El paper de la dona dins de la societat, generalment, és d'un menor estatus social que el de l'home, traduït automàticament en una relació de poder desigual. Un exemple molt clar, la dona es troba en total inferioritat de condicions en la família, la comunitat i la societat en general; té un menor grau d'accés als recursos i a la seva gestió; i ja no parlem de la presa de decisions, que té menor pes que la d'un home. Tots aquests factors han contribuït al fet que es doni per fet la salut de les dones i que no se li presti l'atenció que mereixen.
La introducció de la perspectiva de gènere dins de l'àmbit sanitari ha suposat un gran avenç a l'hora de comprendre els problemes sanitaris de la dona i determinar les diferents actuacions sobre el problema a totes les edats. L'exemple més clar el trobam a les malalties cardiovasculars, les quals són una de les grans causes de mortalitat femenina, però de les que no es tenen suficient coneixement, produint un endarreriment en els tractaments i formes de diagnòstic per al col·lectiu femení. 
Fixant-nos en la situació actual de postconfinament, l'informe redactat per l'Institut Català de les Dones posa de manifest la influència desigual que ha tingut la pandèmia per a dones i homes. En aquest mateix informe es reflecteix que la situació ha estat pitjor per a elles. En general les dones han puntuat més alt en percentils de: percepcions, estats d'ànim i preocupacions que els homes. Les dones diuen sentir-se també més nervioses, melancòliques, intranquil·les i tristes que el col·lectiu masculí. Segons un estudi de la IESE (Bussiness School de Navarra) les dones que han teletreballat durant la primera part de la pandèmia han sofert un 20% de fatiga mental i un 16% d'estrès més que els homes, a causa de la major dedicació a tenir cura dels fills/es o familiars dependents, això tenint en compte un nucli familiar de 2 progenitors, perquè quan parlam de famílies monoparentals la situació empitjora, augmentant en un 13% la fatiga mental sobre el percentil anterior, i un 2% sobre el d'estrès.
Si ja hi havia una gran diferència en la càrrega de tasques domèstiques i la cura de la família, la pandèmia les ha perpetuat i empitjorat, qüestió que encara segueix invisibilitzada. El fet de tenir fills/es és un factor molt rellevant, independentment del nivell d'estudis del que parlam; les dones hi destinen un esforç suplementari de forma no compartida.
La conciliació entre l'esfera privada i la pública és un dels grans factors per a encarar la desigualtat entre home i dones. Amb la imposició del teletreball s'ha manifestat el conflicte sofert per la dona; el que podria haver significat un pas cap endavant en la paritat, no ha comportat la conciliació laboral esperada. La càrrega de les dones ha estat molt més alta, dificultant la doble jornada que ja existia a la pre-pandèmia, generant autèntiques dificultats per a elles.
Entre les dones més perjudicades s'hi troben les dones migrants en situació irregular, les víctimes de tracta, les dones amb diversitat funcional, les dones en els camps de refugiats i totes les dones que no són ateses i que veuen vulnerat el seu dret a la salut a causa dels deficients sistemes de salut pública.
Exigim a la societat i a les Administracions, que posin immediatament solució a totes aquestes desigualtats: aplicació de la perspectiva de gènere en la SANITAT; implementació de mesures efectives de CONCILIACIÓ que realment aconsegueixin la coresponsabilitat, i l'eradicació de qualsevol tipus de VIOLÈNCIA CONTRA LA DONA.
