L'Assemblea General de les Nacions Unides (ONU) va declarar, el 1988, el 30 de març com el dia internacional de les treballadores de la llar. Aquesta data commemorativa busca visibilitzar, revalorar i reivindicar els drets laborals del sector domèstic, que afronta alts nivells de precarietat, invisibilitat i risc d’abusos.
Dades INE. Període 2025
Segons dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) elaborada per l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya treballen aproximadament 550.000 persones en el treball domèstic. D’aquestes, unes 370.000 estan donades d’alta en el Sistema Especial d’Empleats de la Llar. Això implica que entre un 30% i un 35% del treball domèstic està en situació irregular.
El sector està molt feminitzat (95-97% dones), la majoria de les quals té més de 45 anys (60%) i aproximadament una tercera part són treballadores estrangeres. A més, és un sector amb alta informalitat i salaris per sota de la mitjana.
Pel que fa a l’ocupació, les dades exactes varien segons la font (EPA, Seguretat Social o estimacions sindicals), perquè molta feina domèstica no està declarada.
Aproximadament, les treballadores de la llar afiliades representen entre l’1,8% i el 2% del total de afiliació a Espanya. Això implica que la major part del treball domèstic es realitza sense cotització o en economia submergida.
Per tant, i tenint en compte la taxa d’atur femenina actual de prop del 12,5 %, aquest sector està molt relacionat amb l’atur femení, ja que moltes dones entren al servei domèstic quan tenen dificultats per accedir a altres feines.
Avanços
L’Organització Internacional del Treball (OIT) va aprovar el 2011 un conveni en què es recollien els drets bàsics d’aquestes treballadores: dret a conèixer les condicions de feina, accés a prestacions, inclosa la cobertura per maternitat, la limitació de la jornada laboral, mesures contra l’assetjament, la violència i els abusos, descans setmanal d’almenys 24 hores consecutives i pagament d’hores extres.
A Espanya, després de la seva ratificació el 2022, s’han equiparat drets, eliminant l’acomiadament per "desistiment" i permetent l’accés a la prestació d’atur. També s’ha impulsat la necessitat d’adequar la legislació interna per millorar la prevenció de riscos laborals i la protecció davant l’acomiadament.
Igualment, en els darrers anys s’han produït diversos avenços en matèria laboral, l’últim mitjançant el Reial decret llei 16/2022, de 6 de setembre, per a la millora de les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores al servei de la llar.
Aquest Reial decret recull, entre altres mesures importants: la prestació d’atur per a les treballadores de la llar, el dret a una indemnització per acomiadament equivalent al salari corresponent a dotze dies per any de servei, amb el límit de sis mensualitats, o el preavís en cas d’extinció del contracte d’almenys vint dies des de la comunicació a la persona treballadora.
Així mateix, el Reial decret 893/2024, que va entrar en vigor el 12 de setembre de 2024, exigeix avaluar els riscos laborals en el servei de la llar familiar. Aquesta mesura suposa una passa important cap a l’equiparació de drets amb altres sectors, històricament invisibilitzats en el treball domèstic.
Tanmateix, la seva aplicació també evidencia que aquest avenç és, en part, més formal que efectiu. La implementació recau en ocupadors particulars (famílies) i introdueix un problema clau: la dificultat de traslladar obligacions empresarials a un entorn privat. Això genera tensions entre el compliment legal i la capacitat real de les llars per assumir aquestes responsabilitats, tant per desconeixement com per manca de recursos.
A dia d’avui, encara no s’han desenvolupat elements clau com la formació específica, protocols contra l’assetjament o guies tècniques. Això suggereix que la política està incompleta, cosa que limita el seu impacte real en la millora de les condicions laborals.
Això implica, també, que una part important de les treballadores queda fora de qualsevol protecció, de manera que la mesura, tot i ser positiva, no arriba a qui més la necessita.
La igualtat no es decreta: es garanteix
El problema no és la manca de lleis, sinó la manca de voluntat per fer-les complir. Sense acció real, la dignitat de les treballadores de la llar continuarà sent un deute pendent. El treball domèstic continua sent un dels exemples més clars de desigualtat de gènere estructural al mercat laboral. Tot i que en els darrers anys s’han reconegut drets llargament negats, la realitat demostra que aquests avenços són insuficients mentre la majoria de les treballadores continuï en l’economia submergida.
No n’hi ha prou amb legislar quan prop del 80% del sector roman fora del sistema. Parlar d’equiparació de drets resulta una ficció. La manca de control efectiu, la dificultat d’aplicar la normativa a les llars i l’absència de mesures pràctiques converteixen molts d’aquests avenços en declaracions formals sense impacte real.
A més, el caràcter profundament feminitzat i precaritzat del sector evidencia que no estam només davant d’un problema laboral, sinó davant d’una qüestió de justícia social i de gènere. El treball domèstic continua infravalorat perquè el realitzen majoritàriament dones, moltes d’elles migrants, en condicions de protecció escassa.
Per tot això, és urgent passar del reconeixement simbòlic a l’acció real: fer aflorar el treball ocult, reforçar la inspecció, facilitar el compliment a les famílies ocupadores i dignificar socialment i econòmicament aquest treball essencial. Sense voluntat política i mesures efectives, la igualtat continuarà sent una promesa incomplerta.
