PER LA SALUT DE LES NOSTRES I ELS NOSTRES DOCENTS: MENYS BUROCRÀCIA, MÉS RECURSOS, MÉS CONCILIACIÓ I MÉS CORRESPONSABILITAT.

 

Des de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical avui, Dia Mundial de les i els Docents, no volem fer un comunicat sobre l’abast de la nostra vocació. Volem exposar la fotografia d'una realitat docent complexa i insalubre per al professorat, els efectes nocius de la qual soscaven més les docents.

 

El sistema educatiu se sosté gràcies al compromís diari dels seus professionals. El col·lectiu docent ha demostrat que no fuig de l'adversitat. No obstant això, l'educació de les futures generacions no ha continuar ni pot continuar mantenint-se a costa de la nostra salut.

 

La Confederació de sindicats STES-i ha aportat indicadors molt significatius sobre el malestar docent a través de la macroenquesta estatal completada per més de 13.000 professionals. Aquestes dades mostren un professorat al caire de l'esgotament i una realitat docent cada vegada menys sostenible.

 

·         El 96% del professorat confessa sentir-se exhaust i sepultat sota una càrrega de feina extra. La burocràcia és asfixiant i la proliferació de tasques administratives innecessàries allunya els professionals de la tasca pedagògica. A la jornada s'hi ha afegit una llarga llista de feines no docents que inclou l'estrès de rebre notificacions digitals les 24 hores. El clima escolar s'ha deteriorat notablement. El 82,6% del professorat valora l'entorn a les aules com a conflictiu o complicat, amb un notable increment de conductes hostils i la percepció d'una creixent desprotecció per part de l'administració.

 

·         Les aules estan massificades. Més del 91% del professorat exposa que les ràtios actuals impedeixen oferir una atenció adequada a un alumnat cada vegada més divers que inclou diferents diagnòstics i el desconeixement de l'idioma o de les llengües pròpies del país.

 

·         L'escassetat de professorat per cobrir llocs de treball és alarmant i necessita atenció urgent. El 88,3% del professorat considera que la societat en general no valora la nostra feina. La degradació de la professió ha anat en augment, la qual cosa ha provocat, entre altres causes, un abandonament inèdit en el sector.

 

 

 

Aquest malestar no afecta a tothom per igual. Les mestres del primer cicle d’educació infantil estan sotmeses a un nivell de responsabilitat indiscutible. Tenen al seu càrrec criatures molt petites a les quals han d’atendre i educar amb un sou precari, poc reconeixement social i una regulació laboral que està pendent de moltes millores: reconeixement d’hores lectives i complementàries, reducció de ràtios, parella educativa, regulació de l’espai de menjades...

 

Aquesta situació es tradueix per a les docents en jornades laborals realment esgotadores, més precarietat laboral, trajectòries professionals més fràgils i una menor assumpció de càrrecs directius. Destacar avui la tasca de les docents implica reconèixer que el deteriorament de les seves condicions laborals és també una forma de violència institucional de gènere que hem de reconèixer i no ignorar.

 

·         Les mesures de conciliació són insuficients i poc realistes. Encara no s'ha contemplat una mesura que suposi una adaptació de l'horari per a la cura de fills o majors a càrrec sense disminució de la capacitat adquisitiva, ja que ni tan sols els permisos i llicències aprovats a les taules generals del funcionariat s'apliquen al professorat. Conciliar en la docència suposa una reducció de jornada i de retribucions que causa una notable pèrdua del poder adquisitiu per a les docents.

 

·         Les comissions per agrupació familiar són inexistents en gairebé totes les comunitats i tampoc no es considera aquesta causa en els concursos de trasllats. Ser interina suposa exercir la teva feina durant períodes d'entre una setmana i un any en diferents localitats. Suposa separar-te de la teva família, tinguis o no fills i independentment de la seva edat.

 

·         Per últim, destacam que es continua menyspreant i ignorant la figura de la dona als llibres de text i currículums educatius. Els mèrits i les contribucions de les dones continuen sent poc visibles, i és imperatiu revisar els materials d'estudi.

 

En aquest dia no volem més declaracions d'agraïment. Perquè sostenir el sistema educatiu no pot continuar depenent de l'explotació, del detriment de la salut, de la culpa o de la renúncia al temps o a la família de les treballadores i treballadors.

 

Per això, en aquest Dia de les i els Docents, alçam la veu per exigir polítiques públiques que posin el benestar docent en el punt de mira i proposin canvis estructurals urgents, garantint mesures efectives de coeducació i corresponsabilitat.