“Per a la major part de la Història, Anònim era una dona”
Virginia Wolf

La Biblioteca Nacional d'Espanya, en col·laboració amb la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) i amb l'Associació Clàssiques i Modernes, celebren cada any, el Dia de les Escriptores, per reivindicar la tasca i el llegat literari de les dones, tantes vegades relegades a un segon pla al llarg de la història. La primera edició es va dur a terme en el 2016, i des d'aquell moment, la data triada és sempre el dilluns més pròxim al 15 d'octubre, aniversari de la defunció de Teresa de Jesús. Enguany se celebra el dilluns 14.

Durant molts segles, la dona, no podia dedicar-se a disciplines culturals, entre elles l'escriptura. Van ser moltes les que van escriure sota pseudònim. Aquí tenim un exemple d'algunes escriptores espanyoles que sabem que així ho van fer ( i les que no sabem):

- Cecilia Böhl de Faber e Larrea (1796-1877)
Amb la finalitat de fer-se un lloc en un món d'homes, signava les seves obres sota el pseudònim de Fernán Caballero. Estam parlant de l'Espanya del segle XIX, una Espanya en la qual havia de ser molt complicat ser dona i tenir aspiracions més enllà de casar-se i tenir una família.
És molt curiós que fos el seu pare qui li donàs la idea, quan el que pretenia en realitat era dissuadir-la del seu desig de dedicar-se a l'escriptura.
- Carmen de Burgos ( 1867- 1932)
També coneguda amb el pseudònim de “Colombine”, “Gabriel de Luna”, “Perico el de los Palotes”, etc., va ser una periodista, escriptora i activista dels drets de la dona espanyola.
- Matilde Cherner (1833-1880)
Va néixer a la ciutat de Salamanca i sota el pseudònim de Rafael Luna va publicar les seves primeres obra narratives.

Això no només ocorria al nostre país, cal esmentar a Mary Shelley, que va signar el seu llibre Frankenstein o El modern Prometeu sota el pseudònim de Percy Shelley.

Principalment són autores anteriors al segle XX, però és sorprenent, per exemple, el cas de J.K Rowling (la famosa escriptora d'Harry Potter).
Tristament, el món editorial, encara distingeix entre literatura d'homes i literatura de dones.

Un altre assumpte a abordar és la representació femenina que tenim en els organismes oficials de les diverses llengües d'Espanya i des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical posarem dos exemples:


- RAE (Reial Acadèmia Espanyola) : Actualment, de les 41 butaques de la RAE, 33 estan ocupades per homes i 8 ocupades per dones.
- RAG (Reial Acadèmia Galega): dels membres de ple dret, que són un total de 29 persones, només hi ha 9 dones, la resta són homes.

No és difícil reflexionar sobre aquesta qüestió. Les dades són evidents. Però ara ens ficarem en un tema no menys profund amb un exemple:

El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, distinció cultural instituïda en 1969 per l'entitat Òmnium Cultural, amb la qual, segons les seves bases, guardona a una persona que, per la seva obra, literària o científica, escrita en llengua catalana, i per la importància i exemplaritat del seu treball intel·lectual, hagi contribuït de manera notable i continuada a la vida cultural de Catalunya

Avui dia, dels 55 premis, només van ser premiades 8 dones enfront de 48 homes premiats.

És evident, que tenim un problema i aquí alguna cosa no quadra. És evident, que avui dia, el sostre de vidre és una realitat, per molt que li costi reconèixer a l'entramat editorial i a l'oficial, que decideix qui són els membres de les Reials Acadèmies i els que reben premis o distincions. Les dades són com a poc sagnants i evidencien una clara discriminació cap a les dones escriptores.

Enguany en el Dia de les Nines es vol fer èmfasi en l'esperança d'un futur de ple dret per a elles. Equiparar els seus drets i oportunitats i donar a conèixer els desafiaments únics als quals s'enfronten.

Des de Nacions Unides aporten dades que ens situen en un present que continua discriminant les nines especialment a tota mena d'àmbits: sanitaris, educatius, familiars, econòmics o culturals, entre altres:

• 1 de cada 5 nines no acaben el primer cicle de secundària i gairebé 4 de cada 10 nines no acaben el segon cicle de secundària en l'actualitat, havent-se calculat que per cada any addicional d'educació secundària que rep una nina, els seus ingressos potencials augmenten al voltant d'un 10-20%.

• Un 90% de les adolescents i dones joves no utilitzen Internet als països de renda baixa, mentre que els seus companys homes tenen el doble de probabilitats de connectar-se.

• A tot el món, les nines d'entre 5 i 14 anys dediquen 160 milions d'hores diàries més al treball domèstic i de cures no remunerat que els nins de la mateixa edat.

• Les adolescents continuen representant 3 de cada 4 noves infeccions per VIH entre els joves.

• 1 de cada 4 adolescents casades o en parella d'entre 15 i 19 anys ha sofert violència física o sexual per part de la seva parella almenys una vegada en la seva vida.

• S'estima que més de 100 milions de nines corren el risc de contreure matrimoni infantil en els pròxims 10 anys.

• 1 de cada 3 adolescents sofreix d'anèmia a causa de la malnutrició.

• Gairebé el doble de nines que de nins no rep cap mena de formació o educació.

• Més de 4,4 milions de nines estan en risc de patir la mutilació genital femenina en el 2024, principalment a Àfrica.

• La pobresa té gènere: 1 de cada 5 nines viu en situació d'extrema pobresa.

• L'avortament selectiu es continua practicant en diferents parts del món quan se sap que naixerà una nina.

