Un dejà vu entorn al 8 de març

No sé si les altres dones senten el mateix, però jo des del 8 de març de 2017 sento que es repeteix la mateixa situació, una i altra vegada: el moviment feminista i alguns sindicats convocant mobilitzacions conjuntament i després les grans centrals, sense tenir en compte el moviment feminista, s'arroguen com “els capdavanters” de la causa feminista, però sense comptar amb les feministes i ja van tres anys, fent el mateix.

El 2017 es va convocar l'Aturada Internacional de les dones. Com es pretenia parar a nivell laboral, davant possibles represàlies per a les treballadores per abandonament del lloc de treball, l’STEI Intersindical, a través de La Confederació Intersindical (organització a la que pertany a nivell estatal), a instàncies de la seva Organización de Mujeres, va llançar una convocatòria de vaga general en forma d'aturada de dues hores per tram de jornada laboral. No relataré la quantitat de trucades que vàrem rebre perquè les companyes sofrien pressions d'altres organitzacions sindicals dient-los que era una vaga il·legal, que era una vaga ideològica, que no estaven cobertes, … en definitiva, un atac sense sentit a la lluita de les dones. Sembla ser que si no són ells els que convoquen no té validesa.

El 2018 ja vàrem ser més organitzacions sindicals que, a requeriment del moviment feminista, convocàrem una vaga laboral general de 24h. En aquell moment, les grans centrals sindicals es van desmarcar del moviment feminista i van convocar vaga en forma d'aturada de dues hores (quina casualitat, com nosaltres en el 2017) Ara sí que era possible i viable una vaga feminista, ja no era ideològica? El fet és que les seves reivindicacions eren exactament les mateixes que havíem argumentat en la nostra convocatòria del 8M de 2017.

El 8M de 2018 va ser un dia sense precedents: el moviment feminista va ocupar els carrers, la nostra organització va donar suport legal a la vaga i sortírem als carrers a reivindicar els nostres drets, juntament amb la resta de les dones de tots els racons del Planeta.

Avui, 8 de gener de 2019, quan només queden dos mesos per a la pròxima vaga feminista del 8 de març, volem donar tot el nostre suport a P.R.G., la companya del sindicat STEC (Cantàbria) que ha estat fruit d’una denúncia per exercir el seu dret a la informació sindical.

Els fets que motiven aquest comunicat van ser els següents:

El dia 7 de març, dia previ al de la jornada de vaga, i en ple exercici de la seva labor sindical per a l'organització que representa (STEC, membre de la Confederació Intersindical i organització convocant de la vaga), la companya sindicalista va aparèixer en diferents mitjans de comunicació denunciant un acte que considerava contrari a la llibertat d'informació sindical, la retirada, per part de la directora d'un centre educatiu, d'un cartell cridant a la vaga del 8M. Així mateix les seves manifestacions pretenien defensar i donar suport a la docent que ho havia col·locat, que era la docent representant d'Igualtat del centre.

A partir d'aquest moment, els fets i actituds es van agreujar i es van enrarir entre la direcció del centre, la professora responsable d'Igualtat del centre i hi va intervenir, fins i tot, la inspecció educativa, arribant a amonestar la companya del centre per exercir el seu dret a la informació sindical i a la difusió d'una convocatòria legal de vaga, dret que és (el de ser informat), també un dret de tot el professorat del centre.

Des de l’STEI Intersindical hem fet un minut de silenci per mostrar la nostra consternació per l’assassinat de Laura Luelmo, de 26 anys, natural de Zamora, professora interina, recent arribada a Huelva, per fer classes de dibuix a un Institut d’Educació Secundària. Era la seva primera feina com a docent i estava molt il·lusionada. Va sortir a córrer dia 3 a la tarda i ja no va tornar a casa seva...

No podem oblidar que només fa un mes, a Mallorca, va tenir lloc l’assassinat masclista de Sacramento Roca. Són 46 dones assassinades i 3 menors, segons fons oficials del Ministerio de la Presidencia, Relaciones con las Cortes e Igualdad. 85 assassinades i 9 menors, segons Feminicidio.net.

