El 19 de desembre de 2011, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar no només el pla de promoure els drets de les dones sinó també de les nines. La Declaració de Pequín va ser la primera a referir-se específicament als drets de les nines.
La necessitat de celebrar una data en honor a les nines no és pur “capritx”, en molts països no se'ls permet el dret a l'educació o se'ls lleva a primerenca edat. S'espera d'elles que treballin en la llar i tenguin cura dels seus germans petits.
Això es comprova al llarg de les seves vides perquè el seu analfabetisme veta el seu desenvolupament personal i cultural, i les porta a un futur fosc. A Níger, per exemple, quatre de cada cinc dones són analfabetes. Paradoxalment a Occident són les nines les que més aconsegueixen assoliments acadèmics i millors qualificacions.
A Àfrica és major el nombre de nines que no acudeixen a l'escola que el de nins. Es tracten de països on la majoria de les famílies viuen en l'absoluta pobresa, amb nines i nins que no tenen ni una adequada salut ni nutrició, sumat moltes vegades a les situacions bèl·liques que viuen aquests països i que originen desplaçaments habituals que no donen continuïtat a cap mena d'educació a les escoles.
A Llatinoamèrica aquesta situació millora alguna cosa, sense per descomptat ser el que volem per a les nostres nines, moltes accedeixen a l'educació però a causa de la seva situació familiar de pobresa i necessitat també deixen els seus estudis a una primerenca edat.
A Àsia fins fa poc temps, i fins i tot avui dia, continua en major o menor mesura “ tenir una filla com una desgràcia.” Una anciana de Corea del Sud en 1996 cridava: “Les nines ni serveixen per a res ni valen per a res”. Explicació: la gent no vol filles perquè no són útils per a la família; l'abandonen quan es casen. Són els fills homes els que es queden, els que hereten i mantenen ells ritus del culte als avantpassats” i què ocorre amb les nines? Que a moltes les maten en néixer. És cert que avui dia es nota un increment important de naixements de nines, volem pensar que es comença a valorar-les de manera positiva.
A l'Índia una dita popular: “Criar una filla és com regar el jardí del veí”. Per no comentar l'atrocitat que fan amb les nines en molts països forçant-les a matrimonis pactats amb senyors majors com a l'Índia, Iemen, l'Afganistan i Etiòpia, entre altres.
Als Països àrabs què dir? Les nostres nines i dones no tenen drets ni oportunitats, Egipte el pitjor país del món àrab en el que concerneix els drets de les nines i dones, amb la major quantitat d'assetjaments sexuals. Després l'Iraq, Aràbia Saudita, Síria, Iemen i l'Afganistan.
Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical hem fet aquest petit però important resum d'algunes de les greus situacions que sofreixen les nostres nines en molts països del món. Què han fet malament? Néixer dones.
Creiem que s'està fent molt poc per a salvar aquestes situacions des dels Organismes i Institucions que tenen la potestat de poder fer canvis en aquests governs corruptes i masclistes.
Per això l’OM aposta per l'empoderament de les nostres nines i en això treballem perquè creiem que cada vegada és major el nombre de nines que saben “que sí que poden, que sí que és sí i no és no”.
