El 5 d'octubre se celebra anualment el Dia Mundial dels i les Docents des de l'any 1994. Es commemora, així mateix, l'aniversari de la Subscripció de la Recomanació de l’OIT i la UNESCO relativa a la situació del Personal Docent (1966).
Al llarg de la història, les docents han passat moments difícils per la duresa de la realitat en la qual vivien, en centres situats en vells edificis, pobles aïllats, amb escassos materials. Però la vocació de les docents va fer possible que les aules es convertissin en llocs agradables per a ensenyar i aprendre. La superació de tants obstacles els va brindar l'oportunitat de tenir un treball remunerat i, per tant, una independència econòmica. Malgrat tot, les docents van seguir amb la criança i les tasques de casa. L'ensenyament a la infància s'ha considerat com una prolongació de la maternitat, de manera que la criança es trasllada a l'escola amb rols d'amabilitat. En definitiva, s'exerceix el rol de mares més que de professionals. Aquest argument podria ser la base de l'origen de la feminització de la docència. Altres teories, en canvi, es fonamenten en el desprestigi d'aquesta professió per part de l'home, ja que està relacionada amb l'àmbit social, principalment en educació.
En el 1857, la legislació de la Llei Moyano va suggerir la idea per primera vegada a Espanya del dret de les nines a una educació formal, en la qual es contemplés una educació diferent per a nines i nins. La República sí que va dignificar les docents, perquè les va valorar i va potenciar el seu treball, creativitat i imaginació. A més, les mestres van mostrar una gran preocupació per una formació adequada de les alumnes, que les feia de menys fins aquell moment. D'altra banda, l'entrada de la dona a la universitat permet un estatus social que no podíem imaginar fa més d'un segle. Després de la dècada dels 70, el nombre de dones docents ha anat en augment i han sabut adaptar-se amb noves metodologies als nous reptes que exigeix la societat actual, marcada per la globalització, la immigració, l'educació en valors, el feminisme. Segons l'últim informe de l'INE de 2021, el 67,2% de docents són dones. Fonts com les del Règim General No Universitari indiquen que elles arriben al 72,4%. La màxima presència de dones es dona en Educació Infantil i correspon a un 97,6%, mentre que en els ensenyaments esportius el percentatge és de 15,6%. són dades que confirmen que a pesar que la dona participa cada vegada més en el camp esportiu, fins i tot no hi ha hagut una equiparació amb l'home. En l'ensenyament Universitari aquesta xifra s'eleva al 43,3%.
La docència ha de ser exercida amb propietat, humilitat, voluntat i compromís perquè el procés d'ensenyament-aprenentatge sigui un èxit i contribueixi a la formació autorreflexiva de totes les persones amb la intenció de crear societats més justes i humanes. La professió docent ha de passar per un procés de dignificació, necessària per a la millora de la vida de les persones, amb pensament crític, impartint una formació que ens faci felices, respectuoses amb el medi ambient i amb les persones. La dignificació de la docència és la clau per a l'èxit personal de les i els docents.
Invertir en educació és assegurar-nos els principis de llibertat, igualtat, solidaritat, accessibilitat, respecte i no discriminació. Aconseguir una educació de qualitat és tasca de totes i tots. La docència és l'eina per al canvi social. En aquest dia, 5 d'octubre, no només recordem la necessitat de la professió docent, sinó que també demanem als països que treballin perquè l'educació sigui un dret per a totes les nines i nins del món.