La violència masclista s’ha d’acabar. Tota la societat, dones i homes, ens hem de plantar i denunciar qualsevol tipus de violència contra les dones. No podem permetre cap tipus de vexació, agressió ni assassinat més.

Convidam a la ciutadania a sortir al carrer i donar suport a les diferents accions que es realitzin a les Illes per a condemnar aquest crim.

>>Descarrega't el document<<

Al llarg dels anys les dones que han deixat el seu extens llegat literari van haver de fer-ho, primer d'amagat, utilitzant pseudònims masculins perquè les seves obres veiessin la llum, o amb noms neutres, per evitar l'etiqueta “de dones”. Més tard les dones, considerades ciutadanes de segona, van tenir la necessitat de rebel·lar-se contra la submissió intel·lectual i moral en tots els àmbits de la literatura: assagistes, poetes, dramaturgues, novel·listes, filòsofes…

Aquestes escriptores es van rebel·lar en els seus textos i van asseure les bases que han portat a les dones a aquesta espècie de justícia literària que mostra la riquesa de la paraula i el talent femení intrínsec de les dones escriptores que ara lliures, sumen a més, dones que escriuen còmics, fanzines..., s'atreveixen amb tots els gèneres: fantasia, ciència ficció, novel·la negra, de terror…

La transparència en els criteris de selecció d'obres, lectures a cegues i indicadors clars, demostra que les editorials que utilitzen aquestes bones pràctiques publiquen més obres escrites per dones. Encara que segons les estadístiques segueix sent de proporció menor les obres publicades per dones que per homes. Per contra, són més lectores les dones, que llegeixen indistintament siguin escriptors o escriptores, mentre els homes llegeixen majoritàriament a escriptors abans que a escriptores.

Des de 2008 se celebra el Dia Internacional de la Dona Rural:

“Les dones rurals representen més d'un terç de la població mundial i el 43 per cent de la mà d'obra agrícola. Llauren la terra i planten les llavors que alimenten nacions senceres. A més, garanteixen la seguretat alimentària de les seves comunitats i ajuden a preparar a aquestes comunitats enfront del canvi climàtic” (...) i es reconeix “la funció i contribució decisives de la dona rural, inclosa la dona indígena, en la promoció del desenvolupament agrícola i rural, la millora de la seguretat alimentària i l'eradicació de la pobresa rural». Resolució 62/136 , de 18 de desembre de 2007 de l’Assemblea General de l'ONU

Però a l'Estat espanyol el fet de ser dona és un desavantatge si vols ser agricultora o treballadora rural:

- El 59% de les dones que estan en el camp no cotitza pel seu treball. A més, no hem d'oblidar que els drets van lligats a la propietat: si no tens terres, no existeixes per a l'Administració.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volem sumar-nos a la celebració del Dia Internacional de les Nines, entenent que aquest dia ha de servir necessàriament per cridar l'atenció dels estats i organismes internacionals i sacsejar les consciències de la ciutadania. La situació de les nines en molts llocs del món és crítica i serà impossible aconseguir el progrés de la humanitat si es mira a un altre costat i no es prenen mesures urgents a escala global.

Les nines sofreixen de base una doble discriminació: són menors i són dones. Massa sovint, a aquestes dues facetes vénen unides d’altres com l'origen, la religió, i la pobresa, que acreixen encara més les desigualtats. A països en vies de desenvolupament, moltes són vistes com un mitjà que té la família per disminuir les seves penúries, el que fa que 1 de cada 7 nines menors de 15 anys siguin forçades a casar-se; segons les Nacions Unides, només aquest any, 12 milions de dones de menys de 18 anys contrauran matrimoni. Per una altra banda, l'OMS alerta que, cada any, més de 3 milions de nines estan en risc de ser víctimes de mutilació genital femenina, augmentant la xifra aproximada de 200 milions de nines i dones vives que l'han patit. I per una altra, les xarxes de tràfic de persones s'enceben en la vulnerabilitat de les nostres nines, que passen a enriquir les butxaques de màfies de prostitució que actuen impunement i sense fronteres.

