L’STEI Intersindical ha fet públic el manifest Orgull 2022: pensem globalment i actuem localment i en xarxa, en què reivindica el rol històric i present dels moviments socials de l’espai LGTBI.
El sindicat propi de les Illes Balears dejecta el model mercantilista que determinades institucions volen imposar per a celebrar el 28 de Juny.
Igualment, l’STEI Intersindical adverteix que el moviment de reivindicació LGTBI no pot ser aliè a la realitat social, cultural i lingüística de les Illes Balears, i posa de relleu que les institucions han de col·laborar amb la societat civil enxarxada —com és el cas del cicle Manacorinitats Dissidents, preparat amb molt d’encert per Ben Amics, Renou Col·lectiu i l’Ajuntament de Manacor.
Manifest
Com cada any, el 28 de juny, el col·lectiu LGTBI commemorà els aldarulls de Stonewall, que van tenir lloc a Nova York el 1969 contra la repressió policial que patien els homosexuals de la ciutat, i que es considera que marquen l’inici de l’alliberament homosexual.
Un any més, l’STEI Intersindical dona suport a tots els actes que convoquen els moviments socials de les Illes alears al voltant del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI.
Enguany l’Orgull ha estat envoltat per la polèmica de l’intent de l’exregidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Palma, Sonia Vivas, de monopolitzar aquesta commemoració, amb la primera Pride Week, que volia celebrar a Palma.
La Pride Week volia competir amb els actes que els moviments socials, coordinats per Ben Amics, convoquen des de fa dècades a Mallorca. I els volia invisibilitzar.
Però, a més a més, amb la Pride Week es pretenia mercantilitzar l’Orgull, tal com ha passat a moltes altres ciutats del Món. Els darrers anys s’ha normalitzat quantificar l’impacte econòmic que per a la ciutat de
Barcelona ha suposat la celebració del Pride Barcelona, per posar un exemple. És a dir, que l’èxit de la commemoració del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI es valora pels milions d’euros que genera.
Amb aquesta deriva neoliberal, l’Orgull pot substituir el contingut reivindicatiu i de lluita a favor dels drets del col·lectiu LGTBI per una celebració per a generar beneficis.
Ens trobam davant l’apropiació del discurs LGTBI per part de l’economia de mercat. Mercat destinat sobretot als homosexuals homes —la “G”— en detriment de les persones representades per la resta d’inicials. Cal recordar
que l’origen de l’opressió del col·lectiu resideix en la ideologia heteropatriarcal, segons la qual la humanitat es divideix de forma binària entre dones i homes, en una classificació basada en els genitals en què, a més a més, les dones serien inferiors als homes.
Això provoca que l’anomenat capitalisme rosa s’adreci a la identitat que encaixa més amb l’ideal capitalista: una identitat gai normativa, la més semblant a l’home heterosexual, i amb una visió eurocèntrica.
Tot aquest episodi —des de l’esperpèntica roda de premsa organitzada per l’àrea que dirigia Vivas i protagonitzada per la presidenta d’Ella Global Community, Kristin Hansen, fins a la destitució de la regidora i la seva renuncia a l’acta de Cort, així com la suspensió de la Pride week per part del batle de Palma— dona lloc a tota una sèrie de reflexions sobre la importància que les lluites socials i les seves reivindicacions estiguin en connexió amb la societat en què es desenvolupen.
No és que Kristin Hansen triàs malament les paraules o fos incapaç de fer-se entendre quan va descriure la seva visió de Mallorca, simplement és que mostren un desconeixement considerable de la nostra realitat, que sembla que també afecta —i això és més greu encara— l’exregidora de l’Ajuntament de Palma, Sonia Vivas.
A la cara oposada de la moneda, cal felicitar la capacitat d’administracions com ara l’Ajuntament de Manacor que, en col·laboració amb Ben Amics i Renou Col·lectiu, ha preparat el cicle Manacorinitats Dissidents, un programa
de sis dies, descentralitzat al territori, i preparat ansa per ansa amb les entitats i col·lectius del municipi.
Que la commemoració de l’Orgull i les seves reivindicacions són de caire internacional és un fet, però també hauria de ser inqüestionable que aquesta commemoració i tot el que representa no pot obviar la realitat social, política, cultural i lingüística d’aquesta terra.
Per tot això, l’STEI Intersindical convida les organitzacions i col·lectius dedicats a defensar els drets de les persones LGTBI a tenir en compte també els drets lingüístics. Si cercam informació per les xarxes sobre qüestions LGTBI a
les Illes Balears, comprovam que a les webs d’aquestes organitzacions el català és, pràcticament, inexistent; amb comptades i lloables excepcions, com per exemple Diverxia Menorca.
