de setembre i ratificat en MSE el 9 d’octubre l’STEI va introduir un punt que parla de “consensuar el model lingüístic escolar” i hem reclamat que abans de treure una normativa per l’ensenyament de l’anglès o el francès, s’ha de fer una anàlisi del model lingüístic que tenim, fer un estudi del desplegament real del decret de mínims i de les competències que els i les alumnes tenen en les dues llengües oficials de les Illes Balears.
Un altre apartat de l’esborrany del Decret que hem criticat amb molta duresa té a veure amb el desenvolupament que aquest fa de la LOMCE, en lloc de pal·liar els seus efectes negatius; tal com s’havia compromès a fer la Conselleria d’Educació. Aquí hi ha dos aspectes importants. El primer és que la LOMCE obvia les llengües pròpies de les diferents nacionalitats i territoris de l’estat, i, a més a més, per desplaçar-les del lloc que els correspon, promociona l’ensenyament d’una llengua estrangera.
El segon aspecte de la LOMCE, que també desenvolupa aquest decret, és el paper dels directors o directores dels centres, als quals se’ls atorga poder de decisió pel que fa al projecte lingüístic de centre que podria estar en mans del claustres i dels consells escolars. Tant el Reglament Orgànic de Centre, com fins i tot la pròpia LOMCE, deixen en mans del claustre l’aprovació del projecte lingüístic, no dels directors i directores.Es tracta de dos aspectes amb els quals no hi estam d’acord, en veure que el Decret va fins i tot més enllà del que prescriu la Llei orgànica estatal. L’STEI ha manifestat que no pot acceptar que, des d’aquest Decret, es planifiqui l’avaluació interna i externa del centre que preveu la LOMCE
Una altra de les crítiques que des de l’STEI hem fet a l’esborrany és que, en el seu article 1, estableix l’objectiu de millorar la competència en llengües estrangeres, però trobam a faltar, en el seu redacat, referències a la llengua catalana. El que s’ha de fer és millorar la competència comunicativa de tot l’alumnat i posar en marxa mesures urgents per enfortir l’ensenyament de i en català; i que el català sigui efectivament la llengua vehicular de l’ensenyament.
Pel que fa al concepte d’autonomia de centres, l’STEI hi està a favor però considera que aquesta autonomia s’ha d’exercir dins un marc regulat per la Conselleria, que garanteixi la igualtat d’oportunitats per a tot l’alumnat. Per altra banda, en relació a l’accés de l’alumnat als grups que puguin fer ensenyaments no lingüístics en una llengua estrangera, hem demanat que la Conselleria fixi uns criteris bàsics i comuns a tots els centres, entre els quals hauria de figurar que aquest ensenyament es pot fer quan l’alumne té acreditat un coneixement de la llengua estrangera suficient per a fer-ho, i el coneixement de les llengües oficials assolit; o al manco assegurar-se que farà un nom
bre no inferior al 50% d’hores lectives en català, en aquest sentit l’STEI també ha demanat a la Conselleria que no es posi en marxa fins al segon cicle de l’educació primària.
Hem reclamat que el Decret ha de recollir els tres punts que explicam a continuació, i que ja formen part de la normativa vigent, com és el Decret pel qual s’aprova el reglament orgànic dels instituts: el tractament de la llengua catalana com a vertebradora de l’ensenyament, com a llengua vehicular i d’aprenentatge; l’assumpció de l’objectiu d’assolir el compliment de la normativa referida a la normalització lingüística; i l’adopció de criteris per a l’atenció específica d’alumnes d’incorporació tardana amb dèficit de coneixements de les dues llengües oficials.
Una altra de les consideracions que hem expressat en relació al Decret és que volem que es reforci l’àrea d’anglès, i s’hi dediqui el professorat que faci falta i els recursos econòmics necessaris. Per això hem demanat que tots els centres puguin disposar de desdoblaments a les àrees d’anglès, una bona formació en la competència oral per al professorat, que hi hagi auxiliars educatius a tots els centres, classes de suport educatiu en grups reduïts...
Pel que fa als requisits dels docents, des de l’STEI hem expressat que el professorat que ja té reconeguda l’habilitació per a impartir una matèria no lingüística en una llengua estrangera, ha de poder continuar fent aquesta feina amb la titulació que té.
L’article 6.2 i 6.3 del Decret estableixen que el requisit dels docents d’infantil i primària ha de ser un B2, i els de secundària, i els adscrits al conveni signat entre el Ministeri d’Educació i el British Council un C1; quan hi ha un Reial Decret que diu que és un B2 per a tothom. Des de l’STEI no acabam de veure clar aquest requisit amb la normativa vigent actual, ja que s’estableix un greuge comparatiu entre els cossos docents i es romp el principi d’igualtat, al mateix temps que s’obvia una normativa que és vigent per a tothom. En qualsevol cas, el període de cinc anys que preveu la disposició transitòria segona per acreditar el nivell C1, s’hauria d’ampliar a deu anys.
Pel que fa la persona que ha de coordinar l’ensenyament de les àrees en anglès, des de l’STEI pensam que ha de ser un docent que ha de formar part també del departament d’anglès, i que s’ha de coordinar amb ell; un aspecte que l’esborrany no deixa clar. Valoram, però, de manera molt positiva que s’assignin els recursos necessaris per a l’ensenyament de les llengües estrangeres i que es puguin destinar hores lectives per a la coordinació d’aquests ensenyaments. Per això, l’STEI ha demanat que també s’assignin recursos i hores lectives per a la coordinació de la normalització lingüística al centre.
En relació a la formació del professorat, l’STEI ha demanat quan es vol fer aquesta formació i si es farà durant les hores de permanència en el centre. Si és així, hem preguntat per què es donen totes aquestes facilitats per a aquesta formació i no tanta per a altres tipus de formació; o per quin motiu es donen punts i reconeixement per la participació en aquests projectes i no en d’altres.
Finalment, l’STEI ha manifestat que considera que la retribució que perceben els auxiliars de conversa és molt precària, i que aquests haurien de saber un mínim de català, si es donàs el cas que han de recórrer a la llengua vehicular del centre com a llengua de suport, tal com preveu el Decret. També s’hauria d’habilitar un procediment autonòmic que generi un borsí d’auxiliars de conversa per pal·liar els possibles desistiments que es produeixen a la borsa del MEC.
