L’STEI Intersindical, a dos anys de la legislatura, vol fer una valoració del procés de normalització lingüística del català. Veim amb preocupació que no s’han fet les passes per arribar a la igualtat plena, pel que fa als drets, amb l’altra llengua oficial i d’aquesta manera tenir garantida la pervivència de la llengua i la cultura catalanes a les Illes Balears.

Són molts els fets que ens fan pensar que no es fa tot el que seria necessari per aconseguir aquests objectius. Sense pretendre fer una anàlisi exhaustiva, a simple vista, podem veure que aquest front de batalla necessita més voluntat política, més projecte, més planificació continuada, més iniciatives, més campanyes, més coordinació, més implicació dels diferents sectors, més complicitats, més mans i més pressupost. Sobra excés de cautela, por a dir, por a fer, por a ser qui som i a posar les coses al seu lloc. Falta seguretat i convicció en el fet que el català és bo per a tothom i és una de les eines que ens ajudarà a creure amb nosaltres mateixos, a imprimir a les nostres accions la nostra manera de veure el món i de com volem anar endavant dins ca nostra -amb tota la gent que ha arribat i hi és molt ben vinguda-, tant en temes socials o ambientals, com en temes territorials, polítics o culturals. Vegem-ne uns quants exemples: