El 23 de setembre de 2024 reivindicam el “Dia Internacional contra l'explotació sexual i la tracta de dones, nines i nins” segons va establir la Conferència Mundial de Dones a Bangladesh.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, tornam a denunciar el tràfic de persones, sobretot, de les dones i nines de 20 nacionalitats diferents, que són majoritàriament les víctimes de l'explotació sexual al nostre país. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, s'ha produït un increment de les víctimes d'explotació sexual en el 2023. La vulnerabilitat de moltes dones i nines en la nostra societat ens converteix en el blanc fàcil de proxenetes i compradors d'actes sexuals.

El tràfic de persones suposa l'atemptat més greu contra la Declaració Universal dels Drets Humans i la seva prevalença en els sistemes jurídics dels Estats de Dret del Món. Els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i, dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres. La Constitució Espanyola no utilitza l'expressió “llibertat sexual”, però en el seu text garanteix una sèrie de drets i principis fonamentals per a la igualtat davant la llei, dret a la intimitat, accions per a promoure la llibertat i igualtat, per la qual cosa tota persona hauria d'estar emparada legalment i protegida davant els abusos o agressions que se li puguin ocasionar per la seva indefensió i vulnerabilitat socioeconòmica.

No obstant això, no sembla que els esforços de l'Administració vagin encaminats a alliberar dones i nines del jou del tràfic i l'explotació sexual. Segons les dades del propi Ministeri, es destinen pràcticament els mateixos recursos i mitjans institucionals any rere any, que proven ser molt insuficients per a acabar amb aquesta xacra que atempta contra els nostres drets fonamentals.

Des de la unitat social, i especialment des del moviment feminista, a més de secundar i mostrar sororitat amb les víctimes de violència de gènere, dones i nines abusades i violades, mares discriminades, dones cuidadores de familiars, professionals que ensopeguen amb un sostre de vidre, nines apartades dels estudis científics, dones relegades al treball de temps parcial i reduccions de jornada, treballadores de tasques mecàniques pròpies de malalties laborals i altres actituds que ens denigren i aparten de la igualtat real, hem de treballar per aconseguir una societat més justa i segura perquè cap situació econòmica, social o laboral invisibilitzi una dona o nina i la relegui a un nínxol vulnerable de tràfic i explotació, lluny de la protecció que necessita.

El 25 de juliol va ser establert com el Dia Internacional de la Dona Afrodescendent durant la Primera Trobada de més de 400 Dones Afrollatines, Afrocaribenyes i de la Diàspora, de 32 països diferents, que es va celebrar aquest dia al 1992 a Santo Domingo, en reconeixement al treball que realitzen dones d'ascendència africana en la lluita contra la discriminació racial, el sexisme, la pobresa i la marginació.

Aquest dia té com a finalitat celebrar, commemorar i enfortir la lluita contra la discriminació racial, reconeixent i visibilitzant els assoliments, els valors, la cultura i la saviesa de les dones afrodescendents en la societat. Destacant la seva presència en diversos àmbits com les ciències, l'esport, el dret, les arts, la política, l'activisme, etc.

En l'Edició del 2024 la guanyadora per Àfrica i els Estats Àrabs del Premi Internacional L’Oréal- Unesco “La Dona i la Ciència”, ha estat la professora Rose Leke per la seva destacada tasca de recerca i els seus esforços pioners per a millorar l'estudi de la malària associada a l'embaràs, donar suport a l'eradicació de la poliomielitis i millorar la immunització a Àfrica, així com els seus esforços per millorar la trajectòria professional de les joves científiques.

A l'àmbit esportiu destaca Ana Peleteiro, atleta gallega, que en el Campionat Europeu celebrat a Roma enguany ha aconseguit la medalla d'Or en Triple Salt i es postula per a revalidar el títol en els Jocs Olímpics de París.

Al 2022, The American Institute of Architects va triar a Kimberly Dowdell com la presidenta número 100 de l'organització, la qual cosa la converteix en la primera dona negra a ocupar el càrrec en els seus 165 anys d'història. Primer com a vicepresidenta al 2023 i després com a presidenta al 2024.