Tenim l'obligació de promoure l'empoderament de les nines i assegurar el compliment dels seus drets humans, secundant-les perquè puguin desenvolupar-se sense limitacions i convertir-se en agents de canvi a les seves comunitats.

El 5 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la i el Docent, una jornada dedicada a reconèixer la seva importància.

En un món en constant evolució, on la igualtat de gènere i l'educació són pilars fonamentals per al progrés social és important reconèixer la gran tasca de les persones docents que, amb la seva dedicació i passió, contribueixen a formar les futures generacions.

L'educació és una eina poderosa per a la transformació social.

Els i les docents no només ensenyen matèries acadèmiques, sinó que també inspiren l'alumnat a somiar en gran, a desenvolupar el seu esperit crític i a construir un món més just. La seva influència va més enllà de les aules; són models a seguir que demostren que qualsevol persona, tant si és home com dona, pot ocupar qualsevol espai, ja sigui en la ciència, l'art, la política o qualsevol altre àmbit.

Volem fer una crida a la societat per a avaluar i valorar la importància del treball docent, especialment el de les dones, que sovint es veu minimitzat.

És essencial reconèixer el seu esforç i dedicació, encara avui dia dins del món laboral docent trobam més dones dins de l'etapa d'infantil i primària que a les Universitats, aquests percentatges van baixant així com anam pujant les etapes educatives (98.6% de dones a infantil-36.8% a la Universitat segons l'informe de l'INE)

Les mestres i professores no només transmeten coneixements, sinó que també són agents de canvi i model per a moltes nines ja que transmeten els valors d'igualtat, respecte i empoderament.

En un context on les veus femenines han estat històricament silenciades, elles han estat pioneres en la lluita per una educació inclusiva i equitativa, trencant estereotips i obrint camins per a les nines i dones del futur.

A totes les docents:

“Gràcies per la vostra dedicació incansable, per la vostra valentia i per ser un exemple de compromís amb la igualtat. El vostre treball és fonamental per a construir un futur més igualitari i just per a tothom.”

El 28 de setembre es commemora el Dia d'Acció Global pels Drets Sexuals i Reproductius i la Despenalització de l'Avortament, un dia en què es reforça el compromís de lluita pels drets sexuals i reproductius de les dones.

Entre es drets sexuals s'inclou el dret a un avortament segur i lliure. L'avortament continua sent fortament restringit en molts països, amb repercussions greus per a la salut i la vida de les dones.

La lluita pels drets sexuals i reproductius, incloent-hi l'avortament segur, continua sent una prioritat per molts col·lectius feministes i de drets humans a nivell global i local.

Malgrat els avançaments en drets humans i la igualtat, encara vivim en un context global on els drets sexuals i reproductius de les dones són vulnerats sistemàticament.

En ple segle XXI, la discriminació, l'exclusió, les amenaces de càstig físic, presó o altres formes de repressió continuen sent una realitat en moltes parts del món. Aquestes pràctiques són el reflex de sistemes patriarcals arrelats, que utilitzen el control sobre els cossos de les dones com una eina per a mantenir el poder i l'ordre social establert.

El patriarcat, en la seva manifestació contemporània, continua utilitzant diferents mecanismes per a oprimir les dones en l'àmbit dels drets reproductius:

1. Criminalització de l'avortament: Encara que l'avortament és legal en alguns països, en molts altres continua sent severament castigat. Això força les dones a sotmetre's a avortaments insegurs, posant en risc la seva vida i la seva salut. Els càstigs inclouen penes de presó tant per a les dones com per als professionals mèdics que els assisteixen.
2. Control sobre la sexualitat: En molts llocs, la sexualitat de les dones continua sent controlada, ja sigui a través de normes culturals, religioses o polítiques. L'accés a l'educació sexual integral i als mètodes anticonceptius està limitat o és prohibitiu, i això perpetua l'exclusió i la vulnerabilitat.
3. Estigmatització i violència: Les dones que accedeixen a l'avortament o a mètodes anticonceptius sovint són estigmatitzades socialment. A més, moltes dones són víctimes de violència sexual, amb poques oportunitats per a accedir a la justícia o a serveis de suport adequats. Aquesta violència sexual sovint queda impune, contribuint a la subordinació contínua de les dones.
4. Presó i càstigs físics: En alguns països, les dones poden ser empresonades o castigades físicament per haver avortat, fins i tot en casos de violació o risc per a la seva salut. Aquestes mesures repressives són una eina per a perpetuar la submissió i el control sobre el cos femení.

Aquestes situacions no només afecten les dones, sinó que també tenen conseqüències devastadores per a les comunitats en el seu conjunt. Quan es limiten els drets reproductius, es restringeix la capacitat de les dones per a prendre decisions autònomes sobre la seva vida, la seva salut i el seu futur, perpetuant cicles de pobresa i desigualtat.

En un món on la igualtat de gènere i els drets humans haurien de ser un principi fonamental, la lluita per la llibertat reproductiva i la igualtat plena continua sent un repte central contra les estructures patriarcals.

L'aliança entre dones és un pilar fonamental en la lluita per l'autonomia sobre els nostres cossos. La força com a col·lectiu ens permet fer front d'una manera més efectiva les estructures patriarcals que intenten limitar els nostres drets.

El lema "Nosaltres parim, nosaltres decidim" és un crit poderós d'afirmació, que posa en relleu la sobirania que les dones han de tenir sobre les seves pròpies vides i decisions reproductives. Aquesta força col·lectiva, alimentada per la solidaritat, ens permet resistir i avançar en la conquesta de la llibertat i la igualtat. Juntes, som imparables en la lluita per un futur on cap institució ni societat pugui decidir sobre els nostres cossos.