La salut de les dones és la salut de la meitat de la població mundial. És per això que cada 28 de maig alçam la veu per donar visibilitat al biaix de gènere que existeix en l’assistència sanitària i a com això perjudica -a mitjà i llarg termini- la salut de les dones.
És important visibilitzar com els estereotips de gènere i les relacions de poder desiguals entre homes i dones es vinculen socialment als seus comportaments vers la salut. També cal qüestionar la medicina androcèntrica que ha establert l’home com a subjecte universal ignorant així les especificitats inherents al sexe.
El model biomèdic androcentrista invisibilitza les circumstàncies socials i personals i el factor de gènere a l’hora d’explicar la salut i la malaltia. Per això, cal promoure i defensar la investigació de les diferències biològiques més enllà de les purament reproductives. Aquestes diferències, que històricament no s’han tengut en compte, han provocat retards o errades diagnòstiques que afecten negativament la salut de les dones.
A més a més, tampoc es tenen en compte les conseqüències de la divisió sexual del treball, els efectes de la violència estructural cap a les dones i les desigualtats socials i de gènere sobre la salut.
També preocupa el tractament desigual en la credibilitat quant a les queixes exposades per un i altre sexe. Davant els mateixos símptomes es tendeix a diagnosticar malalties fisiopatològiques als homes i trastorns psicopàtics a les dones. A més, se sol pressuposar més gravetat a les malalties masculines.
El nostre sistema mèdic ignora les diferències sexuals. Aquesta falta de perspectiva provoca que les dones no estiguin representades equitativament en àrees com els estudis epidemiològics i els assajos clínics obviant així la possibilitat que les diferències biològiques puguin interferir en el resultat.
Amoïna també la tendència a la medicalització excessiva dels processos biològics de les dones: l’ús continuat de la píndola per regular la menstruació, l’ús indiscriminat de la teràpia hormonal substitutòria (THS) i l’escalada creixent de violència obstètrica amb induccions i cesàries per damunt dels percentatges aconsellats per l’OMS.
És per això que cada 28 de maig seguirem reivindicant l’accés de les dones a un servei de salut que tengui en compte les diferències inherents al sexe, enfocat a les cures, amb accés igualitari als serveis, sense bretxa de gènere i amb una base científica sòlida que garanteixi la qualitat del servei a tothom.
