El Dia de les Escriptores és una commemoració iniciada a l'Estat espanyol a l'octubre de 2016 per a recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el treball de les dones en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història. La celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns més pròxim a la data del 15 d'octubre, festivitat de santa Teresa de Jesús. Va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) per a compensar la discriminació històrica de les dones en la literatura.
Malgrat la gran quantitat d'escriptores que els especialistes coneixen i estudien anteriors al segle XIX, poques vegades apareixen esmentades en els manuals d'estudi i tampoc en els programes d'història literària a les universitats de l’Estat. Al segle XIX moltes dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d'home per a ser tingudes en compte. Emily Brontë i les seves germanes van ser mostra manifesta d'això. Cims borrascosos va ser publicada sota el pseudònim de Ellis Bell; cap editor s'atrevia a publicar-la, perquè consideraven que elles només escrivien novel·les de tall romàntic.
El segle XX es va iniciar amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf, que va començar al 1905 a escriure per al suplement literari del Times i 10 anys després va publicar la seva primera novel·la, i amb Marguerite Yourcenar, però es van produir pocs avanços significatius.
El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s'ha concedit des de la seva institució al 1976 a quatre dones: María Zambrano (1988), Dolç María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) i 37 homes. El Premi Nobel de Literatura des de la seva creació al 1901 fins a 2017 ha premiat 13 dones i 100 homes.
Segons les dades del Ministeri de Cultura, al 2021, dels més de 66.000 llibres inscrits en l'ISBN amb un únic autor, només el 37,9% corresponia a escriptores i el 61,8% a homes. Aquí ens hauríem de demanar quins sectors mantenen el desequilibri. Mentre en la literatura infantil i juvenil, llibres de text i textos científics les dones superen en percentatge els homes, l'àmbit de la creació literària i el de les ciències socials continua sent majoritàriament masculí. No obstant això, de les 50 obres més populars al 2021, més del 50% van correspondre a escriptores.
Sembla que la societat està canviant i que estan quallant les idees que les dones som capaces i que el que escrivim val la pena ser llegit. Cada vegada són més les dones que tenen per ocupació laboral l'àmbit literari (escriptores, periodistes, lingüistes) i cada vegada més les que estan al capdavant de grups editorials i segells independents.
No obstant això, encara queda que s'aconsegueixi el reconeixement social i una presència equitativa als llibres de text. Qüestió que, esperem, s'aconsegueixi com més prest millor.
Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical volem reivindicar la tasca i la trajectòria de les escriptores, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història ja que fins al segle XX es considerava que la tasca literària “no estava feta” per a les dones.
