L'Organització Internacional del Treball (OIT) acaba de publicar un informe titulat Maternitat i paternitat en el treball. L'informe examina la legislació i la pràctica en aquesta matèria de 185 països i territoris, i el grau de compliment de les normes (diversos convenis) de l'OIT. Val a dir que aquest nou informe actualitza les dades de 2005 i 2010 que en anteriors informes havia publicat l’organisme especialitzat de les Nacions Unides que s’ocupa dels assumptes relatius al treball i les relacions laborals.

Les principals informacions de l'informe són:

- El 53 % (98 dels 195 països estudiats) compleixen la norma de l'OIT que estableix una llicència de maternitat d' almenys 14 setmanes. Des de 1994 s’ha registrat un canvi progressiu cap a períodes de llicència més llargs que compleixen o superen les 14 setmanes i cap país ha reduït la seva durada.

- Dels països estudiats, 79 estableixen un dret legal a la llicència de paternitat. En 70 d’ells la llicència és remunerada posant de manifest la tendència d’una major participació dels pares. En 1994, la llicència de paternitat existia només en 40 països.

- El 58 % (107 països) finança les prestacions per maternitat a través de la seguretat social. Entre 1994 i 2013 el percentatge de països en els quals les prestacions es financen mitjançant un sistema de responsabilitat directe de l’ocupador/a va caure del 33% al 25%, mentre que els que concedeixen la llicència sense remuneració va caure del 5% a l'%.

- El 75 per cent (121 països) tenen disposicions relatives a les interrupcions per a la lactància després de la llicència de maternitat.

- No obstant això, al voltant de 830 milions de treballadores, el 80% de les quals es troben a Àfrica i Àsia, segueixen sense tenir cobertura adequada en la pràctica. Això passa a on és major la presència de treball informal, i on els índexs de mortalitat materna i infantil segueixen sent elevats.

Crec que aquest informe té molta importància perquè constata, entre altres coses, que la discriminació de la maternitat persisteix i és un problema global, i, alhora, es posa de manifest que, en determinats països, la crisi ha produït un efecte sorprenent, en oferir incentius a les famílies, incloent-hi millors prestacions per maternitat i llicència parental.

Entre aquests països que han millorat les prestacions no hi és el Regne d'Espanya. Ans al contrari. En aquest sentit permeteu-me que reprodueixi un paràgraf de la presentació del número 28 de Temes Socioeconòmics Gadeso titulat Els treballs de cura, encara cosa de dones: “Cal recordar que aquestes prestacions econòmiques varen sofrir també les retallades iniciades a l’estiu de 2010. Concretament, es va anul·lar l’ampliació dels permisos de paternitat (dels actuals 13 dies a quatre setmanes) que havia d’entrar en vigor l' 1 de gener de 2011, i posteriorment, el Govern del PP ha anat endarrerint el seu compromís electoral d’igualar aquest permís de paternitat amb el de maternitat (setze setmanes) que gaudeixen les dones. Recentment, sembla haver-se arribat a un cert consens parlamentari entorn de la necessitat d’aquesta igualació dels permisos de paternitat i maternitat, però el Govern -i la majoria parlamentària- condiciona l' hipotètica ampliació al fet que aquesta entri en vigor “quan la situació econòmica ho permeti”. És qüestió de prioritats!”

Aquest Temes Socioeconòmics Gadeso és una publicació recent, amb dades de 2013, que permet contextualitzar en l’àmbit de les Illes Balears l'informe mundial de l ‘OIT que es publicà ahir.

 

Rafel Borràs. Coordinador de programes de la Fundació Gadeso