Hi ha gent a qui no agrada que es parle, s'escriga o es pense en català.
És la mateixa gent a qui no els agrada que es parle, s'escriga o es pense.
Ovidi Montllor

Davant el malestar generalitzat de la comunitat educativa per la imposició, per part del Govern de les Illes Balears, del Decret de tractament integral de llengües (Decret TIL) l’STEI va convocar una reunió dia 20 de maig de 2013 a la UIB dels representants de la comunitat educativa (pares, mares, alumnes i sindicats) i de les diferents entitats, plataformes, associacions  i organitzacions que treballen per l’educació i la defensa del català, així com també personalitats de reconegut prestigi -experts compromesos amb l’educació i la llengua catalana de totes les illes-, que es feu a porta tancada, a les 18.00h a la Sala de Juntes de l’edifici Ramon Llull, al Campus de la UIB. La idea era analitzar el decret, les conseqüències de la seva aplicació i coordinar una actuació consensuada entre tots els agents educatius. 

Assistents: Nicolau Dolç, degà de la facultat de filosofia i lletres, Martí March, representant de la UIB al CEIB; Pep Valero, 

Cristina Conti, Helena Inglada, Vicenç Rodrigo de la FAPA, COAPA; Albert Abad de la FADAE; Biel Caldentey, Sebastià Serra i M. Antònia Font l’STEI, Carme Santamaria de FETE UGT; Marisa Cerdó, Tomeu Martí i Caterina Canyelles de l’OCB; Damià Pons i Joan Melià, professors del Departament de Filologia Catalana i lingüística general; Joana Colom, del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació, Joan Jordi Muntaner del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques; Francesc Florit Nin d’Acció Cultural de Menorca membre de l’Assemblea de mestres i professors en català, Margalida Marí, directora de l’IES Balàfia d’Eivissa; Enric Pozo i Xavier Seguí de les Cooperatives d’Educació; Sílvia Ribes directora CEIP Son Basca; Magda González, Xus Bibiloni de l’Assemblea de mestres i professors en català; Ferran Gomila del Servei jurídic STEI, Jordi Escudero de l’Associació de directors d’infantil i primària, Antoni Quintana de l’Associació de directors de secundària, Jaume March, director de l’IES Marratxí , Marga Pizà, directora del CEIP Sant Jordi de Mallorca; Elisabet Abeyà mestre d’infantil i d’Audició i llenguatge iniciadora de l’ensenyament en català a Mallorca; Pere Grimalt Verd Plataforma educació Manacor; Pep Traverso de la Plataforma Crida, Josep Palou de l’IES Joan M. Tomàs, Marina Llobera de l’IES Santa Margalida, Bàrbara Pol del CEIP Rodamilans de Sineu, professors de l’IES Son Pacs...

Nicolau Dolç, degà de la Facultat de Filosofia i Lletres i membre del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General, ens dóna la benvinguda. 

A la fase d’anàlisi del Decret TIL es constata la falta de consens del govern amb la comunitat educativa, la inoportunitat i la dificultat per a la seva aplicació, ja que col•lisiona amb els principis i fonaments dels Projectes educatius dels Centres (PECs). Vol destruir uns projectes lingüístics que funcionen i que tenen el suport de quasi el 90% dels pares i mares de les illes Balears i no dóna solució als problemes reals que té el sistema com és el fracàs escolar, i l’atenció als alumnes amb necessitats educatives especials o l’atenció a la diversitat. 

Es considera que el Decret TIL és de dubtosa legalitat des del moment que entra en contradicció amb l’Estatut d’Autonomia, la Llei orgànica d’Educació (LOE) i la Llei de Normalització Lingüística, entre d’altres normatives vigents. És una idea política que no té un encaix pedagògic, que va contra la formació inicial que es dóna als mestres a les universitats i en contra els principis pedagògics amb més acceptació per part de la comunitat educativa i de la comunitat científica internacional. 

S’està d’acord que hi ha una precipitació i una falta de planificació per part de la Conselleria d’Educació. Es veu que tampoc no fan cas del Dictamen del Consell Consultiu quan els diu que cal més temps per a la correcta aplicació del projecte: formació del professorat, millor capacitació comunicativa en llengua estrangera tant per part del professorat que ha d’impartir una àrea no lingüística, com per part de l’alumnat que l’ha de rebre. També falta formació en metodologies d’aprenentatge de continguts en llengües estrangeres a àrees no lingüístiques...