Des de la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical continuarem lluitant perquè totes les dones tinguem el lloc que ens correspon en la societat i en els càrrecs de direcció del sector públic o privat, i perquè des dels diferents governs es treballi per a l'eradicació de qualsevol tipus de discriminació o violència que puguin sofrir les dones afrodescendents.

#DiaDeLaDonaAfro #DonesAfroReferents

Quan parlam d'Educació No Sexista ens referim a la consciència profunda en la pràctica educativa d'una formació en igualtat de gènere i de drets per a totes les persones, amb independència del seu credo, edat, classe social, cultura, identitat de gènere o orientació sexual, llengua i condició.
Una educació No Sexista ofereix una sèrie de beneficis tant per als individus com per a la societat en el seu conjunt. Alguns d'aquests beneficis inclouen:

Igualtat d'oportunitats: trencant amb els estereotips de gènere, s'obre el camí perquè tots els nins i nines puguin perseguir els seus interessos i metes sense limitacions basades en el seu gènere. Això permet que cada individu tingui igualtat d'oportunitats per a desenvolupar el seu potencial i aconseguir l'èxit personal i professional.

Construcció de relacions saludables: l'Educació No Sexista fomenta el respecte mutu, l'empatia i la comunicació efectiva entre els gèneres. Eliminant els rols de gènere restrictius es promou la construcció de relacions basades en la igualtat i l'enteniment, el que arribat el moment contribueix a reduir la violència de gènere i promou la convivència pacífica.

Major diversitat i creativitat: permetent que tots els nins i nines explorin els seus interessos i talents sense restriccions de gènere, es fomenta la diversitat i la creativitat a diferents àrees com la ciència, l'art, la tecnologia i l'esport. D'aquesta forma s'enriqueix la societat, aprofitant tot el potencial humà i trencant les barreres que limiten el desenvolupament individual i col·lectiu.

Prevenció de la discriminació i estereotips: l'educació no sexista desafia els estereotips i prejudicis de gènere arrelats a la societat. Educant els nins i nines en la igualtat, es contribueix a prevenir la discriminació basada en el gènere, així com a eradicar els estereotips nocius que perpetuen la desigualtat.

Empoderament i autoestima: ensenyant els nins i nines que són valuosos i capaços sense importar el seu gènere, s'enforteix la seva autoestima i es promou el seu empoderament. Això els brinda les eines necessàries per a enfrontar els desafiaments de la vida i lluitar per la igualtat al seu entorn.

Per a aconseguir una Educació No Sexista és important revisar les pràctiques educatives, tant en els contextos escolars com fora d'ells, per a afavorir a totes les persones integrants de les comunitats educatives i de la societat.

Per a promoure una Educació No Sexista és necessari:

Assegurar la igualtat d'accés a l'educació per a les dones de totes les edats.
Eradicar l'analfabetisme, assegurant l'accés universal de les nines a l'educació bàsica.
Augmentar l'accés de les dones a la Formació Professional i crear programes educatius per a dones desocupades.
Vetllar perquè les institucions educatives respectin els drets de les dones i les nines.
Promoure una educació no discriminatòria.
Elaborar currículums i llibres didàctics lliures d'estereotips i amb llenguatge incloent per a tots els nivells d'ensenyament, incloent-hi la formació de personal docent.

És important destacar que l'educació és clau per a la formació d'una societat lliure de discriminació, violència i estereotips de gènere. Les institucions educatives encara produeixen i reprodueixen desigualtats de gènere i estereotips i és la seva responsabilitat avançar cap a una educació amb perspectiva de gènere que fomenti relacions sanes entre dones i homes.

Des del 19 de juny de 2015 es commemora el Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Sexual en els Conflictes amb l'objectiu de conscienciar sobre la necessitat de posar-hi fi, honrar les víctimes i els supervivents de la violència sexual de tot el món.