Sens dubte, el focus ha de posar-se en la importància del dret a l'educació de les nines com a garantia del seu apoderament i emancipació. Des del 2013, el nombre de nines escolaritzades al món va descendint, fet que hauria de considerar-se com una autèntica catàstrofe i, en conseqüència, tractat amb urgència màxima de manera coordinada pels organismes internacionals.

El patriarcat és implacable en la seva obstinació per perpetuar els estereotips, els rols i les desigualtats de gènere i exerceix la seva pressió més brutal sobre les dones joves per modelar-les als seus interessos, despullant-les de drets i de llibertats. Per això la Secretaria de la Dona de l’STEI i l’OM de la Confederación Intersindical exigim que es protegeixi a les nines de tot el món sense excuses i sense pausa perquè són el futur, perquè elles es mereixen viure una vida millor, perquè seran el motor de la nostra lluita futura.

Des de fa 52 anys, el 5 d'Octubre celebram el Dia Mundial del/de la Docent. Amb motiu d'aquesta celebració aprofitam l'ocasió per recordar a la comunitat internacional que “el dret a l'educació implica el dret a docents qualificats”. Aquest va ser el tema escollit per celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948), que reconeix l'educació com un dret fonamental. Un dret que no es pot dur a terme sense docents qualificats.

La Secretaria de la Dona de l’STEI i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical estam convençudes que l'educació pot i ha de ser el motor de canvi per avançar en la consecució d'una societat justa i equitativa. Per tant, és fonamental comptar amb docents no només compromesos/es personalment amb l'educació per al canvi social, sinó també preparats/des pedagògicament, a nivell professional, per enfrontar els múltiples reptes que ens trobam a diari, als nostres centres.

Aquesta formació pedagògica ha de donar-se durant tota la nostra trajectòria professional, i ha de deixar de ser un mercadeig neoliberal per passar a ser un servei formatiu de qualitat que parteixi de les administracions educatives públiques.

Respecte al dret a l'educació, no oblidem que existeix un important biaix de gènere; segons dades de la UNESCO, al món hi ha 495 milions de dones en condició d'analfabetisme de les quals 36 milions, són nines. A més, un dels principals desafiaments d'aquest dret a escala mundial segueix sent la manca de docents. S'estima que, en total, 264 milions de nins/es i joves no estan escolaritzats i, segons l'Institut d'Estadística de la UNESCO, es necessita contractar uns 69 milions de docents més per aconseguir els objectius d'educació d'impartir educació universal a primària i secundària, d'aquí a 2030.

Aquest dia, no podem obviar que el personal docent és, majoritàriament, femení. És per això, que des de la Secretaria de la Dona i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical, celebram la nostra perseverança en els nostres llocs de treball i en els nostres itineraris formatius malgrat els handicaps i desigualtats que ens trobam, derivades de la gestació i la maternitat, que comporten la pèrdua del lloc de treball o l'antiguitat enfront dels companys homes, a més de la falta d'oportunitats i de temps a causa de la falta de coresponsabilitat en les cures.

Independentment de tots aquests problemes, hem de celebrar, totes i tots, que som capaces de superar les dificultats i fer nostre el lema d'enguany, continuant amb les nostres bones pràctiques.

DECIDIM SOBRE LA NOSTRA SALUT, EL NOSTRE COS, LA NOSTRA VIDA SEXUAL. ELS DRETS SEXUALS I REPRODUCTIUS SÓN DRETS HUMANS.

Un any més, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical se sumen al dia d'Acció Global per seguir exigint que es compleixin els drets que són inherents a tot ésser humà: el dret a la llibertat sexual, a l'autonomia, integritat i seguretat sexuals del cos, el dret a la privadesa sexual, el dret a l'equitat sense discriminacions de gènere, orientació sexual, raça, classe social, religió o limitació física. El dret al plaer i a l'expressió sexual emocional, el dret a la lliure decisió de contreure matrimoni, divorciar-se; a la presa de decisions reproductives lliures i sense coaccions, el dret a la informació, el dret a l'educació sexual integral, al de l'atenció de la salut sexual.