Hores d’ara, després de les accions fetes pels sindicats, pares, mares, direccions dels centres, cooperatives d’educació, representants de la Universitat, presentant al•legacions al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB), a la Mesa Sectorial d’Educació, recollida de signatures, promovent concentracions, tancades, manifestacions, vagues..., ens reunim per estudiar què es pot fer i si ens volem coordinar en accions concretes. 

Intervé Ferran Gomila, advocat i cap del servei jurídic de l’STEI, i després de fer una anàlisi de les accions legals a emprendre s’informa que l’STEI presentarà un recurs per demanar la suspensió cautelar de l’Annex del decret TIL que preveu el calendari d’aplicació. L’STEI també té a punt la impugnació del decret i demana, als altres sindicats i organitzacions presents, si algú més ho vol impugnar per fer-ho conjuntament. També es presentarà recurs contra les instruccions signades del Secretari autonòmic d’Educació que pretenen desenvolupar el decret TIL. En Ferran Gomila va concloure la seva intervenció dient que la batalla contra el TIL "no és només una qüestió jurídica, és social i imaginativa". 

El servei jurídic demana a la UIB, entitat consultiva en temes de llengua catalana, -així ho estableix l’Estatut d’Autonomia-, si pot elaborar un informe sociolingüístic per veure si realment el català està plenament normalitzat tal com afirma el Consell Consultiu al dictamen del decret. S’adjuntaria a la impugnació del decret.

En una roda d’intervencions dels presents es veu que les propostes que sorgeixen són:

PROPOSTA STEI DE PIMERES ACCIONS A FER A PARTIR D’ARA:

1. Impugnació del Decret TIL i recurs per demanar la suspensió cautelar de l’annex del calendari d’aplicació i de les instruccions signades pel secretari d’educació autonòmic Unes instruccions no poden anar en contra el decret ni establir pautes o conceptes que no hi estan prevists. La suspensió cautelar es pot resoldre en unes setmanes. 

2. Difusió als centres del full de discrepància. El poden signar membres de la Comissió de Coordinació Pedagògica, directors i directores, professors i professores. 

3. També es posarà a disposició dels pares i mares que ho sol•licitin un full per expressar el seu desacord al Decret TIL i la seva preocupació perquè els infants no assoleixin els continguts de les matèries no lingüístiques impartides en una llengua estrangera. (Pendent de consens amb la FAPA-COAPA).

4. Consulta al Claustre. De fet el TIL la preveu. El claustre s’ha de manifestar, ja que la LOE li atorga la competència de DECIDIR sobre TOTS els aspectes pedagògics del centre. Article 129 de la LOE. Competències del claustre. El professorat ni pot, ni vol, renunciar a la seva competència.  

5. Els Consells Escolars no poden aprovar, dia 20 de juny, projectes que, d’acord amb el Decret TIL, vagin en contra del Projectes educatius dels centres (PEC). No es pot aprovar un projecte incoherent pedagògicament, que no s’adapta a les necessitats del centre i del seu alumnat i que impossibilita aconseguir els objectius proposats als PECs. Tampoc no es pot aprovar un projecte que sigui regressiu en la normalització lingüística, que impossibiliti que l’alumnat tengui un coneixement adequat de les dues llengües oficials en acabar l’educació obligatòria, que augmenti el fracàs escolar i que no fomenti la cohesió social. Els consells escolars, per LOE, encara tenen aquesta competència. Prèviament s’ha de fer una 

6. Posar a disposició dels centres un full perquè els Consell Escolars expressin el seu rebuig al Decret TIL.

PROPOSTA DELS REPRESENTANTS DE L’ASSOCIACIÓ DE DIRECTORS DE PRIMÀRIA I DE SECUNDÀRIA. 

Els directors informen que ells no estan d’acord amb el TIL i que varen fer una reunió amb totes les associacions de directors i per majoria decidiren que el millor era acollir-se a l’article 20 de decret TIL. Els sembla que és la manera menys dolenta d’aplicar-lo i la que redueix l’impacte negatiu de l’aplicació del decret. 

PROPOSTES DELS REPRESENTANTS DE L’OCB

Fer un projecte òptim per al centre. Aquell que creguem que és millor per aprendre les dues llengües i per reforçar l’aprenentatge d’una llengua estrangera. Fem el projecte lingüístic del segle XXI al marge del decret que ens obliga a fer àrees no lingüístiques en castellà i amb anglès i a repartir “equilibradament” la llengua castellana i catalana. 

Enviar una notificació a tots els pares i mares des del centre per informar del TIL i expressar el nostre desacord.

