Tot i representar més de la meitat de la població, les dones continuen afrontant desigualtats estructurals, violència i exclusió dels espais de decisió.
A Guatemala, les dones representen el 52% de la població. Tanmateix, aquesta majoria no es reflecteix ni en les lleis, ni en les polítiques públiques ni en els pressupostos de l’Estat. Les necessitats i drets de les dones continuen sent, massa sovint, invisibles en les decisions que defineixen el rumb del país.
Garantir drets fonamentals i condicions de vida dignes per a tota la població —i especialment per a les dones— continua sent un deute històric. Més del 70% de les dones econòmicament actives es veuen obligades a buscar el seu sosteniment en l’economia informal, una xifra que supera el 80% en les zones rurals. Alhora, les tasques de cures i el treball domèstic no remunerat, sostinguts majoritàriament per dones, continuen sent invisibilitzats malgrat la seva enorme contribució a l’economia. A Guatemala, aquest treball representa aproximadament el 15,9% del PIB.
La violència, mentrestant, continua marcant la vida quotidiana de nenes, adolescents i dones. Cada dia es reporten dones desaparegudes i, només durant els dos primers mesos de l’any, ja s’han registrat més de 1.750 casos de violació i agressió sexual. Les xifres de nenes i adolescents embarassades a conseqüència de delictes sexuals continuen sent alarmants i reflecteixen una realitat que l’Estat no ha estat capaç de prevenir ni d’erradicar.
Malgrat que el Ministeri Públic afirma que el 90% de les sentències en casos de violència contra les dones són condemnatòries, informes independents assenyalen una realitat molt diferent: més del 96% de les denúncies són desestimades. Aquesta contradicció evidencia la profunda crisi de confiança en el sistema de justícia.
Les dones que defensen drets humans tampoc escapen de la violència. El 2023 es van registrar més de 2.500 agressions contra defensores, incloent-hi operadores de justícia, periodistes i activistes. Aquestes dades revelen un patró persistent d’assetjament i repressió contra les dones que s’organitzen i alcen la veu.
En l’àmbit polític, els avenços tampoc arriben. Malgrat els esforços de les organitzacions de dones i de dones indígenes per impulsar una llei de paritat, alternança i inclusió, el Congrés continua bloquejant aquesta iniciativa. La resistència no és casual: respon a una disputa de poder i privilegis que molts diputats no estan disposats a compartir.
Imaginar les condicions en què moltes dones treballen la terra, a les maquilas, migren o viuen amb la por constant de ser víctimes de feminicidi, agressions sexuals o racisme és difícil si no ens posem en la seva pell.
La Política General de Govern 2024–2028 reconeix aquesta realitat i estableix compromisos, però la distància entre els discursos i les transformacions reals continua sent gran. Garantir condicions de vida dignes i equitatives per a les dones implica no només polítiques públiques, sinó també canvis profunds en les estructures socials que continuen tolerant la violència i invisibilitzant les aportacions de les dones.
En aquest país de contrastos, les dones sostenen la vida. Han estat elles qui, amb les seves lluites i lideratges, han obert camins i han ampliat drets. Per això, Guatemala necessita institucions, lleis i espais de decisió que reflecteixin la seva presència i la seva diversitat. Perquè quan les dones participen i lideren, no només canvien les institucions: canvia també el futur de tota la societat.
Joan Rodríguez Recio
Coordinador cooperación internacional Ensenyants Solidaris/STEI