Venim d'uns anys en els quals, amb l'excusa de la crisi-estafa, els governs de torn han retallat pressupostos sanitaris públics i drets reproductius, que en aquests dies i malgrat la suposada recuperació econòmica, que només sembla que afecta a les xifres macroeconòmiques i no a la ciutadania, es van restituint amb comptagotes i només alguns d'ells.

Torna la sanitat universal i la reproducció assistida deixa de discriminar a dones lesbianes o fadrines. Però se segueix mantenint el copagament sanitari que dificulta l’anticoncepció, sent especialment difícil l'accés als dispositius intrauterins i implants anticonceptius que, com el preservatiu, no estan finançats pel Sistema Nacional de Salut. La píndola anticonceptiva o del dia després és difícil d'aconseguir per a les dones més joves, no només pel seu elevat cost, sinó també perquè moltes farmàcies segueixen negant-la per motius ideològics.

Com cada 23 de setembre, des de la Secretaria de la Dona i l'Organización de Mujeres de la Confederación Intersindical volem denunciar el crim organitzat entorn del Tràfic de dones i menors amb finalitats d'explotació sexual, donant visibilitat a un delicte de dimensions tan greus i esteses com, paradoxalment, ocultes.

A pesar que la tracta d'éssers humans s'ha plasmat en multitud de tractats i convenis internacionals des dels primers anys del segle XX, no hi ha hagut una resposta institucional i política fins a l'aprovació del Protocol de Palerm subscrit en el si de Nacions Unides, l'any 2000, i del Conveni de Varsòvia, elaborat pel Consell d'Europa, l'any 2005. Tots dos instruments, encara que ratificats i publicats a Espanya amb retard (en els anys 2003 i 2009, respectivament), han motivat, en gran part, l'aprovació de la normativa interna actualment en vigor, fins a arribar a l'últim i més recent Pla Integral de lluita contra la tracta de dones i nines amb finalitats d'explotació sexual (2015 -2018).

Totes les recerques i informes publicats coincideixen en la dificultat per establir de manera fiable les dimensions d'aquest delicte a causa del seu caràcter clandestí i transnacional. Així, mentre que l'Organització Internacional del Treball estima, en el seu informe “Treball forçós, tràfic humà i esclavitud” de l'any 2014, que el nombre total de persones en situació de tracta, ascendeix a prop de 21 milions de persones, l'Organització de Nacions Unides, per la seva banda, i en el mateix any, identificava 40.000 víctimes a “l’informe Mundial sobre la Tracta de Persones”. No obstant això, els dos organismes coincidien en assenyalar un biaix de gènere desproporcionat, no només per registrar entre les dones a la major part de les víctimes, sinó per la major severitat en les condicions d'explotació: segons l'ONU el 70 % de les persones víctimes de tracta són dones i, d'elles, el 21 % són nines. Aquesta taxa de menors va en augment i la principal finalitat és l'explotació sexual.

La lluita contra la tracta de dones requereix, per descomptat, la persecució dels tractants i el desmantellament del sistema econòmic que permet obtenir ingents beneficis econòmics. Però les actuacions absolutament imprescindibles han de centrar-se en les dones: facilitar l'accés als recursos de protecció i suport, a la formació i informació necessària per autoidentificar-se i poder trencar les cadenes que conscientment, en alguns casos, i inconscientment, en molts d’altres, les mantenen esclavitzades. En la mateixa mesura, resulta essencial la contribució de les organitzacions feministes en la divulgació d'un missatge clar i contundent de tolerància zero a la tracta de dones amb finalitats d'explotació, la promoció de la igualtat i la lluita contra les violències masclistes a les nostres societats.

Aquest 23 de setembre, ens rebel·lam contra els paranys del patriarcat, que segueixen justificant, banalitzant i incitant a la violència contra la dones, alimentant la demanda de serveis sexuals i, amb això, la tracta de dones, nines i nins amb finalitats d'explotació sexual.