El Dia de les Escriptores és una commemoració iniciada a l'Estat espanyol a l'octubre de 2016 per a recuperar el llegat de les dones escriptores, fer visible el treball de les dones en la literatura i combatre la discriminació que han sofert al llarg de la història. La celebració, de caràcter anual, es convoca el dilluns més pròxim a la data del 15 d'octubre, festivitat de santa Teresa de Jesús. Va sorgir per iniciativa de la Biblioteca Nacional d'Espanya, l'Associació Clàssiques i Modernes i la Federació Espanyola de Dones Directives, Executives, Professionals i Empresàries (FEDEPE) per a compensar la discriminació històrica de les dones en la literatura.

Malgrat la gran quantitat d'escriptores que els especialistes coneixen i estudien anteriors al segle XIX, poques vegades apareixen esmentades en els manuals d'estudi i tampoc en els programes d'història literària a les universitats de l’Estat. Al segle XIX moltes dones escriptores havien de publicar amb un pseudònim d'home per a ser tingudes en compte. Emily Brontë i les seves germanes van ser mostra manifesta d'això. Cims borrascosos va ser publicada sota el pseudònim de Ellis Bell; cap editor s'atrevia a publicar-la, perquè consideraven que elles només escrivien novel·les de tall romàntic.

El segle XX es va iniciar amb un canvi de tendència amb la pionera Virginia Woolf, que va començar al 1905 a escriure per al suplement literari del Times i 10 anys després va publicar la seva primera novel·la, i amb Marguerite Yourcenar, però es van produir pocs avanços significatius.

El premi més important de literatura en llengua castellana, el Premi Cervantes, només s'ha concedit des de la seva institució al 1976 a quatre dones: María Zambrano (1988), Dolç María Loynaz (1992), Ana María Matute (2010) i Elena Poniatowska (2013) i 37 homes. El Premi Nobel de Literatura des de la seva creació al 1901 fins a 2017 ha premiat 13 dones i 100 homes.

El 5 d'octubre se celebra anualment el Dia Mundial dels i les Docents des de l'any 1994. Es commemora, així mateix, l'aniversari de la Subscripció de la Recomanació de l’OIT i la UNESCO relativa a la situació del Personal Docent (1966).

Al llarg de la història, les docents han passat moments difícils per la duresa de la realitat en la qual vivien, en centres situats en vells edificis, pobles aïllats, amb escassos materials. Però la vocació de les docents va fer possible que les aules es convertissin en llocs agradables per a ensenyar i aprendre. La superació de tants obstacles els va brindar l'oportunitat de tenir un treball remunerat i, per tant, una independència econòmica. Malgrat tot, les docents van seguir amb la criança i les tasques de casa. L'ensenyament a la infància s'ha considerat com una prolongació de la maternitat, de manera que la criança es trasllada a l'escola amb rols d'amabilitat. En definitiva, s'exerceix el rol de mares més que de professionals. Aquest argument podria ser la base de l'origen de la feminització de la docència. Altres teories, en canvi, es fonamenten en el desprestigi d'aquesta professió per part de l'home, ja que està relacionada amb l'àmbit social, principalment en educació.

En el 1857, la legislació de la Llei Moyano va suggerir la idea per primera vegada a Espanya del dret de les nines a una educació formal, en la qual es contemplés una educació diferent per a nines i nins. La República sí que va dignificar les docents, perquè les va valorar i va potenciar el seu treball, creativitat i imaginació. A més, les mestres van mostrar una gran preocupació per una formació adequada de les alumnes, que les feia de menys fins aquell moment. D'altra banda, l'entrada de la dona a la universitat permet un estatus social que no podíem imaginar fa més d'un segle. Després de la dècada dels 70, el nombre de dones docents ha anat en augment i han sabut adaptar-se amb noves metodologies als nous reptes que exigeix la societat actual, marcada per la globalització, la immigració, l'educació en valors, el feminisme. Segons l'últim informe de l'INE de 2021, el 67,2% de docents són dones. Fonts com les del Règim General No Universitari indiquen que elles arriben al 72,4%. La màxima presència de dones es dona en Educació Infantil i correspon a un 97,6%, mentre que en els ensenyaments esportius el percentatge és de 15,6%. són dades que confirmen que a pesar que la dona participa cada vegada més en el camp esportiu, fins i tot no hi ha hagut una equiparació amb l'home. En l'ensenyament Universitari aquesta xifra s'eleva al 43,3%.

Si parlem de la despenalització i legalització de l'avortament en l'Estat espanyol, no hem d'oblidar i homenatjar “les 11 de Basauri”. Onze dones de classe obrera que van ser acusades d'haver avortat i van viure un procés penal des de 1976 fins a 1985.Aquest procés és considerat l'impulsor de la primera Llei de l'Avortament de la democràcia que en 1985, encara que de manera insuficient, va despenalitzar l'avortament a Espanya.

