NOSALTRES DECIDIM!

Més de 39.000 dones moren anualment en el món a causa d’avortaments clandestins i centenars de milers pateixen seqüeles de per vida segons l’Organització Mundial de la Salut.

Amnistia Internacional i altres organismes especialitzats han constatat que, independentment de quin sigui el marc legal del seu país de residència, les dones recorrem a l’avortament en proporcions semblants i el fet que la IVE sigui legal o no només incideix en el risc que aquesta pràctica comporta per a la nostra salut.

A Espanya, una llei de salut sexual i reproductiva de 2010, modificada i ampliada a 2023, garanteix formalment sobre el paper que les espanyoles tenim dret a avortar i a fer-ho segons criteris de gratuïtat, accessibilitat i proximitat que les administracions competents estan obligades a facilitar-nos. Tot i això, la realitat és que només un 15% dels avortaments que es varen dur a terme l’any passat en el nostre país es varen fer a hospitals públics i que la IVE no s’ha normalitzat com una prestació sanitària a la qual qualsevol dona té dret en els supòsits que recull la llei. Els sectors més reaccionaris de la nostra societat treballen incessantment per intervenir, amb els seus dogmes i la seva moral particular, l’esfera d’allò públic, cívic i universal, i no només obstaculitzen l’accés a un dret de les dones avalat per una llei democràtica, sinó que, fins i tot, arriben a impedir-lo en ocasions.

L’objecció de consciència mèdica i, en conseqüència, la falta de professionals és l’excusa que actualment al·leguen governs autonòmics per emmascarar la deixadesa de funcions, la seva deliberada negligència en el compliment de la llei i el seu sabotatge descarat a la nostra democràcia.
És un motiu ideològic, la resistència fonamental al fet que les dones decidim per nosaltres mateixes sobre el nostre cos i la nostra sexualitat, la causa principal que només a cinc comunitats autònomes existeixin actualment protocols reguladors de l’objecció de consciència mèdica i que a dotze províncies no es realitzin interrupcions voluntàries de l’embaràs, obligant les dones d’aquests territoris a assumir desplaçaments de centenars de quilòmetres en una situació d’especial vulnerabilitat personal i social.

Darrere els estigmes, tabús i silencis que en ple segle XXI encara envolten el dret a l’avortament, allò que s’hi amaga és un dels espectres més temibles del patriarcat i la columna fonamental de la misogínia: la por a la dona lliure, independent i capaç d’assumir sense tutela masculina les regnes de la seva sexualitat i de la seva pròpia vida.

Hem comprovat recentment a Polònia i EUA que, quan els misògins accedeixen al poder una de les seves principals tasques és impedir el dret a l’avortament de les dones. Per això el dret a un avortament lliure, segur i a la sanitat pública és un dels eixos fonamentals de la lluita feminista i, sens dubte, una de les proves més evidents de la fortalesa d’una democràcia.

NOSALTRES DECIDIM.

Setembre 2025