L'STEI Intersindical i l'OCB demanen que la Llei de l'audiovisual garanteixi més presència del català
L’STEI Intersindical i l’Obra Cultural Balear han comparegut davant els mitjans de comunicació —acompanyats de l’especialista Daniel Condeminas (assessor de la FOLC en matèria audiovisual)— per reclamar que la futura Llei audiovisual incrementi les garanties per a la producció i l’oferta audiovisual en llengua catalana.
Condeminas ha remarcat que hi ha dos aspectes importants. D’una banda, l’oferta audiovisual en llengua catalana: és a dir, quina quantitat de títols doblats o subtitulats al català hi ha a disposició. Però ha apuntat, d’altra banda, que també és molt important que es reguli la producció d’audiovisuals en versió original en la nostra llengua. Per a l’OCB i l’STEI Intersindical aquest factor és molt important, atès que per primera vegada es pot regular que sigui obligatori produir un determinat volum de contingut en català, factor que incidiria directament en la creació i el manteniment de llocs de feina als territoris de parla catalana dins el sector audiovisual.
STEI Intersindical i Obra Cultural Balear demanen als representants a les Corts Generals que considerin les aportacions que han presentat la Federació d’Organitzacions per la Llengua Catalana i els governs autonòmics de Catalunya i el País Valencià. Les entitats han remarcat que la presència del català a la televisió i les plataformes audiovisuals és un dret de la ciutadania de les Illes Balears; i han destacat també com és d’important que es reservi una part de la producció als continguts en llengua catalana, per a matenir i millorar el teixit audiovisual propi i els llocs de feina del sector a l’arxipèlag.
Les dues entitats han explicat que el Govern de les Illes Balears no ha presentat cap al·legació al Projecte de llei per a millorar la presència de la nostra llengua en la producció i l’oferta audiovisual. A més, han recordat que han demanat cita a la presidenta del GOIB per tractar aquest assumpte en dues ocasions. La primera vegada, Armengol va delegar la representació en un càrrec de tercer nivell, cosa que les entitats varen rebutjar. La segona vegada, ni ha contestat la petició.