La reforma de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs va sortir enguany amb l'oposició del PP i VOX. Va ser necessària, davant tal panorama polític, realitzar una esmena transaccional del PSOE sobre una altra de Más Madrid que recull que: “Les Administracions hauran de garantir el lliure exercici del dret a la interrupció de l'embaràs en els termes d'aquesta Llei”.

Un grup d'experts independents de drets humans de l'ONU ha acollit amb satisfacció una reforma de la llei de l'avortament en l'Estat espanyol, la qual garanteix drets sexuals i reproductius en l'estat.

Sabem que aquesta Llei ha estat un dret reclamat per totes les feministes durant dècades. Hem d'estar atentes a les pròximes estadístiques per territoris on se'ns informi de com s'està desenvolupant i dels possibles problemes i interpretacions per part dels diferents governs territorials. Saber si totes podem avortar en la sanitat pública prop de casa i si s'estan complint els nostres drets íntegrament.

Encara existeixen països en els que l'avortament està penalitzat, en ple segle XXI. Andorra és un dels pocs Estats que encara manté la prohibició, l'Associació Stop Violències està lluitant per aquest dret trobant tot tipus de traves legals. Malta és l'únic Estat membre de la UE que manté una prohibició total. Polònia va restringir en 2020 encara més l'accés a l'avortament declarat il·legal. A Mèxic aquest setembre la marea verda ha aconseguit la despenalització de l'avortament a nivell federal.

Des de la Secretaria de la Dona i l’OM de la Confederación Intersindical desitjaríem no haver de citar cap nom de cap Estat que continuï prohibint un dret tan essencial per a les dones com és el de decidir la interrupció o no d'un embaràs. Les lluites feministes no cessen i continuarem fent-nos ressò de totes elles.

El 25 de juliol es commemora el 31 aniversari del Dia Internacional de la Dona Afrodescendent. Aquest dia es va començar a celebrar gràcies a la decisió d’un conjunt de dones de 32 països diferents d'Amèrica Llatina que varen veure la necessitat de lluitar contra el racisme també des de la perspectiva de gènere.

Per desgràcia, i en contra del que moltes persones (homes i dones) pensen, encara avui dia les dones afrodescendents pateixen una doble discriminació dins de la nostra societat: la discriminació per gènere i per raça.

Alguns dels estereotips contra els quals segueixen lluitant les dones negres al segle XXI són els de dona erotitzada, fogosa, sexualitzada, submisa, aprofitada i fins i tot amb mal caràcter, entre d’altres. A part dels estereotips esmentats anteriorment, aquest col·lectiu també pateix una forta violència verbal i nombroses microagressions en el seu dia a dia per la seva condició. Dirigint-se a elles o fent-les comentaris com: “negra de merda”, “les teves faccions són tan fines que no sembles negra”, “és una negra molt treballadora”, “m’encanta quan vens amb els cabells allisats, sembles molt més professional”, “ets molt intel·ligent, no m’ho imaginava”, “oh! ets negra i no balles?”…

Segons un estudi fet per l’ONG Moviment per la Pau, més d’un 60% les dones afrodescendents es senten discriminades pel color de la seva pell especialment als àmbits laboral i a l’hora d’accedir a un habitatge, aspectes clau a l’hora d'aconseguir una estabilitat i tranquil·litat a la seva vida.

En el cas d’aquest col·lectiu, la discriminació racial, en la majoria dels casos, es junta amb les discriminacions que encara avui dia patim pel fet de ser dones i que per a elles s’agreuja com ara són la conciliació familiar, els permisos per maternitat, tenir un sou inferior al dels homes dins el mateix sector i la incessable violència masclista que està més viva que mai.

Com a societat i com a persones individuals no només és el nostre deure reconèixer l'existència de les diferents discriminacions que pateix aquest col·lectiu, sinó que hem de fer tot el que estigui al nostre abast per seguir lluitant amb la finalitat d’aconseguir que desapareguin.

El 24 de maig, Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament, és un dia per fer visibles totes les dones que treballen en els cinc continents per una concepció de la Pau positiva, lligada a la justícia, les lluites antimilitaristes i antipatriarcals, el treball pel Desarmament, contra els arsenals nuclears, contra les gegantesques despeses militars, per una Educació per a la Pau enfront de la militarització de les consciències, per un ecofeminisme oposat al poder de les grans corporacions que estan darrere de la gran crisi climàtica i les que s'enfronten a governs submisos als fabricants i comerciants d'armes…

Fem visibles especialment les dones dels continents que més sofreixen les guerres, especialment el continent africà.

