Les dones lesbianes, durant tota la història, han lluitat pels drets de les dones i han estat presents en les mobilitzacions i reivindicacions a favor de la llibertat i la igualtat

L’STEI Intersindical denuncia, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, que malauradament, avui en dia, la lesbofòbia està molt present en la nostra societat

La lesbofòbia sembla una qüestió passada de moda, però encara està molt present:

-          El 19 de maig de 2020 el mitjà digital elDiario.es denunciava el tercer atac a un mural que representava dues dones besant-se (“el Mural de la Diversitat” de Gandia).

-          El mes de desembre de 2020, la periodista Irantzu Valera va sofrir un atac lesbòfob per part del seu veïnat. Fet que va denunciar a les autoritats pertinents.

-          El mes de gener de 2021, Sonia Vivas, l’actual regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI de l’Ajuntament de Palma, va rebre la bona notícia de la confirmació per part del Tribunal Suprem de les condemnes als dos policies responsables de l’assetjament que va sofrir durant 12 anys a la Policia Local de Palma per lesbiana.

A l’any 2021, continua sent necessari fer un exercici públic de visibilitat de les dones lesbianes davant la societat, com a dones lliures, ciutadanes de ple dret, que han de continuar reclamant l'espai que els pertany en la societat. Perquè la invisibilitat és una forma de maltractament.

El 22 d’abril és el Dia Internacional de les Nines en les TIC, que té per objecte encoratjar les nines i les joves a orientar els seus estudis i les seves professions al camp creixent de les TIC

L'estereotip que els homes són millors que les dones en matemàtiques, informàtica o física perjudica el rendiment de les dones en aquest domini i soscava el seu interès en camps d'estudi o activitats d'oci on aquestes disciplines són requerides amb més intensitat

L'Institut Nacional d'Estadística defineix “bretxa de gènere” com ‘la diferència del percentatge d'homes i el percentatge de dones en els indicadors TIC (ús d'internet en els últims tres mesos, ús freqüent d'internet, compres per internet) expressada en punts percentuals’. Oxfam Intermón especifica que aquest concepte es refereix a la inferioritat que té la dona respecte a l'home en l'accés a la informació, coneixement i educació mitjançant les TIC.

En el 2019, la Secretaria d'Estat per a l'Avanç Digital va publicar el Llibre blanc de les dones en l'àmbit tecnològic, en el qual s'analitzen els factors que incideixen en la bretxa digital de gènere en el sector tecnològic, i en el qual es proposen mesures per reduir les desigualtats. Conclou que és responsabilitat de tots i de totes: del sistema educatiu, de les famílies, dels governs, de les tecnològiques, dels mitjans de comunicació, dels qui estan en contacte amb nines i nins, amb joves, dels qui produeixen continguts dirigits a la infància i a la joventut, dels mitjans de comunicació, etc.

Al 1988 es va proclamar el 30 de març com el Dia Internacional de les Treballadores de la Llar, per mitjà del primer gran Congrés de Treballadores de la Llar, que es va realitzar a Bogotà, Colòmbia. Al 2011 es va parlar al respecte a l'ONU, creant un tractat que desenvocà en el Conveni 189 de l’OIT per a assegurar el Treball Decent per a les persones treballadores domèstiques, que va regular aquest tipus d'activitat econòmica.

Les treballadores de la llar es troben especialment dins d'un sector precaritzat, en el qual existeix l'acomiadament per desistiment, la no inclusió plena en el règim general de la Seguretat Social, el no reconeixement de la prestació per desocupació i l'elevat nivell d'exposició al contagi. En aquest temps de pandèmia, són un dels col·lectius més vulnerables.

El 40% de les treballadores de la llar treballen sense contracte laboral i intentar controlar aquesta situació no basta per evitar situacions d'abús i explotació laboral a les quals es veuen sotmeses. En l’àmbit privat, és molt difícil inspeccionar aquesta situació laboral.

Els contractes d'aquestes professionals es troben regulats pel Règim Especial de l'Estatut dels Treballadors i la Llei 1620/2011, pot ser un contracte escrit o de paraula.

Són les treballadores amb menys drets reconeguts, ni tan sols tenen prevenció de Riscos Laborals i en molts casos han d'assumir elles mateixes la cotització a la Seguretat Social.

L’escletxa salarial és només la punta de l’iceberg de totes les precarietats laborals que afecten les dones.

És un fet demostrat que les dones cobren menys que els homes. Existeix escletxa salarial quan el valor del treball d'un home i una dona és el mateix però el sou no. El dret fonamental a la igualtat de remuneració per gènere és reconegut des de 1919 per la OIT (Organització Internacional del Treball), però avui dia, després de 100 anys, encara continua existint. La diferència salarial entre homes i dones a l’Estat Espanyol és del 21.4%. I d’un 35% en les pensions.

Són les dones les que realitzen la pràctica totalitat de les tasques de cures de menors, dependents i persones majors. La major part d'aquestes cures es realitzen de forma no remunerada i, quan es tracta d'ocupacions del sector de cures, en una important proporció, es donen en condicions de precarietat, temporalitat i inseguretat.

El fer-se càrrec de les cures condiciona l'elecció d'ocupacions remunerades en aquest o altres sectors, sent les dones les que sofreixen majoritàriament les condicions de treball que comporten les ocupacions parcials o per hores. La doble explotació que això suposa durant la vida laboral s'estén més enllà de l'edat de jubilació, perquè es tradueix en una doble penalització, amb unes pensions que les condemnen a la pobresa en la vellesa i, novament, les col·loquen en situació de discriminació respecte als homes.