A Catalunya fa estona que demana l’acreditació de la competència lingüística en les dues llengües oficials. El president del PP, Sr Biel Company, l’altre dia pretenia desinformar la població, confondre-la i fer-nos creure coses que no són. Ni la desinformació, ni les mentides haurien de formar part de les declaracions públiques d’una persona que té la intenció de presidir el govern el dia que els seus el votin.
No sabem què més necessiten els sindicats i els membres dels grups parlamentaris de les Illes Balears que estan en contra del dret que tenim els habitants d’aquestes illes d’usar, si volem, la llengua catalana a la sanitat. No entenem com per una part hem de ser trilingües i hem d’aprendre llengües estrangeres i per l’altra no podem utilitzar la llengua oficial i pròpia d’aquesta terra als serveis públics de les illes. Si hi ha el DRET d’usar-lo, el Govern, el Parlament, i la societat en general ha de GARANTIR que aquest DRET ES PUGUI FER EFECTIU. Ho diu l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de normalització lingüista que vostès, tots, han aprovat.
Des de l’STEI Intersindical, demanam valentia al Govern de les Illes Balears, fora por! Compliu els acords de govern i anau endavant tranquils i segurs que el català és eina imprescindible per a la cohesió social i la igualtat d’oportunitats. No quedaran places sense cobrir, com no hi queden a educació i, el fet que s’hagi d’acreditar el coneixement del català, suposa una millora de la comunicació -entre els professionals de la sanitat i els usuaris- imprescindible per una atenció sanitària de qualitat.
Per aclarir el tema de Catalunya començarem de forma cronològica i direm que hi ha normativa d'ordenació sanitària a Catalunya des de l’any 1990 que regula que, per al personal del Servei Català de Salut, en el procés de selecció i de provisió de llocs de treball, s'ha de tenir en compte el coneixement de català per part d'aquest personal.
Per altra banda el decret legislatiu de 2017, al text únic de la Llei de la funció pública de l'Administració de Catalunya explica que el personal de les administracions públiques constitueix un element indispensable per a la millora del funcionament de l'actuació administrativa. La participació i col·laboració d'aquest personal és un factor necessari per a l'èxit de la millora administrativa esmentada.
Aquest decret a més de regular la normativa d’accés a les places amb criteris d'objectivitat, i els principis d'igualtat, mèrit i capacitat dels aspirants, regula que en el procés de selecció s'ha d'acreditar el coneixement de la llengua catalana, tant en l'expressió oral com en l'escrita. També preveu la realització d’una prova prèvia a la fase d’oposició
Igualment diu que en els concursos s'han d'establir els mèrits i els requisits exigibles segons les característiques de cada lloc de treball. I s’han de considerar, la valoració del treball desenvolupat, els cursos de formació i perfeccionament, l'antiguitat, el grau personal, les titulacions acadèmiques i el nivell de coneixement de la llengua catalana. També es demana per als funcionaris procedents d'altres administracions que accedeixen al servei de l'Administració de Catalunya, quan un cop l’any es fan les corresponents convocatòries entre funcionaris per proveir els llocs vacants, aquests funcionaris han de posseir un grau de coneixement suficient del català per desenvolupar les funcions del propi lloc de treball.
Així mateix a l’apartat de deures d’aquest funcionaris, hi consta, entre d’altres, el de vetllar pel propi perfeccionament professional i, en particular, esforçar-se en el perfeccionament del coneixement del català per tal d'utilitzar-lo adequadament en la seva feina, i assistir amb aquesta finalitat als cursos que imparteixin els centres de formació.
El Decret que el 2002 regula la competència lingüística del català i l’aranès a Catalunya en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball, d’acord amb la llei de política lingüística de 1998, diu que a partir del principi de doble oficialitat les administracions, les corporacions i les institucions públiques de Catalunya han de garantir la capacitació i l’habilitació lingüístiques necessàries de tot el seu personal, el qual ha de tenir un nivell de coneixement adequat i suficient de les dues llengües oficials, tant en l’expressió oral com en l’escrita, que el faci apte per exercir les funcions pròpies del seu lloc de treball.
El coneixement del castellà s’acredita ordinàriament per mitjà de la titulació oficial que resulta dels diferents nivells de l’educació obligatòria i, atès que el seu ensenyament està garantit a tot l’Estat i ho ha estat històricament sense cap interrupció, no cal preveure cap sistema especial per acreditar-ne el coneixement en els processos de selecció de personal i de provisió de llocs de treball de l’Administració, llevat que puguin accedir-hi persones que no tinguin la nacionalitat espanyola.
Per al català, en canvi, l’exclusió legal del seu ensenyament a l’escola fins al curs 1978-1979 i la lentitud del procés de la seva incorporació al sistema educatiu, que només va ser plenament efectiva a Catalunya a partir de 1983 i a les Illes Balears, d’una forma mínimament efectiva, a partir del Decret de mínims de 1997, comporten l’existència d’un sector encara important de la població de Catalunya i les altres terres de parla catalana que es va veure impedit legalment d’aprendre’l.
D’altra banda la condició oberta de la societat catalana fa que s’hi incorporin de manera constant persones que no han pogut estudiar la llengua catalana en els seus llocs d’origen perquè no hi és ensenyat. Per aquests motius cal preveure un sistema per acreditar-ne el coneixement per part del personal al servei de les administracions públiques.
I a més a més existeix una Sentència del Tribunal Constitucional de l’any 1991 que va reconèixer la constitucionalitat de l’exigència del coneixement de català al personal que opta per accedir-hi, i això per tal que aquest pugui usar el català d’acord amb el seu caràcter de llengua pròpia i oficial i garantir plenament el dret de la ciutadania a optar per una o altra llengua oficial en la seva relació amb l’Administració.
La Llei estatal del personal estatutari dels serveis de salut de 2003, publicada al BOE, preveu ja que en els procediments de selecció s’hi ha d’incloure “l'acreditació del coneixement de la llengua oficial de la respectiva comunitat autònoma en la forma que estableixin les normes autonòmiques aplicables”. També és considerada falta molt greu al funcionari que discrimini un usuari per raó de llengua.