Seguint a Françoise Vergès, autora del llibre “Un feminisme descolonial”, des del feminisme és necessari denunciar la falsa pau armada, denunciar l'enorme importància de l'economia armamentista als països del Nord, mentre cada vegada es dona menys protecció a persones vulnerables, infants, majors, malalts, i s'empresona els col·lectius marginats, al mateix temps que l'economia capitalista provoca una catàstrofe climàtica.

Els països enriquits ho són gràcies a les colònies, als països empobrits del Sud. Per això és necessari recuperar el concepte de Pau revolucionària de Rosa Luxemburg. I és l'hora de reconnectar els moviments ciutadans capaços de provocar canvis socials, el feminisme, l'ecologisme contra la crisi climàtica, l'antimilitarisme. Si no som capaços de reconnectar aquests moviments, no estarem a l'alçada del desafiament mundial.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical declaram que no es pot parlar de Pau mentre hi hagi dones que sofreixen explotació laboral, racialització, treballs que posen en risc la seva salut, invisibilització, salaris de misèria, agressions i assetjaments sexuals i sexistes. Com recorda Angela Davis, el feminisme, més enllà de la igualtat de gènere, ha de fer-se càrrec dels desafiaments d'una humanitat enfrontada a la seva pròpia desaparició. Això ho sabien les feministes que lluitaven als anys vuitanta contra les armes i les bases nuclears.

Davant l'extrema dreta que col·loca al seu cap a figures com Palin, Le Pen o Meloni, el feminisme té la tasca de denunciar com capitalisme, racisme, sexisme i imperialisme van del bracet, juntament amb la militarització accelerada de la societat.

Una vegada més, podem agafar com exemple les feministes antimilitaristes colombianes quan declaren: Tot per a la pau, res per a la guerra.

El 26 d'abril, com a cada any des del 2008, es commemora el Dia Internacional de la Visibilitat Lèsbica en diversos països per a reclamar la igualtat de drets i oportunitats per a les persones lesbianes.

Continua havent-hi certes cultures on les creences, els estigmes i prejudicis cap a aquest col·lectiu continuen existint i, per aquesta raó, moltes dones han de viure condemnades a aquesta doble discriminació, primer pel seu gènere i segon per la seva orientació sexual.

Encara que darrerament, diferents països europeus han registrat avanços en qüestió de lleis, continuen sent moltes les víctimes de la lesbofobia.

Diferents estudis mostren que…

… moltes dones lesbianes prefereixen no “sortir de l'armari” en el seu lloc de treball per por de sofrir represàlies.

… moltes dones que revelen la seva orientació sexual en el treball asseguren haver tengut desavantatges per fer-ho.

… una de cada 10 dones lesbianes ha deixat el seu treball per problemes derivats de la seva orientació sexual.

Per aquesta raó, avui més que mai, és fonamental que l'educació afectiva-sexual s'imparteixi de manera generalitzada per a educar en diversitat i combatre l'assetjament i la violència cap a aquest col·lectiu.

Des de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, una vegada més, exigim lleis que no facin passes enrere per a aconseguir una societat més lliure, justa i igualitària.

La nova regulació de les Treballadores de la llar reconeix el dret a dues discriminacions històriques: el dret a l’atur i a no ser acomiadades sense justificació.

En el juny del 2022, L’Estat espanyol va ratificar el conveni 189 de la OIT.

Les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja

Va ser l'any 1988 quan es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que va tenir lloc a Bogotà, Colòmbia.

En aquesta reunió es van discutir molts assumptes, però els de major interès varen ser la gran discriminació que sofreixen les persones que es dediquen a aquest treball, la falta de lleis que els emparen, l'establiment d'un pagament digne per la seva tasca i el dret a una protecció social per part dels estats.

Segons l'Estudi Grans Xifres del Sector Neteja 2022, elaborat per IFMA i ASPEL, a l’Estat espanyol el sector té més de 570.000 empleats, dels quals el 76% són dones. Sent el nostre un país de serveis, la neteja constitueix un component essencial de la cadena de valor dels altres sectors, i representa un percentatge del 1,05% del PIB.

Un sector feminitzat i invisible.

Resulta que les dues professions més altament feminitzades són la cura de les persones i, precisament, la neteja, tots dos molt castigats històricament, d’una banda per la falta de regulació en un passat, i per l'altre, quan va haver-hi la normativa, per la discriminació que es permetia respecte a la resta de sectors.

A la fi, des del 2023, la nova regulació elimina dues discriminacions històriques: que no tenguessin dret a atur i que les poguessin acomiadar sense justificació. El nou sistema inclou cotitzacions per desocupació per a treballadores i els seus ocupadors i augmenta la base mínima per als qui tenguin contractes de poques hores.