Aquesta data va ser triada perquè aquest mateix dia de 2008, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides va condemnar per primera vegada la violència sexual com a tàctica de guerra i com un impediment per a la consolidació de la pau.

En resposta a l'augment de l'extremisme violent, al 2016, es va fer un pas més reconeixent la violència sexual com una tàctica de Terrorisme i afirmant que les víctimes del tràfic i la violència sexual comeses per grups terroristes haurien de ser elegibles per a la reparació oficial que es concedeix a les víctimes del terrorisme.

Les dones i les nines representen, almenys, el 95% de les víctimes de violència sexual documentada en les zones de conflicte al 2023, segons dades de Nacions Unides.

En territoris com Gaza, Ucraïna, Etiòpia, Colòmbia o Síria, per nomenar alguns dels conflictes que continuen oberts en aquests moments, les dones sofreixen violències com ara violacions sexuals, esclavitud sexual, matrimonis forçats, prostitució forçada, embarassos i avortaments forçats que constitueixen un atemptat contra els drets humans i el dret internacional d'ajuda humanitària.

Per tot això, la Secretaria de la Dona de l'STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical denuncia que les dones sofrim violència a tot el món pel fet de ser dones, violència que s'agreuja en els conflictes armats.

Denunciam també la total impunitat dels estats i de grups criminals, que en els conflictes armats cometen aquests greus delictes contra la humanitat.

Demanam la fi dels conflictes armats i una especial protecció per a les dones i criatures refugiades, que estan en situació d'especial vulnerabilitat, i exigim que els organismes internacionals intervinguin perquè els drets humans siguin també drets per a les dones, siguin on siguin.

Des de fa ja més de tres dècades es va establir el 28 de maig com el Dia Internacional d'Acció per la Salut de les Dones. Aquest dia té com a propòsit reivindicar el dret a la salut de les dones, sense restriccions ideològiques o de gènere, i al llarg de tot el seu cicle de vida, posant l'accent principalment en la part més oblidada de la salut femenina, la salut sexual, reproductiva i afectiva.

Alguns dels grans reptes de la medicina són la Salut Mental, a Espanya el consum de substàncies psicoactives, especialment els antidepressius, està disparat. Encara s'estan avaluant els efectes a llarg termini que ha tingut la pandèmia en la població, però els psiquiatres porten mesos advertint de l'augment exagerat de patologia mental en tots els sectors socials, especialment en la franja de l'adolescència.

Segons el darrer informe de les Nacions Unides, la salut de les dones i les nines està influenciada per la biologia, relacionada amb el sexe, el gènere i altres determinants socials. No obstant això, la ciència que sosté aquesta salut, no posseeix una visió feminista, és més, avui dia encara hi ha múltiples estudis farmacològics, en els que no està present la perspectiva de gènere, tenint greus conseqüències en la vida de les dones, perquè les recerques farmacològiques i mèdiques tenen com a objecte un home de raça blanca, de 80 quilos de pes, sense tenir en compte les variables físic-psíquiques de les dones. Això provoca que hi hagi malalties en auge com els Trastorns de l'Espectre Autista (TEA) en el que les nines estan infradiagnosticades, al no tenir tests o protocols per a elles.

Aquesta falta de visió feminista es tradueix en professionals sanitaris i sociosanitaris amb una visió androcèntrica de la salut, la qual cosa fa que les malalties que afecten en exclusiva o en grau més alt les dones estiguin infradiagnosticades o fins i tot desmerescudes com a patologies, com en el cas de la fibromiàlgia, l'endometriosi incapacitant o l'auge dels trastorns psicològics i la dependència farmacològica d'antidepressius en la població femenina.

Tot això sense oblidar l'auge de la violència obstètrica, els problemes per a interrompre l'embaràs de manera voluntària, l'auge de les malalties de transmissió sexual, la importació de costums arcaics i destructors de la identitat sexual femenina com són les mutilacions genitals.

