Ja són tres les persones que coneixen a Rafel Bosch, a qui sempre l’havien tengut per una bona persona, pedagog i assenyat. Ara estan desconcertats, decebuts i no podem comprendre aquesta girada de caperulla, fent-se coautor d’aquest desveri educatiu, defensant cínicament coses en les que no creu i que són indefensables en sí mateixes. Un educador mai per mai obriria un nou front amb el castellà a l’escola, molt manco en temps de crisi i sabent que mou bues innecessàries. Mantenir que les retallades i els canvis fets a l’escola, tant en relació a la llengua, com totes les altres mesures (augment de ràtio per aula, més hores per professor, fer botir els interins, menys sou, etc. etc.) no afecten greument la qualitat educativa és voler tapar el sol amb un dit i el desqualifiquen com educador. Aquesta endemesa que afecte l’aprenentatge dels alumnes, a més du a una crispació malsana dins la societat i l’escola, que emmalalteix a molts de mestres i a molta gent de angoixes, depressions, “stress”, com ho diuen estudis d’experts de l’UIB. Ja no es tracta d’estalviar més o manco, sinó de no provocar un allau de malalts psíquics, de no enverinar els ciutadans amb la ràbia, de no promoure la desintegració social, de no fer apostolat de la prepotència i el cinisme... Quantes víctimes per no res...! Sr. Bosch, si és vera que era una bona persona, rescabali el que era i posi seny a aquest desgavell de govern. No vulgui esser un altaveu de mentides, incoherències i, perdoni la franquesa, no vulgui perdre la dignitat i fer el ridícul per salvar la pell d’altres.
Mariano Moragues
