18 DE SETEMBRE, DIA INTERNACIONAL DE LA IGUALTAT SALARIAL
Al setembre del 2019, l’Assemblea de les Nacions Unides va marcar el 18 de setembre com el Dia Internacional de la Igualtat Salarial. El 2020, per tant, és el primer any que “celebram” aquest dia, que en realitat té molt poc de celebració. Així, les europees ja en tendrem dos, si afegim el 22 de febrer, que és el Dia Europeu Contra la Discriminació Salarial entre Dones i Homes. Aquesta dualitat ens mostra dues coses. La primera és que l’ONU ha tardat molt en fer una resolució específica sobre la bretxa salarial i ha quedat lluny dels avanços de la Conferència de Beijing del 1995. I la segona, que a l’Europa hereva del colonialisme no sempre tenim en compte el que passa més enllà de les nostres fronteres: les tancam literal i metafòricament.
És un fet demostrat que les dones cobram menys que els homes. La bretxa salarial és la diferència existent entre el salari mitjà dels homes i el de les dones. I de diferència n’hi ha molta, a pesar que el dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per l’Organització Internacional del Treball. Avui en dia, però, després de més de 100 anys, les dones tenim un salari mitjà menor que els homes.
L’ONU calcula que, a nivell mundial, la diferència de salari entre homes i dones és del 23%. La veritat és que aquesta xifra es pot qualificar de veritablement optimista, quan no ingènua, tenint en compte les condicions de treball i de vida de milions de dones en països als quals l’autoanomenat primer món no ha deixat desenvolupar-se. Les dones de les Illes Balears cobren, de mitjana, un 13% menys que els homes. Guanyen uns 3.072 euros bruts menys que ells. Tot i que la bretxa salarial de Balears és la més baixa de l'Estat per darrere de les Canàries i que la mitjana estatal és d'un 21,9%, que Balears tingui aquest percentatge respon a què "els salaris dels homes es troben entre els més baixos de l'Estat". El salari mitjà femení a l'Arxipèlag és de 20.565,58 euros i el masculí, de 23.538,43. I tampoc no podem oblidar que als càlculs no s’inclouen els diners cobrats per les persones que treballen sense contracte, sent moltes feines feminitzades susceptibles de caure dins de l’economia submergida.
Cada 21 de juny, es commemora el Dia Internacional per l'Educació no Sexista, insistint en la necessitat d'analitzar temes com l'analfabetisme en nines i dones en alguns països, així com els rols i estereotips sexuals, que també són reproduïts des de l'escola.
La Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volen sumar-se al Dia Internacional Contra la Violència Sexual en els Conflictes, jornada que des del 2015 denuncia les atrocitats a les quals es veuen sotmeses dones, nines i nins de manera indirecta o directa en els conflictes armats. D’atrocitats n’hi ha moltes: violacions; esclavitud sexual; prostitució, matrimonis, esterilitzacions i avortaments forçats; i mutilacions. I de conflictes també n’hem tengut i en tenim molts. Alguns puntualment acaparen titulars efímers en els mitjans de comunicació, com les massacres de Ruanda i Srebrenica (per posar només dos casos propers en el temps) o els atemptats i segrestos múltiples sobre tot jihadistes (poc en sabem d’altres orígens) que es cometen en països que ens resulten llunyans. Per contra, altres conflictes estan silenciats de manera sistemàtica, conscient i, com a conseqüència, còmplice.
Com cada any, el 28 de maig, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical commemoram el Dia Internacional d’acció per a la Salut de les Dones, reclamant plans d'atenció integral per a la salut de la dona, així com la seva implementació efectiva en els serveis de salut pública.
Avui, 24 de maig, Dia Internacional de la Dona per la Pau i el Desarmament, volem destacar les milers de dones que estan situades en primera línia en la lluita pacífica contra el canvi climàtic, la preservació dels ecosistemes i la protecció dels Drets Humans i que, com destaca Oxfam al seu informe 2019, són dones que per la seva tenacitat i lideratge són considerades una nosa per als qui tenen interessos econòmics en zones riques en recursos naturals. No hi ha més que veure les xifres de dones activistes assassinades a Amèrica Llatina.
Enguany, commemorem l'1 de Maig en circumstàncies excepcionals. La pandèmia del Covid 19 no ens permetrà sortir al carrer però continuarem lluitant pels nostres drets encara que sigui des de finestres, balcons i xarxes. 
Com cada any, en l'Estat espanyol, es reivindica el 26 d'abril com a Dia de la Visibilitat Lèsbica. És cert que, avui dia, és llarg el camí recorregut quant al respecte a la diversitat sexual de les dones, han estat molts els assoliments en aquest sentit en el nostre entorn, sobretot en l'aspecte legal de protecció contra la lesbofòbia.
Un estudi realitzat el 2018 “Violències de gènere en entorns virtuals“, va demostrar que els joves en les seves relacions controlen més a les seves parelles en el món digital. El control de les contrasenyes, prohibir parlar per Whatsapp amb determinades persones o vigilar si estan connectades o no, són part de les noves formes de violència de gènere. Fins i tot, arriben a obligar la seva parella a esborrar fotos de les xarxes socials o les amenacen i extorsionen amb publicar vídeos o fotos compromeses.
La crisi del coronavirus està deixant una imatge inusual de les diferents ciutats. Carrers i parcs buits, barris sense renou, aire respirable i molta creativitat de finestra a finestra, de balcó a balcó.