La salut de les dones no només no està sent protegida, sinó que està sent atacada des dels sectors més retrògrads de la societat atacant drets que pensàvem que estaven plenament afermats com són el dret a l'avortament i el dret a l'educació sexe-afectiva (pin parental). És per això que des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical fem una crida pública a totes les administracions perquè compleixin el mandat constitucional de protegir la salut de les dones en tot el seu cicle vital: infància, adolescència, joventut, adultesa i ancianitat.

Al començament de la dècada de 1980, un grup de feministes es van unir per a protestar per l'increment en despeses militars i armament nuclear. Des de llavors, el 24 de maig es celebra el Dia Internacional de les Dones per la Pau i el Desarmament. És un recordatori important per al moviment feminista de la necessitat de treballar per la pacificació mundial. També és un bon dia per a recordar algunes de les raons per les quals el moviment feminista continua donant suport al desarmament i la desmilitarització a escala mundial.

És necessari trencar la perniciosa relació entre militarisme i violència de gènere. Tant en les zones en guerra com en els territoris amb presència de tropes suposadament pacificadores es perpetua l'horrible cicle de la violència de gènere: dones, nines i persones LGTBQ+ sofreixen violència sexual en major grau que la resta de la població a les mans de les forces militars. Al mateix temps, el fàcil accés a les armes per part de la població civil facilita i normalitza la violència exercida contra les dones. En integrar el desarmament i la desmilitarització com a element fonamental del moviment feminista, contribuïm a afeblir les estructures patriarcals que vertebren totes les organitzacions militars i empoderam als qui tradicionalment són víctimes dins del model patriarco-militar.

Els fons i recursos vitals que haurien de ser destinats a serveis com ara salut, educació en igualtat i programes de reducció de pobresa i exclusió són sovint desviats a partides militars de manera que s'agreugen les desigualtats socials i de gènere.

La guerra posa en perill la pervivència de la vida en el planeta. A causa del consum d'immenses quantitats de combustible i l'emissió de gasos nocius, la indústria armamentística és una de les majors contaminants. Per tant, reduir la producció d'armes suposa reduir les emissions de carboni a gran escala. No podem oblidar que, juntament amb la infància, les dones i en particular les racialitzades i les pauperitzades, són les que majoritàriament sofreixen les conseqüències de la degradació del nostre hàbitat.

A més, la lluita pel desarmament i l'eliminació de l'armament nuclear són catalitzadors dels processos de pau perquè la menor disponibilitat d'armes i el desmantellament de la cultura de la por que nodreix la violència redueix la probabilitat que sorgeixin conflictes armats i marca la senda cap a l'adopció de solucions diplomàtiques com a via preferent per a la resolució de conflictes. A través del desarmament podem pavimentar el camí cap a un món en el qual el diàleg, l'enteniment i la col·laboració prevalguin sobre l'hostilitat i la bel·ligerància.

El feminisme també subratlla la manera en què el discurs militarista està dominat per la normativa de gènere, en particular per les masculinitats nocives que imaginen la violència com una fortalesa i les armes com a sinònim de seguretat. El feminisme presenta perspectives alternatives, discursos inclusius i enfocaments que mostren la potencial vitalitat de les polítiques de diàleg i negociació per al desarmament i la pau, en oposició a la lògica de la destrucció i el vessament de sang. Les feministes hem de continuar defensant un imaginari col·lectiu propi i allunyat del marc de referència patriarco-capitalista i continuar construint espais per al diàleg i l'empatia.

El passat cap de setmana han tengut lloc a Mataró, Barcelona, les Jornades que cada any celebra l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical. La nostra delegació ha estat formada per Cati Salom i Eva Fuster, de l'àmbit de Sanitat; Joana Tur i Sandra Serra, de l'àmbit d'Ensenyament, i Helena Inglada, de l'àmbit d'Administracions Públiques.

El divendres, 10 de maig a la tarda, va tenir lloc la inauguració de les jornades a càrrec de les companyes del Sindicat Ferroviari, Cristina Martínez i Aurèlia Jené, i la responsable de l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, Sonia Blanco.