La norma, que respon a peticions històriques d'aquest col·lectiu i organitzacions feministes, també sorgeix després de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TSJUE) que va declarar que el sistema anterior era discriminatori.

Aquesta normativa té com a objectiu equiparar les condicions de treball i de Seguretat Social de les persones treballadores de la llar familiar a les de la resta de persones treballadores per compte d'altri per a posar fi a la discriminació històrica d'aquest col·lectiu feminitzat.

Es resol, per tant, l'equiparació amb les persones treballadores per compte d'altri tant en l'àmbit del sistema extintiu de la relació laboral com en el de la prestació per desocupació.

També es garanteix la protecció de la seguretat i salut de les persones al servei de la llar familiar equivalent a la de qualsevol altra persona treballadora, essencial no només per a assegurar l'equiparació de condicions que exigeix la normativa antidiscriminatòria de la Unió Europea i el Conveni 189 de la OIT (ratificat des de juny del 2022), sinó també per a garantir el dret constitucional a la salut que correspon a totes les persones.

FINS ARA NOMÉS EQUIPARACIÓ. Cal continuar lluitant per la valoració de les tasques de les cures i de l'atenció domèstica i que això es tradueixi en millores en les condicions de treball.

Aquest 8 de Març, Dia Internacional de les Dones, volem vindicar el paper de l'art i el feminisme per a transformar la realitat, per a transformar el món que ens envolta.

Ressaltar en primer plànol un món patriarcal, que ha invisibilitzat i menystingut la meitat de la població, les dones han entrat en espais vetats per a elles durant segles i sense estar a l'ombra dels homes, sinó com a autores que han realitzat grans aportacions. L'artista multidisciplinària Suzanne Lacy va declarar que “l'objectiu de l'art feminista és influir en les actituds culturals i transformar els estereotips” Perquè, quina millor manera de transgredir el masclisme i la misogínia que a través d'una obra artística i la reivindicació de l'autoria? L'art com a generador d'igualtat i eina per a construir espais diversos, des de allò personal a allò polític.

Com cada any, us feim arribar les Propostes Didàctiques 8M, amb el lema "Per a crear igualtat, elegeix Feminisme" per treballar la coeducació als centres educatius.

L'art i el feminisme són necessaris per a transformar la realitat, per a canviar el món que ens envolta.

Ressaltar en primer plànol un món patriarcal, que ha invisibilitzat i menystingut la meitat de la població, les dones han entrat en espais vetats per a elles durant segles i sense estar a l'ombra dels homes, sinó com a autores que han realitzat grans aportacions. L'artista multidisciplinària Suzanne Lacy va declarar que “l'objectiu de l'art feminista és influir en les actituds culturals i transformar els estereotips” Perquè, quina millor manera de transgredir el masclisme i la misogínia que a través d'una obra artística i la reivindicació de l'autoria? L'art com a generador d'igualtat i eina per a construir espais diversos, des de allò personal a allò polític.

A continuació teniu els cartells amb la informació de les pròximes presentacions del calendari 2023, "Temps de dones, dones en el temps. Artistes Visuals" a Menorca i a Mallorca:

A finals del 2015 l'Assemblea General de les Nacions Unides va acordar declarar l'11 de febrer com el Dia Internacional de la Dona i la Nina en la Ciència. Des de llavors, la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l’Organització de Dones de la Confederació Intersindical s'han sumat al suport i reivindicació d'aquest dia recopilant propostes i recursos didàctics encaminats a visibilitzar la contribució de la dona al coneixement científic, així com a reforçar la participació de dones i nines en l'àmbit de la ciència, la recerca i la innovació.

Les estadístiques desagregades elaborades per diferents universitats i institucions científiques, nacionals i europees, continuen mostrant la necessitat de fomentar carreres científiques entre les nines i les joves. Especialment en els ensenyaments STEM. Continuam posant el focus en l'educació obligatòria per a visibilitzar a les nostres investigadores d'avui i d'ahir com a referents i models per a les futures estudiants universitàries.

És necessari continuar insistint a posar en evidència les dificultats de promoció a escales superiors i de lideratge en projectes científics de les dones que treballen en ciència i innovació.

A Espanya, només una de cada quatre estudiants de grau de primer i segon cicle en enginyeria i arquitectura són dones. Això ocorre també a la UE i en el món, on tan sols, segons dades de la UNESCO, el 3% de les estudiants de carreres relacionades amb les tecnologies de la comunicació són dones, i en camps d'avantguarda com la intel·ligència artificial, només una de cada cinc professionals és una dona.