L’any 2012, l’Assemblea General de les Nacions Unides va designar el 6 de febrer com el Dia Internacional de Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina, amb l’objectiu d’ampliar els esforços internacionals per a l’abandonament d’aquesta pràctica. L’Assemblea va fer una crida als estats i a la societat civil perquè continuessin commemorant aquest dia intensificant les campanyes de sensibilització.
Aquest dia de lluita té el seu antecedent el 6 de febrer de 2003, quan Stella Obasanjo, primera dama de Nigèria i portaveu d’una campanya contra aquesta pràctica, va fer una declaració oficial sobre la Tolerància Zero amb la Mutilació Genital Femenina a l’Àfrica, durant una conferència liderada pel Comitè Interafricà sobre Pràctiques Tradicionals que afecten la Salut de les Dones i les Nenes.
La mutilació genital femenina comprèn tots els procediments que consisteixen en la resecció parcial o total dels genitals externs femenins, així com altres lesions causades als òrgans genitals femenins per motius no mèdics. Aquesta pràctica no aporta cap benefici per a la salut i pot provocar hemorràgies greus, problemes urinaris i, a llarg termini, quists, dificultats menstruals, infeccions, complicacions durant el part i un risc més elevat de mortalitat neonatal.
La pràctica de la mutilació genital femenina es duu a terme gairebé sempre en menors, en algun moment entre la lactància i els 15 anys. És considerada internacionalment una violació dels drets humans de les dones i les nenes, reflecteix una desigualtat de gènere profundament arrelada i constitueix una forma extrema de discriminació. A més, vulnera el dret a la salut, a la seguretat i a la integritat física, el dret a no ser sotmès a tortures ni a tractes cruels, inhumans o degradants, i el dret a la vida en els casos en què el procediment acaba provocant la mort.
En molts llocs, hi ha dades que indiquen que els professionals de la salut duen a terme aquesta pràctica de manera creixent, a causa de la creença errònia que és més segura si es realitza en condicions medicalitzades. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) insta fermament aquests professionals a no practicar la mutilació genital femenina i ha elaborat una estratègia mundial i materials específics per donar suport al sector sanitari amb l’objectiu de posar fi a la medicalització d’aquesta pràctica.
Segons la informació obtinguda en 30 països on es practica aquesta tradició —a les regions occidental, oriental i nord-oriental d’Àfrica, així com en alguns països del Pròxim Orient i d’Àsia—, més de 300 milions de nenes i dones vives actualment l’han patida, i es calcula que més de 4 milions de nenes corren el risc de ser-hi sotmeses cada any. En conseqüència, es tracta d’un motiu de preocupació a escala mundial.
Els factors de tipus cultural i social són els que condueixen a la pràctica de la mutilació genital femenina. Els motius pels quals es duu a terme difereixen segons la regió i l’època, i responen a una combinació de factors socioculturals arrelats en les famílies o les comunitats. Allà on és una convenció o norma social, la pressió de la comunitat perquè les persones actuïn com ho han fet tradicionalment els altres, així com la necessitat d’acceptació social i la por al rebuig, constitueixen motivacions poderoses per perpetuar aquesta pràctica.
La mutilació genital femenina sovint es considera una part necessària de la criança de la nena i una manera de preparar-la per a la vida adulta i el matrimoni, cosa que pot incloure el control de la seva sexualitat per garantir la virginitat abans del matrimoni i la fidelitat posterior.
Tot i que no existeixen textos sagrats que prescriguin la mutilació genital femenina, hi ha qui creu que té una motivació religiosa. Els líders religiosos adopten posicions diverses respecte d’aquesta pràctica, i alguns d’ells contribueixen activament al seu abandonament.
Es tracta, per tant, d’un problema que transcendeix l’àmbit estrictament assistencial. Hi conflueixen la vulneració dels drets humans, la necessitat d’un abordatge intercultural de qüestions vinculades a la intimitat i la identitat de les persones, i el compromís moral d’evitar pràctiques tradicionals que impliquen un tracte discriminatori, violent, degradant i dolorós envers les dones.
A més, amb els moviments migratoris, allò que un dia ha estat local avui és global, i la pràctica s’ha estès en diàspora arreu del món (Europa, Estats Units d’Amèrica, Austràlia, entre d’altres). El pes demogràfic de la població migrant subsahariana a Espanya, amb altes taxes de masculinitat que afavoreixen les reagrupacions familiars, juntament amb una elevada taxa de fecunditat de les dones africanes, fa preveure un increment significatiu, tant a les consultes com a les escoles, de nenes en risc de ser sotmeses a una mutilació genital femenina.
Per als i les professionals de l’atenció primària, això ha suposat descobrir realitats culturals diferents i afrontar nous reptes assistencials, en el marc de processos complexos d’aculturació i integració social.
Des de l’OM volem denunciar que aquesta violació dels drets humans no té cabuda al segle XXI. És hora d’actuar.
Mitjançant la meta inclosa en els Objectius de Desenvolupament Sostenible d’eliminar les pràctiques nocives, la comunitat internacional s’ha compromès a erradicar la mutilació genital femenina abans del 2030. Tanmateix, per assolir aquest objectiu, el progrés hauria de ser 27 vegades més ràpid que el registrat durant l’última dècada. Això exigeix una acció urgent i coordinada a una escala sense precedents.
A aquest efecte, cal implicar les comunitats i les organitzacions locals, treballar amb els líders tradicionals i religiosos i amb els dirigents polítics, formar els professionals de la salut i sensibilitzar sobre els perjudicis d’aquesta pràctica. És fonamental reforçar les aliances entre líders, organitzacions comunitàries i sectors com el de la salut, l’educació i la protecció social, així com continuar defensant de manera sostinguda els drets humans i ampliar els moviments socials, situant les nenes i les supervivents al centre.
Continua sent imprescindible donar suport a les supervivents de la mutilació genital femenina. Moltes pateixen efectes físics i psicològics a llarg termini i necessiten una atenció mèdica i psicològica integral per sanar les ferides infligides per aquesta pràctica nociva.
Per tot això, des de l’OM reclamem una rendició més elevada de comptes a tots els nivells, per garantir que es respectin els compromisos amb els drets humans i que s’apliquin polítiques i estratègies per protegir les nenes en situació de risc i proporcionar atenció —incloent-hi serveis jurídics— a les supervivents. També exigim una inversió més gran per ampliar aquelles intervencions l’eficàcia de les quals ja ha estat demostrada.
Totes les persones tenim un paper a jugar per garantir que totes les nenes estiguin protegides i puguin viure lliures de danys. Accelerem el ritme i actuem amb urgència. Ha arribat el moment d’acabar amb la mutilació genital femenina.
Rosa Delia Morales Patricio
Organización de Mujeres