La primera ponència va anar a càrrec d'Esmeralda Ballester Doncel que ens va parlar de “Segregació ocupacional. Algunes troballes sobre com els hi va anar a les dones ocupades en mons d'homes”.

Dissabte, dia 11, al matí, s'impartiren dos tallers:

- "Prevenció i actuació davant l'assetjament sexual i assetjament per raó de sexe en l'àmbit laboral", a càrrec de Yéssica Murillo Avila.

- "La participació en els sindicats: Reflexions del passat per mirar al futur", a càrrec de Branca Guerreiro Múñoz.

Els dos tallers varen servir per a visibilitzar la desigualtat i discriminació de la dona al món laboral, encara molt present en els nostres dies.

A la tarda tengué lloc la ponència de Romisa, "La resistència de les dones en el Kurdistan, l'Iran i l'Afganistan". Un testimoni que va posar de relleu la lluita de les dones kurdes a l'Orient Mitjà.

I el dematí de diumenge vàrem clausurar les jornades, gaudint d'una visita cultural per la zona de Ciutat Vella (Barcelona): “Barcelona rebel en clau feminista”. Ruta guiada per set dècades, des de 1909 fins a finals dels anys 70, en la que es va parlar dels principals moviments socials, aixecaments i processos revolucionaris succeïts a Barcelona i el rol específic que en ells van jugar les dones lluitadores.

D'esquerra a dreta: Joana Tur, Helena Inglada, Cati Salom, Eva Fuster i Sandra Serra

Dones dels diferents sindicats de la Confederació Intersindical assistents a les Jornades

El dia 26 d'Abril seguim reivindicant un any més, el dia de visibilitat Lèsbica, és una data per continuar avançant en la lluita per la igualtat de drets i oportunitats, acceptació social i seguretat a tot el món per a les dones lesbianes.

Parlar de visibilitat és parlar de llibertat, és fonamental com a eina en la lluita dels drets de les dones lesbianes i la diversitat sexual de les dones, per a gaudir del seu desenvolupament personal i social, contribuint a la seva normalització, sobretot en espais públics.

El col·lectiu LGTBI+ remarca la importància d'eliminar la doble discriminació que sofreixen les dones lesbianes, primer pel seu gènere i segon per la seva orientació sexual, segons denúncia la pròpia Organització de les Nacions Unides (ONU), actualment les lesbianes suporten els prejudicis i estereotips discriminatoris ocasionats per una societat que fomenta comportaments violents contra elles.  

A la societat heteropatriarcal en la qual vivim, la vida sexe-afectiva de la gent només és pública quan ets heterosexual, mentre les persones del col·lectiu LGTBI+ amb orientacions sexuals o identitats de gènere diferents han d’amagar-se. Això implica una discriminació, amagar el que ets, el que sents, el que estimes..., és violència, I implica un missatge implícit, “No ets normal”. 

El Dia de la Visibilitat Lèsbica és un dia molt rellevant, tant per al moviment LGTBI+ com per al moviment feminista. Posa de manifest la necessitat de comptar amb dones lesbianes referents en tots els àmbits de la vida. És imprescindible normalitzar la seva presència en la societat, la política, la cultura o el món laboral de cara les noves generacions.

A l'àmbit educatiu demanam a les Administracions Públiques que es duguin a terme mesures orientades a l'educació en la diversitat sexual i de gènere. Es fa necessari tallar des de l'arrel els prejudicis culturals que des de la infància es venen transmetent, any rere any, provocant greus casos d'atacs i assetjament a les aules, que han portat a molts menors fins i tot al límit del suïcidi. No podem consentir que aquests fets continuïn ocorrent davant la indiferència de les institucions públiques i la societat.

Finalment, no podem oblidar la situació de les dones lesbianes que viuen en països on l'homosexualitat continua sent un delicte, i on les dones sofreixen especialment una doble discriminació, per ser dona i per ser dona lesbiana. Països on encara a una dona se la pot empresonar per la seva orientació sexual, se la pot maltractar i violar. Des de països on hem aconseguit seguretat jurídica estam obligades a reclamar als nostres polítics i a les institucions internacionals que prenguin les mesures necessàries per a defensar la integritat física i moral de totes aquestes dones.