ALTRES PROPOSTES DELS ASSISTENTS

Aprovar els projectes TIL per l’article 20 i al mateix temps fer que els Consells Escolars es pronunciïn en contra i deixar constància que, si s’han aprovat, és per imperatiu legal, però que el consideren perjudicial per a l’aprenentatge de les dues llengües oficials i per assolir els continguts de les matèries no lingüístiques que es faran en llengua estrangera. També es pot expressar el desacord en l’eliminació de la immersió i dels projectes lingüístics actuals i que tenen el suport del quasi 90% dels pares i mares.   

Es recomana no substituir els llibres de text en català per altres llibres en altres llengües. En tot cas es proposa funcionar sense llibres de text i incentivar la innovació educativa. 

Un professor, membre de l’Assemblea de mestres i professors en català, assistent a la reunió va manifestar que, al seu centre, hi ha alguns professors  disposats a exercir el seu dret a declarar-se insubmissos i que esperen tenir el recolzament dels sindicats que els representen. Pensen que aquesta és una acció clara de rebuig que el moment actual necessita  que això només ho aturarem creant problemes a la conselleria, amb la insubmissió, amb l'aprovat general, amb la vaga indefinida, etc. O sigui amb "imaginació", com diu en Gomila, i posant-hi valentia i coratge. 

Prèviament a la reunió de la UIB, l’STEI ja havia informat el professorat, que la insubmissió té els seus riscos. El servei jurídic ens ha informat que l’objecció o insubmissió està lligada al dret a la vida. Joves obligats a fer el servei militar, personal mèdic que no vol practicar avortaments... i que, els que facem insubmissió, ens exposam a un expedient. Però és època de prendre riscos i de ser valents per plantar cara. 

Un altre professor assistent a la reunió veia que una bona manera d’aturar el decret era no col•laborar en la redacció i l’aprovació dels projectes tils. Aquesta era una proposta contundent per tallar el problema des del seu inici. 

El representant dels alumnes present a la reunió recordà que els interessos de l’alumnat i del seu aprenentatge estan per damunt de moltes altres qüestions. Que penséssim amb ells. 

 

CONCLUSIONS:

1. Expressió unànime de rebuig al Decret TIL

2. Inici de la via jurídica, per part de l’STEI, FETE-UGT i FE CCOO, tant per la impugnació del Decret com pel recurs per demanar la suspensió cautelar de l’annex i de les instruccions. 

3. Informe general i resumit de la UIB sobre l’estat de la normalització del català a les illes. 

4. Fulls de discrepància elaborats per l’STEI.

5. Prèviament al Consell Escolar s’ha de fer una consulta al Claustre. De fet el TIL preveu una consulta. El claustre s’ha de manifestar, ja que la LOE li atorga la competència de DECIDIR sobre TOTS els aspectes pedagògics del centre. Article 129 de la LOE. Competències del claustre.

6. Els centres decidiran si NO volen fer un projecte adaptat al TIL. Si volen fer el projecte que el centre necessita al marge del TIL. Si volen fer els projectes TIL o projectes TIL per l’article 20. Si volen aprovar-los, o no, al Consell Escolar. 

7. Promoure el full per rebutjar el Decret als Consells Escolars dels centres.

8. Hi ha professorat disposat a declarar-se insubmís com a mesura contundent i compromesa per aturar la implantació del decret. 

ARGUMENTARI

Aquest full l’ha elaborat l’Assemblea de mestres i professors en català de les Illes Balears, que s’ha constituït a les Pitiüses, a Menorca i a Mallorca i que té el suport de l’STEI-i, l’OCB, Acció Cultural de Menorca, l’Institut d’estudis Eivissencs, el Moviment de renovació pedagògica de Menorca, Moviment de renovació pedagògica de Mallorca, les Escoles Mallorquines, L’Associació 8 d’agost de les Pitiüses... Vol esser un document útil i pràctic per als mestres, professors, pares i mares, alumnes... perquè en facin l’ús que més els convengui. És un punt d’inici per tenir arguments per explicar les bondats de l’ensenyament en català. Ha estat consensuat a les assemblees fetes a tres illes i ara (setmana 5-9 de març) és en procés de consens amb la COAPA. Es pot modificar, fer-li afegits, simplificar-lo o adaptar-lo a les necessitats del moment i de cada col·lectiu. Està fet amb la intenció de facilitar la feina a qui ho necessiti.

