Cada 21 de juny, es commemora el Dia Internacional per l'Educació no Sexista, insistint en la necessitat d'analitzar temes com l'analfabetisme en nines i dones en alguns països, així com els rols i estereotips sexuals, que també són reproduïts des de l'escola.
Es fa urgent una escola no sexista, inclusiva i feminista que eradiqui d'una vegada per sempre aquestes discriminacions tan arrelades fins als nostres dies. S’han d’abordar des dels primers anys de vida perquè, seguint a Marina Subirats i Amparo Tomé, és quan s’adquireixen. Generalment, als 6-7 anys, les nines ja es veuen treballant i formant una família amb fills i filles, mentre que els nins només imaginen la seva vida professional. Per tant, si volem una autèntica educació en igualtat, cal començar abans.
La presència del sexisme a l'escola s'evidencia en aquest currículum ocult que no es sol tenir en compte, amb missatges diferenciats entre el que és femení i allò que és masculí, els llibres de text que repeteixen estereotips, les diferents expectatives de rendiment i de comportament cap a nins i nines, les oportunitats que els oferim al pati d'esbarjo o la història contada des de l'hegemonia masculina. La literatura continua visibilitzant grans obres de la literatura escrites per homes; el llenguatge sexista es continua mostrant sense mediació de crítica…
Per això, els currículums que elaborem i els llibres i materials que utilitzem haurien d'estar lliures d'estereotips per a tots els nivells d'ensenyament, incloent la formació del personal docent. Un currículum amb qualitat, igualtat i equitat que contribueixi a aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar a totes les dones i les nines.
És important que tutors i tutores, equips directius, professorat especialista, departaments d'orientació…rebin una formació en coeducació de qualitat .En cas contrari, poc anam a canviar. Necessitam formació per a reconèixer i desaprendre tot allò que el patriarcat ha transmès i normalitzat per a acabar aprenent com implementar una veritable educació no sexista en el nostre alumnat. Com a docents hauríem d'analitzar els nostres punts febles i forts amb les “ulleres violetes” tan necessàries, reflexionar sobre les pràctiques discriminatòries i sexistes que es perpetuen diàriament, visibilitzant-les amb el nostre equip docent i amb el nostre alumnat.
Hauríem d'acabar amb la pràctica reflexiva proposant alternatives coeducatives que acabin amb l’educació sexista tan encotillada i casposa que defensen persones contràries a una educació feminista, les mateixes que exigeixen l'ús del pin parental o l'eliminació de l'educació afectiva i sexual en els centres.
Els Plans d'Igualtat haurien de garantir el desenvolupament d'una educació no sexista en els nostres centres, introduint en els continguts el paper de les dones i la seva contribució al desenvolupament de la societat. Utilitzem un llenguatge inclusiu i integrador en el qual les nines se sentin identificades i també reconegudes. Desaprovem el contingut, el material i els comentaris masclistes per part d'altres docents i estudiants. Anem més enllà del binarisme de gènere on, per exemple, ells són “campions” i elles “princeses”. Promoguem la coresponsabilitat en el treball domèstic i en la cura de les persones de manera igualitària entre les i els estudiants. Treballem la prevenció de la violència de gènere amb la gent jove des de l'emoció per a ensenyar-los a estimar bé.
Des de la Secretaria de la Dona de lSTEI Intersindical i l'Organización de Mujeres Intersindical volem reivindicar la necessitat de continuar defensant una educació feminista i, per tant, no sexista. Una educació que col·labori en la transformació d'aquesta societat en la qual vivim, que continua discriminant a nines i a dones.
Secretaria de la Dona STEI Intersindical i
Organización de Mujeres CI