Un dels temes més importants a tractar en aquest dia és el dret que han de tenir totes les dones a ser mares, posar fi a la discriminació en l'accés als tractaments de reproducció assistida a través de la sanitat pública. L'accés a la salut i als seus drets reproductius. A molts llocs, encara se'ls hi nega l'accés a tractaments de fertilitat, atenció obstètrica i altres serveis de salut específics per a dones.

Per tot això, un any més, des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, en el Dia de la Visibilitat Lèsbica, volem insistir en la necessitat de polítiques actives que afavoreixin la integració; fomentin l'educació en la diversitat, i eradiquin tota discriminació, com a ciutadanes de ple , en una societat democràtica i moderna com és la nostra, sense pors, sense excuses, amb Visibilitat pel seu dret a ser feliç.

El 25 d'abril se celebra el Dia Internacional de les Nines a les TIC. Aquesta data va ser instaurada en el 2010 per la Unió Internacional de Telecomunicacions (UIT), amb l'objectiu de trencar la bretxa digital de gènere.

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) exerceixen un paper fonamental en el nostre món en constant avanç. No obstant això, la bretxa de gènere també es manifesta a l'àmbit digital, especialment per a generacions de dones que estan més allunyades de l'actualitat. Factors com la ubicació geogràfica, els recursos econòmics, l'educació i l'idioma influeixen directament en aquesta bretxa.

Per abordar aquesta desigualtat, és crucial educar les nostres nines en les TIC des d'una edat primerenca. Aquí hi ha algunes solucions per implementar:

Eliminar estereotips: Hem de desafiar la idea que les tecnologies són només per a nins i fomentar referents femenins en aquests camps.

Alfabetització digital: Els governs han de proporcionar alfabetització digital a dones que no han tengut accés a les TIC a causa de la seva edat o circumstàncies socials i de gènere.

Empoderament des de les aules: Les nines d'avui són les dones del futur. Per tant, hem de fomentar el seu empoderament a través de l'educació en tecnologia.

I és que per a mostra un botó, en un món on els noms de Mark Zuckerberg i Larry Page ressonen com a campanes d'església, la història de Hedy Lamarr s'esvaeix en el soroll digital. És la història de Hedy Lamarr un exemple impactant de com les contribucions de les dones en el camp de la tecnologia sovint es passen per alt o minimitzen? Per què no veiem a Hedy Lamarr en els llibres d'història de la tecnologia al costat de Steve Jobs o Bill Gates? La resposta és tan simple com trista: la misogínia i el sexisme persisteixen fins i tot en els camps més avançats.

Lamarr va ser la dona que va revolucionar la comunicació sense fil i va ser relegada a l'oblit. La seva història és un recordatori dolorós que el patriarcat no sols es manifesta a les sales de juntes i els parlaments, sinó també en els llibres de text i les pantalles de cinema.

Així que aquí estam, en un món on les ones invisibles ens connecten a través de Wi-Fi, mentre la memòria de Hedy Lamarr s'esvaeix en la boira del temps. És hora de reconèixer el seu llegat i donar-li el lloc que mereix en la història de la tecnologia.

Des de la Secretaria de la Dona de l’STEI Intersindical i l'Organització de Dones de la Confederació Intersindical, instam la societat en el seu conjunt (educadores i educadors, famílies, governs, empreses tecnològiques, mitjans de comunicació, etc.) a actuar per a reduir aquesta bretxa digital de gènere, que afecta no només les dones, sinó a tota la societat.

Durant els mesos de març i abril, s'han duit a terme diverses sessions del Taller sobre masculinitat no hegemònica, amb molt bona acceptació, a IES Santa Maria, IES Antoni Maura, IES Porreres i IES Albuhaira. Gràcies a tots els participants!

IES Santa Maria

IES Antoni Maura (Palma)

IES Porreres

IES Albuhaira