A l’any 2019 continua essent necessari recordar a la societat que el 15 d'octubre és el DIA DE LA DONA RURAL.
Les dones representen al voltant del 43% de la mà d'obra agrícola als països en desenvolupament i, segons alguns estudis, si tinguessin el mateix accés als recursos productius que els homes, podrien augmentar el rendiment dels seus cultius entre un 20 i un 30%.
Les zones rurals d'Espanya representen un 37,4% de la població (INE 2015) i en elles, les dones, constitueixen el 48,02% de la població rural (2014). Al sector agrícola i en temes d'emprenedoria, les dones representen el 10,38% enfront del 28,63% d'homes. Tradicionalment s'ha infravalorat l'aportació laboral de la dona en aquest col·lectiu perquè la feina que fan les dones dins de les explotacions agràries, per regla general de tipus familiar, consisteix en ocupacions a temps parcial (25% dones i 8% homes, segons EPA 2015) compatibilitzant-les amb responsabilitats domèstiques i de cures (no remunerades) i treballs d’ajut en el camp a la unitat familiar. Els treballs en el camp tenen moltes vegades caràcter estacional; la temporalitat de les dones representa el 74,17% i només el 25,82% són fixes.
Segons el Diagnòstic de la Igualtat de Gènere en el Medi Rural, la diferència entre el salari mitjà dels homes i de les dones s'estableix en una mitjana de 23,4 punts a favor dels primers. L'any 2013, segons dades de l'INE, la diferència salarial per hora normal de feina és de 16,80%. Aquesta diferència salarial permanent al llarg de la vida suposa un major risc de pobresa a la tercera edat.
Això succeeix perquè els poders polítics no volen veure ni posar remei als problemes que sofreixen les dones a tots els àmbits i especialment al medi rural. I se segueixen silenciant les postures masclistes a les explotacions agràries. En aquests moments, el tant per cent de persones amb estudis superiors, al medi rural, és del 22,80% de dones front el 15,60% d’homes.
Des de l'Organización de Mujeres de la C. I. i la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical, denunciam:
- La diferència salarial entre homes i dones al medi rural.
- Les jornades laborals de 24 hores (responsabilitats domèstiques, de cures i treballs d’ajut en el camp).
- Que les dones continuïn essent majoritàries a la temporalitat i treballs a temps parcial.
- Que se les continuï negant recursos públics: no existeixen centres on poder dur les persones dependents; no hi ha serveis públics per educar les seves filles i fills, ni perquè tenguin accés a una millor educació quan siguin adultes; no tenen accés a la sanitat pública; no volen que denunciïn els seus agressors per violència masclista, ja que no tenen centres on ser escoltades, denunciar i que se les atengui.
Els poders polítics han de posar fi a aquestes desigualtats al món rural, ja que està a les seves mans evitar la desaparició dels municipis petits per manca d'oportunitats, recursos públics i accés a la igualtat de condicions d'ocupació.
