Dia 15 de febrer de 2025 es compleixen 26 anys de la captura d'Abdullah Öcalan, líder històric del moviment kurd i figura central en la lluita pels drets i l'autodeterminació del poble kurd. Des de 1999, Öcalan està tancat en règim d'aïllament a l'illa-presó de Imrali. El seu empresonament és un símbol de la repressió més generalitzada contra les reivindicacions kurdes, però també de la dificultat de Turquia per trobar una solució política i pacífica a un conflicte que ja fa dècades que dura.

L'alliberament d'Abdullah Öcalan no suposa només justícia per un home empresonat en condicions que violen el dret internacional i el mateix sistema jurídic turc; també és una passa crucial cap a la construcció d'una pau duradora entre l'Estat turc i el poble kurd. Durant aquests anys, Öcalan ha expressat en diverses ocasions la seva voluntat de negociar i promoure la pau, fent propostes pel reconeixement dels drets kurds dins d'una Turquia democràtica i pluralista.

Les pràctiques utilitzades a la presó d’Imrali s'han estès per tot el país per sufocar qualsevol forma de dissidència i oposició que vegi en una solució política a la qüestió kurda un possible punt d'inflexió cap a una transformació democràtica de tot el Pròxim Orient. Amb l'empresonament d'Abdullah Öcalan, l'Estat turc no només pretén aïllar-lo físicament com a individu, sinó que també vol sufocar els assoliments democràtics que han sorgit de les seves idees.

Dia 28 de desembre, una delegació del Partit DEM, formada pels diputats Sırrı Süreyya Önder i Pervin Buldan, es va reunir amb Abdullah Öcalan a la presó de Imrali. Va ser la primera trobada completa amb Öcalan en nou anys, després de les negociacions del 2015 entre l'Estat turc i el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) que va rompre Erdogan. Aquesta reunió va ser precedida per una visita familiar a l'octubre amb el seu nebot Omer Öcalan.

Encara que fou un fet positiu, tenint en compte que Öcalan duia gairebé quatre anys sotmès a un aïllament total, les condicions de la seva detenció continuen essent inacceptables i un obstacle per un possible nou procés de pau. De fet, si les converses iniciades a Imrali acabassin en una nova fase de negociacions, no serien ni justes ni transparents si una de les parts es veiés obligada a participar en elles en condicions de presó, sense possibilitat de comunicar-se lliurement amb el seu moviment polític i el poble kurd.

El Confederalisme Democràtic, proposat per Abdullah Ócalan, ha desencadenat un despertar social a tot el Kurdistan. Els principis d’igualtat de gènere i la construcció d’una societat democràtica i ecològica són a la base d’importants processos de transformació, i són fonts d’inspiració per a nombrosos moviments revolucionaris d’arreu del món.

És per això que els sindicats que signam aquest manifest continuem fent força per a crear les condicions polítiques que permetin passar d’un escenari de violència i guerra a un escenari democràtic que promogui una resolució política i democràtica a la qüestió kurda. La pau en el Kurdistan és bona per a totes les parts i encara que la pau sempre té enemics poderosos, cal convèncer les parts que aquesta és una situació en què tots guanyen. Per això la comunitat internacional no pot mirar cap a una altra banda i ha d’explorar mecanismes polítics amb l’objectiu de cercar una pau amb justícia al Kurdistan, perquè sens dubte seria una molt bona notícia per a la regió i per al món sencer.

Avui més que mai, Abdullah Ócallan es presenta al món com una figura política en defensa de la pau, la democràcia i els drets dels pobles; i creim que els que ens identificam amb aquests principis democràtics, hem de donar suport als esforços per a transitar d’un escenari de conflicte a un escenari de resolució democràtica.

CCOO-CGT-CIG-Confederación Intesindical-Sindicat COS-CSI Asturies-CUT Aragón-CUT Galiza-ELA Sindikatua-ESK Sindikatua-IAC Catalunya-Intersindical Catalana-Intersindical Valenciana-LAB Sindikatua-MTC Canarias-OSTA-SAT Andalucía-Solidaridad Obrera-STEI Intersindical-STEILAS Sindikatua-UGT