 

Per posar el nom i el LOGO del centre

Per posar el nom i el LOGO de l’Associació de pares i mares

 

ENSENYAMENT EN CATALÀ PER A TOTHOM,

GARANTIA DE QUALITAT I DE COHESIÓ SOCIAL

 

El nostre centre, el CEIP .................................................................. fa ensenyament en català perquè és la llengua del territori, de ( ............... el nom del poble o ciutat) i de (........... el nom de l’illa)

L'escola no vol infants separats per raons de llengua; els vol mesclats i que tots participin de les mateixes experiències i convisquin culturalment junts i enriquits amb les aportacions de tots.

Per avançar pedagògicament i socialment l'escola disposa d’un projecte educatiu integrador, que afavoreix la cohesió, no discrimina ningú i ha estat aprovat pel consell escolar del centre. Les primeres experiències en dues línies, a principis dels anys 80 del segle passat, molt prest es van haver d'arraconar perquè separaven l'alumnat en classes socials ben diferenciades .

El castellà l'aprenen al llarg del procés d'escolarització obligatòria, de manera que als 16 anys s'assegura el domini de les dues llengües, la catalana i la castellana, que és el que preveu la llei.

Dins l’escola també aprendran anglès o una altra llengua estrangera que el centre triï. Les llengües que s'ensenyen a l'escola només s'assoleixen plenament si s'empren en un context real de comunicació.

Els infants de famílies castellanoparlants o catalanoparlants, tenen assegurat el domini de la llengua castellana a través dels mitjans de comunicació presents a tot arreu i de l'escola que ensenyarà el castellà durant tots els anys que duri la seva escolarització.

Elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en català és elegir que aprenguin a llegir i escriure en dues llengües alhora, elegir l'aprenentatge de la lectoescriptura en castellà és elegir que n'aprenguin només en una.

Els mestres d’aquesta escola volen recomanar a les famílies que viuen i treballen a (nom de l’illa............... ) que és bo per als seus fills i filles fer l’ensenyament en català i arribin a tenir un bon domini de la llengua pròpia i així puguin arribar a tenir les mateixes oportunitats que els autòctons. No dominar formalment la llengua del territori els pot restar oportunitats futures.

Les escoles que fan l’ensenyament en català estan molt ben considerades socialment perquè tenen projectes pedagògics oberts, amb uns fonaments sòlids, ben articulats amb la realitat social actual i coherents amb l’entorn, la història i la cultura pròpia del territori. Aquestes escoles tenen més demanda de places de les que poden assumir i els infants escolaritzats, hi aprenen les dues llengües.

Els infants de tres i quatre anys tenen una facilitat especial per aprendre llengües precisament en aquestes edats primerenques. És un bon moment per ensenyar-los la llengua pròpia del territori on viuen i començar a introduir el coneixement d’una altra llengua.

Els infants que acaben la primària amb un bon nivell de català i de castellà, estan més ben preparats per assolir el títol de graduat en secundària obligatòria i el batxiller i per tenir un més fàcil accés a les universitat del nostre entorn més proper.

Una formació que asseguri que l’alumne quan acabi els seus estudis s’expressi, oralment i per escrit, en català i castellà, li dóna avantatges a l’hora de trobar feina a les nostres illes.

Cada curs més alumnes de les Illes Balears trien voluntàriament fer els exàmens de la selectivitat en català.

Els alumnes que fan l’ensenyament 100% en català al territori on és llengua pròpia, obtenen millors qualificacions en castellà, que els que estudien només en castellà a Castella. Segons un informe fet pel propi Ministeri d’Educació del Govern de l’Estat.

Estudiar català no implica, per als infants de famílies d’altres cultures, perdre els seus orígens o la seva identitat. Dins les escoles practicam la integració ben entesa i la valoració de les diferències culturals en el que anomenam interculturalitat i no només multiculturalitat.

La immersió lingüística a l’escola en la llengua pròpia de cada territori és un bon sistema per a la integració de les diferents cultures que conviuen en un mateix espai geogràfic. Així ho avala un estudi fet per un equip independent de la Unió Europea.

Separar l’alumnat per raó de llengua és separar la societat en origen. La realitat històrica de les illes ens demostra que hi ha una comunitat lingüística que no està en igualtat de drets respecte d’altres grups.

Començar per aprendre el castellà durant dos o tres cursos, si el projecte de centre és en català, farà que els infants no catalanoparlants, tenguin dificultats per seguir l’ensenyament a partir de segon de primària, ja que no hauran fet català i els costarà més seguir la vida acadèmica normal del centre.